I si els nous tractaments antimalàrics sortissin del mar?

Un estudi dirigit per Xavier Fernández-Busquets, investigador de la unitat mixta de Nanomalària IBEC-ISGlobal, mostra que certs sucres (polisacàrids sulfatats) obtinguts a partir d'organismes marins inhibeixen el creixement del Plasmodium falciparum, un dels paràsits que causa la malària, en inhibir la seva capacitat d'envair als glòbuls vermells (eritròcits). Els resultats, publicats a la revista Scientific Reports, obren noves vies pel desenvolupament de medicaments antimalàrics contra els quals Plasmodium no sembla desenvolupar resistències.

 

Quan el paràsit de la malària entra en el torrent sanguini, envaeix les cèl·lules del fetge per produir milers de merozoïts (una fase del cicle de vida del paràsit). Aquests merozoïtss tornen a entrar a la circulació, on infecten als eritròcits i aconsegueixen escapar a la vigilància del sistema immune. Des de fa temps se sap que alguns polisacàrids (llargues cadenes de sucres) com l'heparina poden bloquejar l'adhesió i entrada dels merozoïts als glòbuls vermells. No obstant això, l'heparina no és un candidat terapèutic a causa de la seva potent activitat anticoagulant.

 

En aquest estudi, els autors van explorar la capacitat antimalárica de polisacàrids sulfatats semblats a l'heparina, derivats de cogombres de mar, algues vermelles i esponges marines. Van trobar que aquests compostos inhibeixen de manera significativa el creixement de P. falciparum, encara a concentracions baixes sense activitat anticoagulant. A més,  la majoria dels compostos analitzats augmenten la supervivència de ratolins infectats amb una altra espècie de Plasmodium. En un dels ratolins infectats fins i tot van observar l'aparició d'anticossos contra el paràsit, la qual cosa suggereix que el fet de retardar la invasió dels eritròcits afavoreix la generació d'una resposta immune contra el paràsit.

 

“Els nostres resultats indiquen que aquests compostos no només tenen una activitat antimalàrica però també poden potenciar les respostes immunes contra el paràsit” comenta el Dr. Busquets. A més, assenyalen els autors, el fet que no s'hagin pogut generar paràsits resistents a l'heparina posiciona aquestes molècules com a alternatives terapèutiques que mereixen ser explorades.

 

A l'estudi també van participar investigadors de l'Institut de Nanociencia i Nanotecnologia de l’Universitat de Barcelona (IN2UB) i de la Universitat Federal de Rio de Janeiro, Brasil.

 

Referència:

Marques J, Vilanova E, Mourão PA, Fernàndez-Busquets X. Marine organism sulfated polysaccharides exhibiting significant antimalarial activity and inhibition of red blood cell invasion by Plasmodium. Sci Rep. 2016 Apr 13;6:24368