Implementar eixos verds en tota la ciutat de Barcelona podria reduir un 13% el consum anual d'antidepressius i les visites a professionals de la salut mental

Un estudi d'impacte en salut liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per Fundació ”la Caixa”, ha conclòs que implementar eixos verds al llarg de tota la ciutat de Barcelona reportaria una “reducció considerable” en els problemes de salut mental que suporta la població adulta i en els costos directes i indirectes associats a aquests. La recerca s'ha donat a conèixer en la revista Environment International.

S'estima que més d'un 30% de la càrrega de malaltia en el món està relacionada amb qüestions de salut mental. L'evidència científica ha mostrat que els espais verds beneficien la salut en general i específicament la salut mental a través de diversos mecanismes, entre els quals figuren la mitigació de la contaminació atmosfèrica, el soroll i la calor, la seva capacitat per a reduir l'estrès i facilitar els processos de restauració en el cos o bé per la seva relació amb una major activitat física i interacció social.

Amb aquest estudi, l'equip científic es va proposar avaluar les conseqüències per a la salut mental de la població d'una de les estratègies que figuren en l'agenda de la ciutat de Barcelona per a, entre altres fins, tractar de dotar al traçat urbà de major espai verd. Es tracta dels Eixos verds, un pla que forma part del projecte de les superilles i que, encara que ara com ara s'està duent a terme de manera focalitzada sobretot en el centre, contempla la transformació d'un de cada tres carrers en corredors verds.

Per a realitzar l'anàlisi van obtenir dades d'un estudi previ que havia quantificat la superfície d'espai verd i el grau de verdor de la mateixa en tota la ciutat per a l'any 2015. Posteriorment, van calcular l'augment d'espais verds que produiria la implementació del pla dels Eixos verds al llarg de tot el territori municipal. Les dades relatives a la salut mental de la població es van obtenir de l'Enquesta de Salut de Barcelona (2016-2017). Aplicant els càlculs d'estudis previs sobre la relació entre espais verds residencials i salut mental, van poder llavors estimar de quina manera l’augment d’aquest tipus de superfícies contemplat al pla dels Eixos Verds repercutiria, en cas de ser implementat en la seva totalitat, en diferents indicadors de salut mental de la població.

A través d'aquesta metodologia, van estimar que, en cas d'executar-se íntegrament, el pla d'Eixos Verds reportaria un increment del 5,67% en la superfície verda de la ciutat, fonamentalment a àrees residencials. Al seu torn, aquest increment de la vegetació permetria prevenir cada any un 14% dels casos anuals de mala salut mental autopercebuda, un 13% de les visites a professionals de la salut mental i de l'ús d'antidepressius i un 8% de l'ús de tranquil·litzants / ansiolítics. Així mateix, l'estudi calcula que tots aquests beneficis en la salut mental de la població es traduirien en un estalvi de 45 milions d'euros anuals en costos directes i indirectes de salut mental.

“Barcelona té un problema que ha de solucionar de manera urgent. Actualment, només l'11% de la ciutat està ocupat per espai verd, i això comptant Collserola, que aglutina el 60% de l'espai verd municipal. En l'Eixample, per exemple, tan sols el 6,5% de la superfície està destinada a espai verd, quan calculem que per a complir amb la recomanació de l'OMS d'almenys un espai verd d'almenys 500 metres quadrats a no més de 300 metres de casa, caldria arribar al 25% de la superfície”, explica Natalie Mueller, investigadora d’ISGlobal i última autora de l'estudi.

“Actualment només el 20% de la població de Barcelona compta amb l'accés a espais verds recomanat per l'OMS. A nivell europeu tan sols el 40% de les persones que habiten en ciutats gaudeixen de l'accés al verd recomanat, la qual cosa indica que hi ha molta feina per fer en matèria de reverdiment urbà”, explica Evelise Pereira, investigadora d’ISGlobal i coautora de l'estudi.

"Aquest estudi ajuda a il·lustrar que el reverdiment és una estratègia pertinent per a promoure la salut i, en particular, la salut mental, en entorns urbans”, afirma Diana Vidal Yáñez, coautora de l'estudi.

“Malgrat que el nostre estudi avalua l'impacte potencial del pla d'Eixos verds, els resultats no són exclusius per a Barcelona. Qualsevol actuació en qualsevol ciutat que porti a incrementar la superfície verda pròxima als domicilis hauria de conduir a millores en la càrrega de salut mental de la població. Ara bé, perquè es produeixin aquests beneficis és imprescindible que les actuacions es distribueixin de manera equitativa per tota la ciutat i que vagin acompanyades de polítiques complementàries, com a sistemes de transport públic i actiu d'alta qualitat, zones de baixes emissions o polítiques per a lluitar contra l'especulació i la gentrificació”, sosté Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal.
 

Referència

Diana Vidal Yáñez, Evelise Pereira, Marta Cirach, Carolyn Daher, Mark Nieuwenhuijsen, Natalie Mueller. An urban green space intervention with benefits for mental health: a health impact assessment of the Barcelona “Eixos Verds” Plan. Environment International, 2023. https://doi.org/10.1016/j.envint.2023.107880