ISGlobal recupera la seva trobada científica anual després de dos anys d’aturada a causa de la pandèmia

Han hagut de passar dos anys i una pandèmia perquè els diversos equips científics d’ISGlobal hagin pogut trobar-se de nou, cara a cara, en la seva jornada científica anual, que va tenir lloc al CosmoCaixa Barcelona, amb el suport de la Fundació ”la Caixa”, el passat 5 de juliol. Amb més de 230 assistents, 13 ponències científiques i una xerrada inspiracional, la jornada va evidenciar el bon estat de salut de la investigació d’ISGlobal, tant la que s’ha fet i es fa en COVID-19 com la que la institució du a terme a través dels diversos programes de recerca i del programa Severo Ochoa.

No hi ha cap mena de dubte que el 2021 va ser un any molt productiu. Ho va recordar Antoni Plasència, director general d’ISGlobal, en l’obertura de la jornada, com ja va reflectir en la Memòria Anual de 2021. Unes fites que, per a Denise Naniche, directora científica d’ISGlobal, no haurien estat possibles sense “respecte, confiança, amabilitat i una mica de diversió”.

Retrobament emocional i intercanvi científic

Amb el vague record de la trobada científica precedent, la de 2019, era molta la il·lusió i les ganes que s’havien dipositat en aquesta edició. “Ens vam plantejar que no fos només un intercanvi científic, sinó també un retrobament emocional”, explica satisfeta Judith Garcia-Aymerich, que va coorganitzar la jornada amb Quique Bassat i considera haver assolit aquest objectiu. Quant a les ponències científiques, afegeix, es tractava de mostrar alguns exemples ben diferents d’entre tot el ventall de temes i disciplines que cobreixen els programes de recerca de la institució. “En cap cas volíem que fos quelcom exhaustiu, sinó més aviat destacar alguns casos, parlar tant de projectes com de resultats, i fer-ho d’una forma àgil i amena”, rebla Quique Bassat.

Al matí, en una sessió moderada per Maribel Casas, es van presentar algunes de les contribucions d’ISGlobal a la recerca en COVID-19 en camps tant diversos com la immunologia, l’epidemiologia, la climatologia, la prevenció, la translació i la comunicació. A continuació, Azucena Bardají va moderar un bloc dedicat a la recerca “més enllà de la COVID” en què es van presentar projectes relacionats amb la prevenció de la malària en l’embaràs, la predicció del risc de lesions en l’àmbit esportiu; l’adaptació i mitigació del canvi climàtic en la salut; la salut urbana; el medi ambient i la salut infantil; el reforç de la resposta al VIH i a l’hepatitis viral durant la pandèmia, i l’observació de resultats de salut amb alta resolució espacio-temporal.

A la tarda, Oriol Quintana, Professor Associat a la Càtedra d’Ètica i Pensament Cristià d’IQS Universitat Ramon Llull, va promoure la reflexió i el debat amb la xerrada “La Mandra”, a través de la qual va evidenciar alguns paral·lelismes entre el Cristianisme i l’Humanisme pel que fa a la perillosa i autoinfligida cerca de la perfecció, progrés i millora constant, de la qual només un cert grau de mandra pot salvar-nos. La música de Marc Dantuvi va treure el personal científic present de tantes cabòries i, a ritme de rumba, la ciència va ballar i es va acomiadar la jornada.