Una elevada cobertura de l'atenció primària de salut redueix significativament la mortalitat infantil a Llatinoamèrica

La implantació de l'atenció primària de salut (APS) en les dues darreres dècades ha evitat més de 300.000 morts infantils a quatre països llatinoamericans, i podria evitar-ne més de 140.000 fins al 2030 en un escenari de crisi econòmica. Aquesta és la conclusió principal d'un estudi coordinat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", que s'ha publicat a The Lancet Global Health.

La Declaració d'Astana del 2018 va destacar el paper fonamental de l'APS per garantir que totes les persones gaudeixin del nivell més alt possible de salut i per tal d’assolir la cobertura sanitària universal. La Declaració també va posar èmfasi en la necessitat urgent d'avaluar l'efectivitat de les estratègies d'APS als països d'ingressos baixos i mitjans, per fer-les més eficaces i sostenibles.

Una avaluació multinacional

"El nostre és el primer intent exhaustiu d'avaluar l'impacte de l'atenció primària de salut com a macroestratègia a quatre països que representen la majoria (62%) de la població d'Amèrica Llatina", afirma Davide Rasella, investigador d'ISGlobal. Ell i el seu equip van dur a terme una avaluació d'impacte retrospectiva al Brasil, Colòmbia, l'Equador i Mèxic entre el 2000 i el 2019, utilitzant dades de cobertura de l’APS i de mortalitat entre el naixement i els cinc anys. També van utilitzar models de previsió fins al 2030 en diferents escenaris econòmics.

L'anàlisi mostra que una alta cobertura de l’APS es va associar amb reduccions significatives de la mortalitat entre els nadons (de gairebé el 30%), així com en la població entre 1 i 5 anys. Els efectes de l'APS van ser especialment forts en el cas de les afeccions relacionades amb la pobresa (com l'anèmia i la malnutrició) i les malalties prevenibles mitjançant la vacunació. Els models usats prediuen que, en un escenari de crisi econòmica moderada, augmentar la cobertura de l'APS podria evitar 142.285 morts infantils d'aquí al 2030 als quatre països.

Els països llatinoamericans es troben entre els que han patit més les conseqüències socioeconòmiques de la pandèmia de la COVID-19 i es podrien veure obligats a aplicar mesures d'austeritat fiscal. "No obstant això, les nostres troballes mostren que ampliar l'APS per protegir el nombre creixent de persones vulnerables és una estratègia eficaç per mitigar l'impacte de l'actual crisi econòmica i assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible relacionats amb la salut infantil", afirma Ana Moncayo, investigadora del Centre de Recerca per a la Salut a Amèrica Llatina (CISeAL) i primera autora de l'estudi.

Els autors també subratllen la importància de disposar de dades administratives en quantitat i qualitat suficients (informació demogràfica, socioeconòmica i sanitària) per tal de poder realitzar estudis sòlids que ajudin a la presa de decisions.

Referència

Moncayo AL, Cavalcanti D, Ordoñez JA et al. Can Primary Health Care mitigate the effects of economic crises on child health? An integrated multi-country evaluation and forecasting analysis in Latin America. Lancet Global Health. 2024.