El clima influeix en la propagació d'una malaltia zoonòtica potencialment mortal a l'Amazònia

Els brots d'equinococcosis poliquística, una malaltia zoonòtica potencialment mortal, depenen de canvis climàtics regionals, segons un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa". Les troballes, publicades a la revista PNAS, evidencien l'impacte del clima en les malalties tropicals desateses a la regió amazònica, amb implicacions per a altres zoonosis.

L'equinococcosi poliquística (EP) és una zoonosi desatesa potencialment mortal causada per un cuc intestinal (Echinococcus vogeli) endèmic en boscos neotropicals com l'Amazònia. Encara que tractable, la malaltia pot ser mortal per a aproximadament 1 de cada 3 persones infectades si no es diagnostica a temps. El paràsit normalment viu en reservoris animals, però pot transmetre's a les persones que manipulen animals infectats, com les pacas (un rosegador de gran grandària que sol caçar-se com a aliment).

"L'equinococcosi poliquística és un bon exemple de les moltes malalties zoonòtiques associades a la manipulació i consum de carn silvestre", afirma Xavier Rodó, investigador d’ISGlobal i últim autor de l'estudi. "Entendre el paper del clima en l'aparició i propagació d'aquestes zoonosis és cada vegada més important, atès l'actual escenari d'escalfament global,” afegeix.

En aquest estudi, Rodó i el seu equip van compilar dues bases de dades úniques: una d'infeccions per EP en animals i humans que abasta tota la regió amazònica (uns 400 casos), i una altra sobre pràctiques de caça (amb gairebé 440.000 observacions d'animals caçats en 55 zones d'estudi independents en set països amazònics i la Guaiana Francesa, en els últims 55 anys). Això va permetre els autors comprendre la distribució espacial de l’EP i investigar com influeixen els factors ecològics, ambientals i climàtics, així com els hàbits de caça. Per a això, van desenvolupar dos models de predicció independents: un per a infeccions en animals (és a dir, el model selvàtic) i un altre per a infeccions humanes (és a dir, el model de propagació o “spillover”).

Infeccions humanes i alteracions en clima i caça

L'anàlisi mostra que les temperatures estables afavoreixen el cicle selvàtic (és a dir, la circulació del paràsit en els reservoris animals), mentre que els fenòmens climàtics extrems (com ara El Niño) alteren els patrons de caça i afavoreixen el salt del paràsit als humans. "Això significa que el canvi climàtic regional associat a l'escalfament global pot fomentar indirectament els brots de la malaltia en humans", afirma Adrià San José, primer autor de l'estudi. Això significa també que la informació sobre ús del sòl i les projeccions climàtiques podrien usar-se per a l'alerta primerenca de possibles brots d’EP.

Aquestes troballes tenen clares implicacions per a altres zoonosis similars relacionades amb la caça. També posen en relleu el valor de les bases de dades exhaustives per comprendre el paper del clima en l'aparició i propagació de brots de malalties zoonòtiques.

Referència

Adrià San-José, Pedro Mayor, Bruno Carvalho et al. Climate determines transmission hotspots of Polycystic Echinococcosis, a lifethreatening zoonotic disease, across Pan-Amazonia. PNAS. 2023. doi:10.1073/pnas.2302661120