Jordi Sunyer: "La contaminació situa en un clar desavantatge el cervell de les noves generacions"

Jordi Sunyer és el cap del programa de Salut Infantil d'ISGlobal i catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), compta amb més de 600 articles científics publicats i els seus treballs han estat citats 20.000 vegades. Pau Rubio, coordinador de comunicació d'ISGlobal Campus Mar, ha tingut l'oportunitat de conversar amb ell en una entrevista feta a Facebook Live que resumim a continuació:

La variació quotidiana de l'exposició a la contaminació atmosfèrica està relacionada directament amb la capacitat d'atenció dels nens

S'acaba de publicar un estudi que has liderat que analitza els efectes de la contaminació de l'aire en la capacitat d'atenció dels nens a curt termini. Quines són les principals conclusions?
Ens hem fet la pregunta: ¿si avui hi ha més contaminació, els nens exposats tindran menys atenció? És la primera vegada que ho testem en humans i hem vist que, a més dels efectes crònics, la variació quotidiana de l'exposició a la contaminació atmosfèrica està relacionada directament amb la capacitat d'atenció dels nens. Hi ha una pèrdua de la capacitat d'atenció que seria comparable a voltant d'un mes i mig d'edat. Aquest efecte agut, en el cas que es redueixi la contaminació, es pot recuperar en dos dies.

L'exposició a la contaminació procedent del trànsit és una barrera al desenvolupament cognitiu dels nens?
En aquest estudi, els nens es distribueixen en 300 aules i en un mateix col·legi hi ha aules més exposades a la contaminació que d'altres. Hi ha un efecte que crea un clar desavantatge en les noves generacions: davant les mateixes condicions de totes les variables que influeixen en el desenvolupament cognitiu, al cap d'un any, el nen més exposat a la contaminació haurà tingut un menor desenvolupament de les capacitats cognitives, en concret la de l'atenció.

Hi ha coses que es poden fer des de ja: deixar de carregar i descarregar els nens davant de l'escola

Davant d'aquesta situació, com de preocupades hem d'estar les persones que tenim fills?
La contaminació és un determinant més que afecta el desenvolupament del cervell, que té a veure amb els nostres gens, el grau d'atenció que dediquem als nens, estimulació de tota mena, etc., però també està relacionada amb els efectes negatius de les partícules ultrafines que hi ha a l'aire. Sabem que produeixen una neuroinflamació en el cervell i això porta a un retard en el coneixement.

Així que jo crec que sí que hem d'estar preocupats. Seria una estupidesa no voler corregir aquesta desraó. Si tenim oportunitats d'organitzar la ciutat i el moviment d'una altra manera, hauríem d'apostar per això. En aquest cas, es tractaria de que al voltant dels centres escolars no hi hagués trànsit. Per exemple, a Dinamarca i Califòrnia ja no es permet la construcció de noves escoles en zones amb alt trànsit. També hi ha coses que es poden fer des de ja: deixar de carregar i descarregar els nens davant de l'escola, això s'hauria de fer a 100 metres; i desplaçar el trànsit que passa per davant del col·legi a 50 metres com a mínim.

Tot i això, sabem que són mesures que no són fàcils d'acceptar per la majoria de la població, ho hem vist a Barcelona en el cas de les "superilles", que té moltes crítiques.
Un cas paradigmàtic és la regulació del tabac en l'hostaleria i en el lloc de treball. Quan es va implantar, semblava que seria la fi de l'hostaleria. Si ara féssim un referèndum, el 95% de la població no voldria tornar als restaurants i bars plens de fum. El mateix passarà en el cas de la contaminació.

Quan les exposicions són molt al principi de la vida, aquestes romanen per sempre

Els efectes de la contaminació en la infància són reversibles? (Pregunta de Rosa Maria Curto)
Tenim l'evidència d'estudis que s'han realitzat fins la joventut que ens demostren que quan les exposicions són molt al principi de la vida, aquestes romanen per sempre. En el nostre estudi recent no hem fet seguiment dels nens fins a la joventut, de manera que no sabem si això serà reversible. La meva impressió és que quan les exposicions són en edat escolar, aquests efectes no són molt profunds i una bona part es podria recuperar si es deixa d'estar exposat a la contaminació. Ara bé, pel que hem vist en estudis en animals, tinc la sospita que si aquestes exposicions són durant les etapes fonamentals de creixement del cervell, com en l'embaràs (especialment en el tercer trimestre) i en els dos primers anys de vida, els efectes són irreversibles i queda un dèficit que ja no es recupera.

Com reduir l'exposició dels nens a la contaminació? Clarament, la resposta ha de ser pública i comunitària

Què podem fer per reduir l'exposició dels nens a la contaminació?
Clarament, la resposta ha de ser pública i comunitària. Però també es poden fer algunes coses a nivell individual, com utilitzar mascaretes o netejadors interns d'aire. A Pequín, per exemple, hi ha neteges d'aire a les escoles, tot i que és poc sostenible. Es podria comprar un purificador d'aire a casa o fomentar-lo en les escoles.

També sabem que una dieta variada i rica en antioxidants -fruita, verdura, nous, peix blau... - contraresta els efectes negatius de la contaminació. També hi ha un article científic a Mèxic que parla dels beneficis de la xocolata pur en els nens, que també contraresta aquests efectes.

Fins ara sabem que la contaminació està associada amb risc d'ictus, danys en el desenvolupament neuronal, malalties mentals, malalties degeneratives, MPOC, càncer de pulmó, pneumònia, infarts de miocardi, arítmia, hipertensió, diabetis, etc. Què és el que estem respirant?
Sí, és evident que l'aire de les ciutats és tòxic. Per exemple, a Barcelona cada dia entren 600.000 vehicles de fora de la ciutat, més les 300.000 motocicletes que circulen per dins. Encara que cada un dels vehicles contamini poc, la suma de tots aquests milions de vehicles fa que l'aire sigui molt tòxic, sobretot les partícules ultrafines que provenen dels combustibles fòssils i que s'inhalen quan un està molt a prop de la font. Tenim altres fonts, com la indústria, però el seu impacte és menor ja que solen estar lluny dels llocs on viu la gent. El port a la ciutat de Barcelona només representa el 5-6% de l'aire que tota la ciutat s'inhala. El problema a Barcelona és que el 70% de la població viu o camina en carrers que tenen més de 10.000 vehicles, de manera que està al costat de la font i l'exposició és més gran. El 80% de les partícules ultrafines que inhalem prové del trànsit i és aquesta proximitat al trànsit el gran problema. Només si ens allunyem entre 50 i 200 metres, reduirem dràsticament els nivells de contaminació.

L'aire d'una via altament densa representaria el mateix que estar en una habitació en la qual s'han fumat 8 cigarrets

Val la pena que deixi de fumar o donat que visc al centre tant és? (Pregunta de Laia Bertran)
Per descomptat que val la pena, són efectes additius o multiplicadors. L'aire d'una via altament densa representaria el mateix que estar en una habitació en la qual s'han fumat 8 cigarrets. En aquest moment, la contaminació ha passat a ser un dels problemes de salut més importants del món, és la quarta causa de mort -10% de la mortalitat-, però la tercera causa és el tabac, amb un 11% de totes les morts. Si fumes i a més estàs exposat a la contaminació, dobles el risc de tenir problemes de salut.

Espanya és el tercer país del món amb més prevalença de demència. Hi ha relació amb la contaminació?
En un estudi a Mèxic, es van trobar lesions típiques d'Alzheimer en el cervell en autòpsies de nens que vivien en zones contaminades. Estudis en animals han demostrat que les lesions que hi ha als cervells dels ratolins són molt semblants a les de l'Alzheimer. També, fa poc, es va publicar un estudi a The Lancet que concloïa que les persones que vivien en zones amb més contaminació tenien un 10% més de risc de patir Alzheimer. Hi ha més de deu estudis que demostren aquesta relació.

Ara tenim el coneixement i és inacceptable continuar així

La contaminació de l'aire és el quart factor de risc de mortalitat i provoca la mort d'1 de cada 10 persones al món. Creus que som conscients d'aquesta gravetat?
Crec que anem guanyant consciència. Per exemple, en una enquesta recent a Barcelona, ​​la contaminació ja era motiu de preocupació del 70% de la població. Això indica que cada vegada s'està incorporant més aquesta visió que no podem tolerar viure amb aquest aire. Ara tenim el coneixement i és inacceptable continuar així. A més, tenim alternatives per gestionar millor l'urbanisme i la mobilitat.

Barcelona i Madrid són les ciutats més contaminades a Espanya. Fa poc, a Barcelona s'han presentat 33 mesures* per lluitar contra la pol·lució, què opines d'elles?
Hi ha un pas molt important que és el d'establir tota l'Àrea Metropolitana de Barcelona com a atmosfera protegida. Això és impressionant ja que admetem per fi que tenim un problema i que cal corregir-ho. El difícil és actuar perquè les actuacions són doloroses, cal reemplaçar més de la meitat del parc mòbil, reduir l'ús del vehicle privat, apostar pels combustibles renovables, etc. El gran objectiu del pla és enfrontar les bases estructurals de la contaminació, no només dels dies episòdics d'alta contaminació. El meu únic "però" és que m'agradaria que es fos més de pressa.

Una de les noves mesures és la prohibició de la circulació de cotxes dièsel de més de 10 anys i cotxes de gasolina amb més de 20 anys a l'Àrea Metropolitana de Barcelona a partir del 2020 **. Què en pensa d'aquesta prohibició?
Estic totalment a favor. El punt negatiu és que això pot comportar una certa iniquitat per a les rendes més baixes. Una bona iniciativa és la que planteja l'Àrea Metropolitana de donar tres anys de transport públic gratuït a qui desmantella un cotxe antic, és una mesura per intentar compensar en part aquesta iniquitat. Al final, el que guanyem és molt més del que perdem.

El cotxe privat ja no pot ser el vehicle de transport a les ciutats perquè som moltes persones

Fins a quin punt el cotxe és l'enemic?
Crec que no és un enemic, el cotxe ha estat el motor econòmic del segle XX, ha tingut efectes molt positius però també té de negatius. Ara ja sabem que el cotxe privat ja no pot ser el vehicle de transport a les ciutats perquè som moltes persones. El cotxe ha d'ocupar les carreteres però no els carrers. Tindrà el seu lloc, sobretot els cotxes nous de combustible renovable i els compartits, però en el segle XXI ja deixarà de ser el principal mètode de transport a les ciutats.

Podries citar exemples d'altres ciutats de tot el món que hagin pres mesures contra la contaminació?
A Europa hi ha més de 220 ciutats que tenen plans molt actius contra la contaminació. Hi ha exemples paradigmàtics, com el peatge d'Estocolm a l'entrada de cotxes sobre tota la ciutat, que va comportar una reducció del 20% dels nivells contaminació que s'ha mantingut durant 7 anys. Tòquio ha reduït els nivells de contaminació a la meitat en 10 anys tot modernitzant el seu parc automobilístic. El model ideal són les ciutats suïsses, és la imatge del futur, on, dins de les ciutats, dues terceres parts de la ciutadania no tenen vehicle privat. La gent fa servir el vehicle compartit.

El meu principal consell seria intentar circular per carrers amb pocs cotxes, és a dir, evitar els carrers amb molt de trànsit

Em moc en bicicleta per la ciutat, em pot donar consells per evitar la contaminació? (Pregunta d'Anna Rosés)
El meu principal consell seria intentar circular per carrers amb pocs cotxes, és a dir, evitar els carrers amb molt de trànsit. Les mascaretes poden ser útils també però solament les professionals, que són les que realment eviten que respirem partícules ultrafines. S'han d'usar bé sense deixar cap penetració i no es poden treure durant tota l'exposició.

I una última pregunta més personal, has pres mesures en la teva vida personal per evitar la contaminació?
Sí, em moc per la ciutat a peu i intento evitar les zones més contaminades. Dedico una hora d'anada i una altra de tornada per desplaçar-me al lloc de treball, però si ho fes en cotxe privat trigaria 20 minuts. És una opció personal desplaçar-me en tren i després caminar mitja hora. Jo no vull contribuir a augmentar la contaminació. Desplaçar-me en tren i caminar no ho veig com una pèrdua de temps, ja que així puc fer activitats alternatives: llegeixo al tren, com que camino faig exercici, puc relaxar la ment, ... crec que guanyo fent tot això.

* El 31 de gener del 2017, l'Àrea Metropolitana de Barcelona va anunciar un paquet de 33 mesures destinades a reduir la contaminació atmosfèrica. Amb posterioritat a la data d'aquesta entrevista, el 6 de març del 2017, la Generalitat de Catalunya, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, ​​la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de 40 municipis de l'àrea conurbana de Barcelona van arribar a un acord per a la millora de la qualitat de l'aire en un àmbit geogràfic més gran.

** L'acord assolit el 6 de març del 2017 a la cimera per la qualitat de l'aire de la conurbació de Barcelona va permetre adquirir el compromís d'estendre aquesta mesura a 40 municipis i avançar la seva aplicació a l'any 2019.