L'exposició a mescles de disruptors endocrins durant l'embaràs s'associa amb majors probabilitats de síndrome metabòlica en la infància

El terme “síndrome metabòlica” aglutina un grup de factors, com l'obesitat abdominal, la hipertensió o la resistència a la insulina que, en el seu conjunt, incrementen el risc de malalties cardiovasculars i diabetis tipus 2. Un nou estudi apunta al fet que l'exposició prenatal a una combinació de disruptors endocrins està associada amb una pitjor salut metabòlica en la infància, la qual cosa al seu torn podria contribuir a un major risc de sofrir síndrome metabòlica en l'edat adulta. La recerca, liderada per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, ha estat publicada en Jama Network Open.

Els disruptors endocrins són substàncies químiques que reben aquest nom per la seva capacitat per a interferir en el funcionament del nostre sistema hormonal, el creixement, l'equilibri energètic i el metabolisme. Donada la seva ubiqüitat en el nostre entorn, escapar a la seva exposició és difícil. Estudis anteriors ja havien mostrat una relació entre l'exposició individual a alguns d'aquests compostos durant la fase prenatal i alguns dels factors que componen la síndrome metabòlica, sobretot l'obesitat i la pressió arterial. En aquesta ocasió i en el marc del projecte ATHLETE, l'equip es va proposar avaluar l'impacte combinat d'aquesta mena de substàncies sobre la totalitat dels factors de la síndrome metabòlica.

Per a això, l'estudi va comptar amb 1.134 mares i els seus fills i filles de sis països europeus (Espanya, França, Grècia, Lituània, Noruega i el Regne Unit), tots ells voluntaris de la cohort HELIX (Human Early Life Exposome). A través de mostres de sang i orina recollides de les mares durant l'embaràs o bé del cordó umbilical després del part es va analitzar l'exposició prenatal a un total de 45 disruptors endocrins.

Més endavant, quan els nens i nenes van tenir entre 6 i 11 anys, se'ls va realitzar un seguiment, que va incloure un examen clínic, una entrevista i una recollida de mostres biològiques. Amb tot això, es van obtenir dades relatives a la mesura de la circumferència de la cintura, la pressió sanguínia o els nivells de colesterol, triglicèrids i insulina, que es van agregar per a obtenir un índex de risc de síndrome metabòlica.

Mercuri, PFAS, pesticides organoclorats i PBDEs

L'anàlisi estadística va permetre observar que les mescles de metalls, substàncies perfluoroalquilades i polifluoroalquilades (PFAS), de pesticides organoclorats, de retardants de flama (o PBDEs) s'associaven amb un major índex de risc de síndrome metabòlica. En el cas dels metalls, l'associació observada es va donar principalment per l'efecte del mercuri, la font principal del qual és la ingesta de peixos grans.

Els PFAS són una de les famílies de compostos químics més utilitzades, emprant-se en pesticides, pintures, paelles antiadherents o envasos de menjar ràpid, entre molts altres usos freqüents. Donada la seva persistència, es coneixen també com les substàncies químiques eternes. També molt persistents són els pesticides organoclorats, que ja van ser prohibits a Europa en els anys 70, però a les quals encara estem àmpliament exposats donada la seva permanència en el medi ambient.

Diferents resultats en funció del sexe

“També observem que les associacions eren més fortes en les nenes per a les mescles de PFAS i bifenils policlorats (PCB), mentre que els nens eren més susceptibles a l'exposició a parabens. Com que els disruptors endocrins interfereixen amb les hormones esteroidals sexuals, aquestes diferències entren dins del que caldria esperar”, explica Núria Güil Oumrait, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l'estudi.

“Els nostres resultats suggereixen que l'exposició a mescles generalitzades de disruptors endocrins durant l'embaràs pot estar associada a una salut metabòlica adversa en nens i nenes. Aquesta associació pot contribuir a l'actual augment de la prevalença de la síndrome metabòlica al llarg de la vida, que actualment afecta a 1/4 de la població adulta, amb tendències a l'alça evidents fins i tot entre els joves”, conclou Martine Vrijheid, codirectora del programa de Medi ambient i salut al llarg de la vida d’ISGlobal i autora sènior de l'estudi.

Referència

Güil-Oumrait N, Stratakis N, Maitre L, Anguita A, Urquiza J, Fabbri L, Basagaña X, Heude B, Småstuen Haug L, Kaur Sakhi A, Iszatt N, Keun H.C, Wright J, Chatzi L, Vafeiadi M, Bustamante M, Grazuleviciene R, Andrušaitytė S, Slama R, McEachan R, Casas M, Vrijheid M. Prenatal Exposure to Chemical Mixtures and Metabolic Syndrome Risk in Children. JAMA Network Open. 2024; 7(5):e2412040. doi:10.1001/jamanetworkopen.2024.12040