Les transferències monetàries condicionades redueixen significativament els casos i morts per VIH/sida en les poblacions més vulnerables

El programa brasiler de transferències monetàries ha reduït en més de la meitat el nombre de nous casos i morts per VIH/sida entre les persones molt pobres, segons un gran estudi de cohort coordinat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", en col·laboració amb l'Institut de Salut Col·lectiva de la Universitat Federal de Bahia (Brasil). Els resultats, publicats a Nature Communications, mostren que aquests programes són essencials per assolir les metes relacionades amb la sida per a l'any 2030.

Viure amb molt pocs diners exposa les persones a un major risc de contraure moltes malalties diferents, entre elles el VIH/sida, una pandèmia que ha causat més de 30 milions de morts arreu del món. La pobresa no només augmenta el risc de contraure el VIH, sinó que també dificulta l'accés a una atenció adequada i oportuna.

Però la lluita contra malalties com el VIH/sida no es limita a donar atenció sanitària. També passa per millorar les condicions en què viu la gent (els determinants socials de la salut). Una forma d'ajudar les famílies amb baixos ingressos és a través de programes que els donen diners si compleixen certes condicions, com assegurar-se que els seus fills van a l'escola i a revisions mèdiques. Aquests programes s'han utilitzat en molts països de renda baixa i mitjana i han contribuït a millorar la salut de moltes maneres. Un dels majors programes d'aquest tipus al món és el Programa Bolsa Família (PBF), llançat al Brasil fa dues dècades.

"Els programes de Transferències Monetàries Condicionades (TMC) són una de les intervencions més eficaces i utilitzades per incidir en els determinants socials de la salut, però la magnitud del seu impacte sobre el VIH/sida no estava clara", afirma Davide Rasella, investigador d'ISGlobal i coordinador de l'estudi.

En aquest estudi, Rasella i els seus col·legues van analitzar les dades de més de 22 milions de beneficiaris del PBF al llarg de nou anys (entre 2007 i 2015) per a esbrinar-ho.

Efecte segons ingressos, sexe i edat

Els resultats de l'anàlisi mostren un fort efecte del PBF en tots els desenllaços relacionats amb la malaltia. Però aquest efecte depèn dels ingressos de base dels beneficiaris. En la població amb ingressos extremadament baixos, el nombre de nous casos de sida i de morts es va reduir en més de la meitat (55% i 54% respectivament), i la taxa de letalitat de la malaltia també es va reduir (en un 37%). El programa no va tenir pràcticament cap efecte en les persones amb ingressos més elevats.

L'impacte també va ser major en les dones i la població adolescent, la qual cosa demostra que aquest programa ajuda a reduir les desigualtats basades no només en els ingressos, sinó també en el sexe i l'edat.

Les transferències monetàries condicionades poden ajudar a prevenir el VIH/sida mitjançant diversos mecanismes. Per exemple, reduint la probabilitat que les dones necessitin recórrer al sexe per cobrir les seves necessitats bàsiques, o facilitant l'accés a l'educació i informació en salut, o reduint la desnutrició i altres comorbiditats que agreugen la malaltia.

"Es tracta de la major avaluació d'impacte de les transferències monetàries condicionades sobre una malaltia infecciosa, en particular sobre el VIH/sida", afirma Andréa F. da Silva, investigadora de l'Institut de Salut Col·lectiva de la Universitat Federal de Bahia i primera autora de l'estudi.

Com assenyala Rasella, es tracta de "resultats molt rellevants". Demostren que les transferències monetàries condicionades redueixen significativament els casos i morts per sida en poblacions extremadament vulnerables i que són una intervenció essencial per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible relacionats amb la sida per a l'any 2030.

Referència

Silva, A.F., Dourado, I., Lua, I. et al. Los ingresos determinan el impacto de las transferencias de efectivo sobre el VIH/SIDA: estudio de cohortes de 22,7 millones de brasileños. Nat Commun 15, 1307 (2024). https://doi.org/10.1038/s41467-024-44975-z