El Chagas necessita una atenció primària reforçada i unes millors eines diagnòstiques i d’avaluació del tractament

La malaltia de Chagas, l’aturarem des de l'atenció primària, tot i que abans cal reforçar-la. Així ho van subratllar tant Javier Sancho, coordinador de la Coalición Chagas, com Elvira Idalia Hernández Cuevas, presidenta de FINDECHAGAS i AMEPACH Mèxic, al començament de les jornades anuals sobre la malaltia, que va albergar la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, els dies 11 i 12 d'abril. Sota l'organització d'ISGlobal, centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i el patrocini de Mundo Sano i Novartis, la trobada va posar el focus aquesta vegada en l’abordatge cardiològic de la malaltia i en la necessitat de mantenir la vigilància epidemiològica.

Cal diagnosticar el Chagas per sortir d’una estimació sense rostre

Es calcula que actualment 70 milions de persones corren el risc d'infectar-se amb el protozou Trypanosoma cruzi, responsable de la malaltia, i que cada any es produeixen 30.000 infeccions noves i 12.000 persones moren com a conseqüència d'aquesta malaltia. No ajuda gens que les taxes d'accés al tractament i al diagnòstic continuïn sent tan baixes —la taxa de detecció no supera el 10%—, de manera que la informació sobre la infecció està desactualitzada, recordava Julio Alonso Padilla, codirector de la Iniciativa Chagas d'ISGlobal.

En aquest sentit, Elvira Idalia Hernández Cuevas, en representació de les associacions de persones afectades per la malaltia, va advocar per sistemes de notificació i vigilància epidemiològica als primers nivells de salut i una atenció integral a les persones afectades. Només així, va dir, "coneixerem la magnitud real del Chagas i sortirem de l'estimació sense rostre".

Per a Alonso Padilla “són cabdals la conscienciació a tots nivells, tant d'autoritats i professionals de salut com de les comunitats; una major implementació de les eines ja existents; i inversió en recerca i desenvolupament per obtenir respostes tecnològiques que millorin les opcions terapèutiques actuals”.

Ana García Álvarez, de l'Hospital Clínic de Barcelona, enceta el taller sobre cardiopaties derivades del Chagas.

Investigar i mesurar per avançar en el tractament

"Si parlarem d'opcions terapèutiques, també hem de parlar de com mesurem", va dir María Jesús Pinazo, responsable de Chagas a DNDi, en referència a la manca d'eines (biomarcadors) per avaluar la resposta primerenca dels pacients al tractament i saber si resulta efectiu o no.

Segons Pinazo, s'està treballant a fons en el desenvolupament de nous fàrmacs —alguns ja a les portes d'assajos clínics de fase I i II— per disposar de noves opcions terapèutiques en monoteràpia o en combinació de molècules. Paral·lelament, s’estudia l’ús de benznidazol a diferents dosis i règims per optimitzar el tractament actual. Ara com ara, no hi ha altres fàrmacs, a part d'aquest i del nifurtimox, que hagin estat validats mitjançant assajos clínics, i els que s'han provat no han demostrat més eficàcia que el benznidazol.

Utilitzar encara més les eines ja disponibles, tant diagnòstiques com terapèutiques, fou una de les conclusions del taller sobre “Reptes en l'accés al diagnòstic de la malaltia”. A més, van coincidir els participants, cal desenvolupar noves solucions diagnòstiques, més pràctiques i menys costoses, i medicaments més segurs i eficaços, especialment a la fase crònica.

Al taller sobre l’abordatge de l'afectació cardiològica derivada del Chagas, es va advocar per disposar de marcadors prognòstics de desenvolupament de la simptomatologia clínica, fet que permetria orientar esforços i recursos en les persones amb més probabilitat de desenvolupar la malaltia. A més, els presents també van coincidir que tots els professionals sanitaris haurien d'estar familiaritzats amb el Chagas per poder considerar diagnòstics diferencials i aplicar intervencions primerenques.

El format híbrid es consolida amb un 80% de seguiment en línia

L'organització ha valorat molt positivament el desenvolupament de les jornades, la qualitat i la varietat de les ponències, i la participació. La XVIII edició ha comptat amb 274 assistents de 21 països, majoritàriament d'Espanya (47,45%) i Llatinoamèrica (46,55%). Pel que fa al gènere, de cada 10 persones inscrites, 7 eren dones, mentre que entre ponents es va mantenir la paritat. A més, segons l'organització, la modalitat híbrida es consolida ja que funciona molt bé i permet arribar a una audiència més gran. Un 80,3% d'usuaris es van connectar de manera virtual mentre que un 19,7% van optar per assistir-hi en persona.

Quim Gascon, codirector de la Iniciativa Chagas d'ISGlobal, i altres assistents de les jornades.