Entrevista a Teresa Aguado: el valor de les vacunes

Teresa Aguado, doctora en Immunologia per la Universitat de Barcelona, acumula més de dues dècades d'experiència al servei de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), on va exercir de coordinadora d'investigació i desenvolupament de productes de la Iniciativa d'Investigació per a Vacunes durant 14 anys. Ha contribuït de manera decisiva a l'establiment de diversos partenariats públic-privats per a investigació i desenvolupament de vacunes i amb anterioritat va dur a terme investigació bàsica en malalties autoimmunes i en tolerància immunològica durant 11 anys. En aquesta nova etapa, la Dra. Aguado exerceix d'assessora per ISGlobal en projectes relacionats amb vacunes i immunització.

És doctora en immunologia i ha dedicat tota la seva carrera a les vacunes.  Què és el que li atreu tant d'aquest camp?

En part crec que és la meva formació de base, que combina els meus coneixements d'immunologia amb els de formulació farmacèutica. Un cop em vaig iniciar en aquest camp, ha representat per a mi una veritable passió doncs veig les vacunes com una de les intervencions de salut pública més cost efectives que existeixen. A més, tenen un gran potencial per contribuir a acabar amb la mortalitat infantil, per expandir el seu ús a altres grups d'edat i per abordar altres reptes: noves malalties (noves vacunes) i nous usos (vacunes terapèutiques, vacunes contra antígens "no convencionals").

Solem associar les vacunes a les etapes de la infància. Tot i així, els seus últims projectes professionals s'han centrat en les vacunes per a adults i poblacions d'edat avançada. Quins beneficis podria aportar-nos?

La vacunació mes enllà del període infantil pot tenir múltiples beneficis, incloent el de completar la tasca iniciada. Això es pot aconseguir a) a través de l'administració de dosi de record i b) de vacunes més adaptades a administrar-se en la vida adulta.

El sistema immune, com altres òrgans i sistemes del nostre organisme, és susceptible d'envellir. Vacunar correctament en l'edat adulta, a partir de l'adolescència, pot contribuir a la qualitat de vida i a un envelliment saludable. És possible que en un futur proper es parli de manera creixent d' "un programa d'immunització al llarg de la vida". A més, un podria imaginar-se que el contacte amb el personal sanitari en el moment de la vacunació és una valuosa porta d'entrada a altres intervencions de salut pública, adaptades a les necessitats de l'entorn o població que es consideri en cada cas.

Seguiran sent les vacunes una eina tan cost efectiva en persones majors amb menys anys de vida per davant?

En principi, sí. Les consideracions són, però, diferents de les que un es planteja per a la immunització en la infància, quan el principal objectiu, encara que no l'únic, és combatre la mortalitat infantil. El problema a resoldre en aquestes altres situacions és el d'oferir qualitat de vida i, al mateix temps, alleujar els costos incorreguts en tractar o hospitalitzar. Els estudis epidemiològics que documentin correctament les situacions i els de cost efectivitat ens proporcionaran les respostes adequades.

Hi ha grups crítics amb les vacunes. Quins són els principals malentesos que tenim sobre la immunització?

Les vacunes, com qualsevol altre fàrmac o producte biològic, són un gran instrument però no perfecte. Poden, en determinades circumstàncies, tenir algun efecte secundari dins d'un rang acceptat per les autoritats sanitàries, incloses les reguladores i el públic en general. Cal valorar la relació risc/benefici. A mesura que les malalties infeccioses es combaten i la incidència de casos declina, la tolerància de la població a les reaccions adverses també disminueix. Un bon exemple és la vacuna contra la tosferina, de la qual existeix una vacuna "a cèl·lules senceres" i una vacuna "a subunitats".

En aquest cas, en la majoria de països desenvolupats la vacuna "a cèl·lules senceres" ha estat reemplaçada per la vacuna "a subunitats ". Aquesta última és molt menys reactògena (causa menys efectes secundaris) però possiblement també una mica menys immunògena (la immunitat no és tan bona). No obstant això, com els casos de tosferina en aquests països han disminuït considerablement, la relació risc/benefici és tal que es prefereix la vacuna de tipus "a subunitats". En països en desenvolupament, la incidència de tosferina és més gran, de tal manera que justifica la utilització de la vacuna "a cèl·lules senceres" que sent més reactògena és també més immunògena. Aquestes diferències en la selecció de productes per a diferents poblacions basades en el balanç risc/benefici, si no són correctament explicades als professionals de salut (incloent vacunadors) i a la població en general poden portar a malentesos i causar perjudici als programes nacionals de vacunació.

En general, hi ha un gran problema de comunicació. Hauria d'haver-hi un esforç constant per explicar de manera completa, senzilla i totalment transparent -a diferents nivells segons l'audiència- aquesta relació esmentada de risc/benefici de les vacunes.

Quin és el major obstacle per a la immunització universal: el finançament, l'accés o l'apreciació inadequada del poder de la immunització?

Com esmentes, els obstacles són varis. El finançament contribueix de manera important però ni molt menys és l'únic. Per citar alguns factors determinants podríem destacar a) tenir la infraestructura necessària per distribuir i vacunar correctament, b) tenir la suficient quantitat de producte disponible on i quan es necessiti, c) la sostenibilitat de l'esforç un cop introduïdes les vacunes i d) la percepció equivocada de la relació risc/benefici.

Actors clau al món de la salut global com l'OMS, UNICEF o la Fundació Bill & Melinda Gates s'han unit per impulsar la immunització a nivell global a través del projecte de Col·laboració per a la Dècada de Vacunes, en el que ISGlobal ha coordinat el secretariat juntament amb PATH i el Sabin Vaccine Institute. Quina opinió li mereix aquest projecte?

Per mi és una de les millors coses que poden ocórrer, que diferents socis trobin un terreny de treball compartit per aconseguir metes beneficioses, sense que això signifiqui sacrificar la seva independència i la seva forma d'acturar. El projecte de Col·laboració per a la Dècada de Vacunes i el seu Pla d'Acció Global de Vacunes (GVAP) ofereix una sèrie d'objectius i un full de ruta per a la propera dècada, i li dona la paraula -i la responsabilitat- als països, que són els que al cap i a la fi implementen les mesures adoptades.

Quin paper creu que pot jugar ISGlobal en la investigació i implantació de vacunes, tant en nens com en adults?

ISGlobal està contribuint ja de manera clau a la salut global per la seva implicació en l'àrea de malalties tropicals i de salut materna-infantil. Ho fa a través de centres d'excel·lència i de col·laboracions en llocs estratègics de tots els continents. Tot i així, el lideratge exercit juntament amb el Sabin Vaccine Institute, coordinant el document "Dècada de Vacunes" -el nou full de ruta mundial per a totes les activitats relacionades amb les vacunes i la immunització en aquesta dècada- ha proporcionat visibilitat a les seves capacitats en aquesta àrea. ISGlobal s'ha posicionat com una institució amb capacitat d'emprendre projectes d'immunització amb una visió nova i, al mateix temps, posseint coneixement real de les necessitats dels països que més necessiten les noves vacunes.