Guardar un dejuni nocturn més llarg i esmorzar d'hora podria relacionar-se amb un menor índex de massa corporal

Per a mantenir el pes a ratlla no sols és convenient tenir en compte el que mengem, sinó les hores a les quals ho fem. Segons un estudi publicat en el International Journal of Behavioral Nutrition and Physical Activity , hi ha dos hàbits específics que s'associen amb un menor índex de massa corporal (IMC) a llarg termini: guardar un dejuni més llarg durant la nit i esmorzar d’hora . Aquesta recerca ha estat liderada per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) , un centre impulsat per la Fundació "la Caixa".

L'estudi ha comptat amb la participació de més de 7.000 persones voluntàries d'entre 40 i 65 anys de la cohort GCAT | Genomes for Life , projecte liderat per l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP). L'any 2018 els i les participants van respondre qüestionaris sobre el seu pes i altura, els seus hàbits alimentaris incloent les hores dels àpats, altres hàbits d'estil de vida i la posició socioeconòmica. En 2023, transcorreguts cinc anys, més de 3.000 participants van realitzar una visita de seguiment a l'equip investigador, en la qual se'ls va tornar a registrar les mesures i a plantejar un nou qüestionari.

Interpretació dels resultats

“Els nostres resultats, en línia amb els d'altres estudis recents, suggereixen que allargar el dejuni nocturn podria ajudar a mantenir un pes saludable sempre que també es sopi i s’esmorzi d’hora. Creiem que això podria ser perquè menjar més d’hora durant el dia s’ajusta més als ritmes circadians i permet cremar millor les calories i regular la gana, la qual cosa pot ajudar a mantenir un pes saludable. No obstant això, encara és aviat per a extreure conclusions definitives, per la qual cosa les recomanacions hauran d'esperar que disposem d'evidència més robusta”, explica Luciana Pons-Muzzo , investigadora d’ISGlobal en el moment de realitzar l'estudi i actualment a IESE Business School.

Diferències per sexe

L'anàlisi de les dades en funció del sexe va mostrar que, en comparació amb els homes, en general, les dones mostraven menor IMC, major adherència a la dieta Mediterrània, menor tendència al consum d'alcohol, pitjor salut mental i més probabilitats d'encarregar-se de la supervisió de la casa o de la família.

L'equip va usar una tècnica estadística anomenada ‘anàlisi per clúster’ per a agrupar individus amb característiques similars. Dels resultats d'aquesta anàlisi, va cridar l'atenció de les autores un petit grup que prenien el primer àpat del dia passades les 14.00 hores i que, en mitjana, realitzaven un dejuni de 17 hores. Comparat amb la resta, aquest grup d'homes tendia a estils de vida menys saludables (més probabilitat de fumar, de beure alcohol, menys activitat física, menor adherència a la dieta mediterrània), i tenia nivells d'estudi menors i més probabilitat d'estar en l'atur. Aquests patrons no es van observar en cap grup de dones.

Sobre el dejuni intermitent

“Existeixen diverses maneres de practicar el que es coneix com a ‘dejuni intermitent’ i el nostre estudi tindria relació amb una d'elles, que és el dejuni nocturn. El que nosaltres observem en un subgrup d'homes que fan el dejuni intermitent saltant-se l’esmorzar és que aquesta pràctica no té efectes sobre el pes corporal. Altres estudis d'intervenció en participants amb obesitat han mostrat que aquesta tàctica no és més eficaç que la reducció de la ingesta de calories per a reduir el pes corporal a llarg termini”, afirma Camille Lassale, investigadora d’ISGlobal i coautora sènior de l'estudi.

“La nostra recerca s'emmarca dins d'un camp de recerca incipient conegut com ‘crononutrició’, que es focalitza no sols a analitzar allò que mengem, sinó les hores del dia i el nombre de vegades en què ho fem”, assenyala Anna Palomar-Cros, investigadora d’ISGlobal en el moment de l'estudi i actualment a IDIAP Jordi Gol. “En la base d'aquesta recerca està el coneixement que els patrons d'ingesta de menjar inusuals poden entrar en conflicte amb el sistema circadiari, el conjunt de rellotges interns que regulen els cicles de la nit i el dia i els processos fisiològics que han d'acompanyar-los”, afegeix.

Estudis anteriors

Aquest treball ofereix continuïtat a una línia de recerca dISGlobal sobre crononutrició, que en els últims anys ha publicat altres dos estudis amb resultats en una mateixa direcció. En ells es va observar que sopar i esmorzar d'hora s'associava, respectivament, amb un menor risc de malaltia cardiovascular i de diabetis tipus 2 .

Referència

Luciana Pons-Muzzo, Rafael de Cid, Mireia Obón-Santacana, Kurt Straif, Kyriaki Papantoniou, Isabel Santonja, Manolis Kogevinas, Anna Palomar-Cros & Camille Lassale. Sex-specific chrono-nutritional patterns and association with body weight in a general population in Spain (GCAT study). Int J Behav Nutr Phys Act 21, 102 (2024). https://doi.org/10.1186/s12966-024-01639-x