Publicador de continguts

Experts mundials estableixen una agenda global per fer front a la càrrega creixent de l'esteatosi hepàtica

La esteatosis hepática (antes denominada enfermedad del hígado graso) es una de las principales causas de cirrosis y cáncer de hígado, y ya no puede ser abordada únicamente por los hepatólogos

29.08.2023
Foto: J Hepatology cover, Sept 2023

El món ja compta amb una estratègia consensuada per enfrontar l'esteatosi hepàtica (abans coneguda com a malaltia del fetge gras) i una manera per mesurar els avenços. En una sèrie de publicacions, un grup multidisciplinari de més de 300 persones expertes de tot el món ha definit prioritats de recerca i accions polítiques per reduir la càrrega d'aquesta malaltia potencialment greu que afecta més d'un de cada tres adults a tot el món, així com una puntuació que permet avaluar el progrés d'un país per abordar la malaltia en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

L'esteatosi hepàtica (SLD, per les sigles en anglès) es refereix a una sèrie d'afeccions en què s'acumula un excés de greix al fetge, fet que de vegades provoca inflamació i danys a les cèl·lules hepàtiques. És la malaltia hepàtica més comuna al món i una de les principals causes de cirrosi i càncer de fetge. A diferència d'altres malalties no transmissibles (ENT) amb què està estretament associada (com les malalties cardiovasculars, la diabetis de tipus 2 i l'obesitat), l'EH continua sense diagnosticar-se o conèixer-se a la població general i sense ser abordada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

"L'esteatosi hepàtica, i especialment la seva forma més agressiva (esteatohepatitis associada a disfunció metabòlica o MASH, abans anomenada NASH), té un impacte significatiu en la salut de les persones, la qual cosa sobrecarrega els sistemes de salut i resulta en costos considerables", explica Jeffrey V Lazarus, cap del grup de recerca en sistemes de salut a ISGlobal, centre impulsat per la Fundació "la Caixa".

Avaluar com aborden els països l'esteatosi hepàtica

En un primer estudi, un equip de més de 200 experts i expertes internacionals dirigit per Lazarus va elaborar una puntuació de l'esteatosi hepàtica segons els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) per a 195 països i territoris. L'objectiu era mesurar com cada país aborda la malaltia mitjançant un enfocament multisectorial, i orientar accions futures.

La puntuació té en compte una sèrie d'indicadors per a cada país entre el 1990 i el 2017, incloent-hi la desnutrició o el sobrepès infantil, la mortalitat per ENT, la cobertura sanitària universal, la quantitat de personal sanitari i el nivell educatiu. També inclou un indicador d'espais verds urbans per a 60 països el 2017. Els resultats mostren que la puntuació (on 100 és la màxima) varia molt entre països, des de 14,6 al Níger fins a 93,5 al Japó, i que un desenvolupament econòmic avançat no garanteix una puntuació més alta. Les puntuacions van augmentar a totes les regions del món entre el 1990 i el 2017, amb un increment més gran al sud d'Àsia, però van disminuir en vuit països. De tots els indicadors, l'índex de cobertura sanitària universal va tenir el valor mitjà més baix a tots els països. L'estudi destaca la necessitat d'una col·laboració multisectorial per abordar l'esteatosi hepàtica i les ENT en general.

"Aquesta puntuació es pot utilitzar per conscienciar sobre la malaltia dins i fora del sector sanitari, com a eina d'incidència per a grups de pacients i professionals de la salut pública, i per orientar la presa de decisions estratègiques per part de les organitzacions dedicades a les ENT", afirma Lazarus. Si s'actualitza, també pot servir per monitorar el progrés de cada país.

Un programa de recerca transformador

La investigació és fonamental per definir la manera de reduir la càrrega d'aquesta malaltia cada cop més freqüent i mitigar-ne l'impacte individual i social. Lazarus i vuit copresidents de la col·laboració “Healthy Livers, Healthy Lives” (creada per AASLD, ALEH, APASL i EASL) van reunir un grup multidisciplinari de més de 300 persones expertes per definir una agenda de recerca ambiciosa i transformadora.

Després de dues rondes de consultes, el panell va assolir un alt nivell d'acord sobre 28 prioritats en sis àrees principals (càrrega humana i econòmica, models d'atenció, tractament, perspectiva del pacient, conscienciació i polítiques de salut pública). Hi va haver acord unànime en cinc prioritats i més de 90% d'acord amb les 23 restants. Les prioritats de recerca inclouen estudis de cohorts que facin un seguiment prospectiu de pacients amb la malaltia; el desenvolupament i validació de models de predicció del risc; i nous estudis per quantificar millor la càrrega total i els costos directes i indirectes de la malaltia.

"L'estudi no només proposa una agenda de recerca pionera per accelerar la nostra resposta a aquest problema de salut cada vegada més gran, sinó que també mostra un alt grau d'acord entre experts i expertes de tot el món", afirma Zobair M. Younossi, autor principal de l’estudi, president del Consell Global de NASH i director del Programa Beatty de Recerca sobre el Fetge i l'Obesitat, Inova Health System, EUA.

Acció global més enllà de la investigació

En un altre estudi de consens, Lazarus i el mateix equip multidisciplinari van elaborar una agenda global d'accions prioritàries més enllà de la investigació. Després de dues rondes de consultes, el panell va identificar 29 prioritats en sis àrees (epidemiologia, tractament i atenció, models d'atenció, educació i conscienciació, perspectives del pacient i la comunitat, i lideratge i política de salut pública). Entre les prioritats principals hi ha la col·laboració entre especialistes hepàtics i metges i metgesses d'atenció primària, l'atenció a les necessitats de les persones que viuen amb múltiples malalties i la inclusió de la malaltia del fetge gras a les estratègies per combatre les ENT.

"Aquesta agenda d'acció consensuada pot canviar el rumb de la malaltia del fetge gras", afirma Lazarus. "No obstant això, la seva implementació requereix esforços concertats a escala mundial, regional i nacional. També necessitem que l'OMS doni suport amb un pla d'acció, directrius i una estratègia".

Canviar el nom de la malaltia

El nom de malaltia del fetge gras no alcohòlic (NAFLD, per les sigles en anglès) es va encunyar originalment per distingir-la de les causes alcohòliques, i s'associava al sobrepès o l'obesitat. Tot i això, com assenyalen Lazarus i els seus col·legues, els termes "no alcohòlic" i "gras" poden estigmatitzar, i les malalties hepàtiques alcohòliques i no alcohòliques poden compartir alguns processos biològics. Per això, en un procés liderat per les principals organitzacions hepàtiques (AASLD, ALEH i EASL), un total de 236 panelistes de 56 països van arribar a un consens per reanomenar la NAFLD com a esteatosi hepàtica metabòlica (MASLD, per les sigles en anglès). També proposen una subcategoria separada, anomenada MetALD, per a referir-se als pacients amb un major consum d'alcohol.

 

Referencies