Com podem estar més ben preparats per a la propera crisi de salut pública?
ISGlobal publica un document que analitza les lliçons apreses amb la pandèmia de COVID-19 en previsió d’una futura crisi sanitària
17.12.2021
La pandèmia de COVID-19 ha impactat en un món que estava mal preparat per afrontar-la. I això tot i que moltes institucions portaven dècades reclamant invertir en la preparació de crisis sanitàries i alertant de l’amenaça que suposen noves malalties infeccioses. Ara s’ha fet palès que cal millorar els plans davant de possibles futures crisis de salut pública i ambientals. També s’han d’enfortir les capacitats globals, regionals i locals –al nivell de ciutats i xarxes de ciutats– perquè la resposta sigui eficaç.
Amb aquest propòsit, l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha encunyat el concepte de PR3 (preparació, resposta, recuperació i resiliència) per explicar tots els elements que cal considerar davant d’aquest repte. Aquest concepte està detallat en un document que, a més, resumeix nou lliçons que ens deixa la pandèmia de COVID-19. No totes són negatives. Entre els èxits hi ha la ràpida mobilització de la comunitat científica, que ha conduït a noves recerques i innovacions en àmbits com el de la vigilància de les aigües residuals, el diagnòstic, els tractaments o les vacunes. Tot això amb el suport fonamental de la intel·ligència epidemiològica, que usa les dades recollides de forma rutinària sobre salut, mesures de protecció, exposicions ambientals i polítiques.
Llacunes identificades
El document aborda també les llacunes identificades. Han faltat sistemes d’alerta primerenca i de vigilància en temps real que podrien haver donat lloc a una resposta més ràpida per contenir el patogen. D’altra banda, la disponibilitat generalitzada d’informació sense verificar i l’ús qüestionable de les xarxes socials han portat a un desafiament addicional que, sumat a directrius i recomanacions discrepants, han generat desconfiança en grans segments de la població, i han fet més difícil implementar mesures de resposta. Cal incorporar la comunicació de riscos i persones expertes en comportament social, a més d’involucrar totes les parts interessades rellevants en el desenvolupament d’estratègies de comunicació i missatges per al públic.
Així mateix, des de la perspectiva de salut mental i la perspectiva socioeconòmica, la resposta a la COVID-19 ha tingut un gran impacte que, per desgràcia, ha estat més pronunciat en els grups vulnerables de la població i als països més pobres. La lluita contra les desigualtats i l’abordatge del benestar de la població haurien de considerar-se una prioritat als plans de preparació i resposta futurs. Aquestes llacunes no són exclusives de l’àmbit de les pandèmies. S’han vist també en la resposta a accidents nuclears, en què moltes de les lliçons i recomanacions resultants són similars.
La coordinació és essencial
Pel que fa a la governança, diversos obstacles han impedit una coordinació apropiada de la resposta, amb fragmentació i desigualtats a nivell global, regional i local. Per millorar la coordinació, s’han implementat diferents accions –o estan en procés d’implementació o desenvolupament−, com ara el nou Centre d’Intel·ligència de Pandèmies i Epidèmies de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la nova Autoritat Europea de Preparació i Resposta davant d’Emergències Sanitàries (HERA) i els debats al voltant del nou tractat sobre pandèmies. Tot i que aquest exercici de desenvolupament institucional és benvingut, els resultats continuen sense estar clars.
La pandèmia ens ha ensenyat que la coordinació és essencial, des del nivell local fins al global. Amb l’anàlisi i les recomanacions d’aquest document, ISGlobal vol ajudar a desenvolupar un abordatge integral de la preparació. Advoca per una coordinació científica i unes inversions en temps de pau que permetin el desenvolupament d’estratègies innovadores, aplicant aproximacions basades en el millor coneixement disponible per respondre eficaçment a les crisis futures.
El document forma part de la sèrie #ISGlobal_policy i ha estat elaborat per Elizabeth Diago-Navarro, Oriana Ramírez, Marta Rodó, Gonzalo Fanjul i Elisabeth Cardis. Juntament amb d’altres investigadores i analistes d’ISGlobal, aquest grup desenvolupa una sèrie d’activitats sobre el tema de PR3 que inclouran un seminari científic i polític d’alt nivell a principis de 2022, així com la participació en processos de consulta i debat públic, i publicacions periòdiques al respecte.
