ISGlobal celebra la reunió científica anual amb un programa variat i dinàmic

“La reunió científica anual és a la nostra institució el que el dia de la collita és a les comunitats”, va dir Antoni Plasència, director d'ISGlobal, en encetar l'acte que va transcórrer al Cosmocaixa el divendres 8 de juny. I, en efecte, va ser una collita abundant i variada en què es van presentar resultats i projectes estimulants sobre un ampli ventall de temes relacionats amb la salut global. Cathryn Tonne i Hernando A de el Portillo (ICREA), tots dos membres del personal de recerca d'ISGlobal, van encarregar-se d'organitzar el reeixit esdeveniment.

La conferència inaugural, la va impartir Ricard Solé, professor ICREA a la UPF, a qui Josep M. Antó, director científic d’ISGlobal, va qualificar de figura capdavantera en la comunicació entre la ciència i la societat en general. Solé va explicar com els canvis que pateix el nostre planeta en l'era de l'Antropocè esdevindran de ben segur punts d’inflexió abruptes amb un gran impacte. Va proposar que una solució als problemes a gran escala als quals ens enfrontem actualment és la biologia sintètica, que consisteix a redissenyar circuits cel·lulars d'organismes vius que, en reproduir-se i expandir-se, poden ajudar a restaurar l'equilibri dels ecosistemes. Va donar alguns exemples sobre com la biotecnologia bacteriana s'usa per restaurar ecosistemes deteriorats o construir simbiosis sintètiques en zones àrides i va esmentar l'illa d’Ascensió com el primer ecosistema sintètic que existeix gràcies a Charles Darwin. Va concloure la seva xerrada citant al físic britànic Dennis Gabor: “el futur no es pot predir, però es pot inventar”. 

La sessió del matí va començar amb els resultats més destacats publicats recentment pels diferents programes d’ISGlobal, i van abastar des d'un cas d'infecció per virus zika i avortament espontani, fins a l'efecte de l'exposició fetal a la contaminació en l'estructura del cervell i la funció cognitiva, o la resposta immune associada amb la protecció contra la malària en nenes i nens africans que van rebre la vacuna RTS,S.

La jornada va seguir amb un debat encès sobre la utilitat de la ‘càrrega global de malaltia’ (GBD per les seves sigles en anglès) a fixar prioritats de recerca o de polítiques. Mentre David Rojas i Sarah Davoren van defensar l'ús de GBD com una eina per identificar llacunes de recerca i avaluar polítiques de salut, Manolis Kogevinas i Quim Gascon van argumentar que les estimacions realitzades per l'Institute of Health Metrics solen ser poc fiables. Tots van coincidir en la necessitat urgent de comptar amb dades de més qualitat, sobretot en països de renda baixa.  

La tarda va comprendre una sessió dinàmica de presentacions “turbo” perquè estudiants de pre i postdoctorat presentessin, en només cinc minuts, els seus projectes de manera breu però clara. Va seguir amb una presentació d'algunes capacitats transversals dins de la institució que poden ser de gran utilitat per als diferents projectes, com la propietat intel·lectual, la bioinformática i bioestadística, i els sistemes d'informació geogràfica. La tarda va concloure amb la presentació dels nous projectes d'envergadura que arriben a ISGlobal. Jordi Sunyer i Payam Dadvand van presentar la Cohort de Barcelona per estudiar l'efecte de l'exposició prenatal a la contaminació, Jose Muñoz va presentar l'aplicació mòbil de telemedicina Trip Doctor que permetrà obtenir dades de salut durant els viatges internacionals, i Regina Rabinovich va presentar BOHÈMIA, un projecte finançat per Unitaid que explorarà l'ús de la ivermectina com a eina complementària de control vectorial en l'eliminació de la malària.  

Plasència va tancar l'esdeveniment subratllant que aquestes reunions també contribueixen a plantar noves llavors, i que la creativitat, empatia, temps i paciència són qualitats indispensables per al futur de la institució.