L'exposició prolongada a la contaminació atmosfèrica s'associa amb la COVID-19 greu

Estar exposat a la contaminació atmosfèrica durant un llarg període de temps es relaciona amb un major risc de patir COVID-19 greu, ser hospitalitzat per aquest motiu, ingressar en una unitat de vigilància intensiva (UCI) i morir, segons un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). L'estudi, publicat a la revista Nature Communications, s'ha basat en una gran cohort de 4.660.502 persones adultes que residien a Catalunya el 2020, any en què aquest territori va registrar una alta càrrega de COVID-19.

D'una banda, l'equip investigador va determinar les mitjanes anuals de PM_2,5 (partícules fines o PM amb un diàmetre aerodinàmic de ≤2,5 µm), diòxid de nitrogen (NO₂), carboni negre (BC) i ozó (O₃) registrades al lloc en el qual residia cada participant. I, d'altra banda, va recopilar dades relatives a la COVID-19 greu, com els ingressos hospitalaris i en UCI d'aquestes persones, la durada de la seva estada hospitalària i les morts relacionades amb la malaltia durant 2020. En avaluar les associacions, els investigadors i investigadores van trobar que:

• Un augment de l’exposició de 3,2 µg/m³ de PM_2,5 es va associar amb un augment del 19% de les hospitalitzacions.
• Un increment de l’exposició de 16,1 µg/m³ de NO₂ es va associar amb un augment del 42% dels ingressos en UCI.
• Un augment de l’exposició de 0,7 ug/m³ de BC es va associar amb un augment del 6% de les morts.

“Les nostres troballes afegeixen més proves convincents sobre la importància de reduir els nivells de contaminació atmosfèrica per millorar la salut de la població en general i la infecció respiratòria aguda greu en particular”, conclou Otavio Ranzani, investigador d’ISGlobal i primer autor de l'estudi.

Possibles explicacions a l'associació

Existeixen diversos mecanismes biològics que podrien explicar per què la contaminació atmosfèrica a llarg termini podria augmentar el risc de desenvolupar COVID-19 greu.

1. Una hipòtesi és que la contaminació augmenta el risc de comorbiditats cròniques associades a la COVID-19 greu, com ara la hipertensió.
2. Una altra hipòtesi és que l'exposició a la contaminació atmosfèrica podria facilitar la infecció, ja que s’han publicat evidències que indiquen que l'exposició a partícules fines augmenta l'expressió dels receptors als quals s'uneix el virus, sobretot en el pulmó.
3. L'exposició a la contaminació atmosfèrica també s’ha relacionat en un altre estudi amb canvis en les defenses immunitàries que són clau per mitigar el SARS-CoV-2, com una disminució de la resposta de l'interferó tipus II al SARS-CoV-2 i de la resposta dels anticossos.

No obstant això, els autors i autores de l'estudi opinen que calen més estudis per comprendre les principals vies biològiques implicades.

Com s'ha fet l'estudi

La cohort COVAIR-CAT es va crear a partir de dades administratives de la sanitat pública catalana que abastaven l'atenció primària, l'atenció d'urgència i l'alta hospitalària de pacients aguts, a més de dades d'un sistema de vigilància de proves de SARS-CoV-2 (SUVEC) que va funcionar a Catalunya, usats per recopilar informació sobre les PCR i proves ràpides d'antigen que havien realitzat els i les participants de la cohort.

Segons la informació recaptada, 340.608 persones van ser diagnosticades de COVID-19 el 2020 a Catalunya. Un 14% d'elles (47.174) van ser hospitalitzades i un 1,4% (4.699) van ingressar en UCI. Sumant les persones que van morir hospitalitzades amb les quals van morir no hospitalitzades, es van produir un total de 10.001 morts relacionades amb la COVID-19 (3%).

Per obtenir les dades meteorològiques i de contaminació de l'aire es van usar les xarxes de monitoratge catalana i espanyola. Aquestes dades es van creuar amb les de residència de les 4.660.502 persones de la cohort d’estudi.

Punts forts de l’anàlisi

 “Un dels punts forts de la nostra anàlisi és que la població està molt ben representada (abasta grans zones urbanes i rurals) i compta amb dades detallades a nivell individual per a les exposicions a la contaminació atmosfèrica”, explica Cathryn Tonne, investigadora d’ISGlobal i última autora de l'estudi. “Tot això en un país molt afectat per la pandèmia el 2020.”

Encara que hi ha nombroses publicacions sobre els efectes de l'exposició a curt i llarg termini a la contaminació atmosfèrica en les malalties respiratòries cròniques, es disposa de menys dades sobre l'exposició a llarg termini i la incidència o gravetat de les infeccions respiratòries agudes. “El nostre estudi aporta proves sòlides que l'exposició a llarg termini als contaminants atmosfèrics s'associa a la COVID-19 greu”, conclou Otavio Ranzani.

Referència

Ranzani O, Alari A, Olmos S, Milà C, Rico A, Ballester J, Basagaña X, Chaccour C, Dadvand P, Duarte-Salles T, Foraster M, Nieuwenhuijsen M, Sunyer J, Valentín A, Kogevinas M, Lazcano U,  Avellaneda-Gómez C, Vivanco R, Tonne C. Long-term exposure to air pollution and severe COVID-19 in Catalonia: a population-based cohort study, Nature Communications. DOI: 10.1038/s41467-023-38469-7