A qui vacunar primer? Un grup multidisciplinari de persones expertes proposa una estratègia de vacunació contra la COVID-19

L’anunci recent per part de dues farmacèutiques que les seves vacunes candidates tenen resultats d’eficàcia per sobre del 90% augmenta la probabilitat que a finals d’any s’aprovi més d’una vacuna contra la COVID-19. Malgrat aquestes notícies excel·lents, la realitat és que el nombre de dosis disponibles els primers mesos serà molt limitat. En aquest escenari, els governs han de definir quina és la millor manera d’administrar les primeres dosis disponibles per aconseguir-ne el major impacte, tant en la mortalitat com en la transmissió comunitària.

Aquest ha estat l’objectiu del Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment Científic de la COVID-19 (GCMSC), una plataforma independent de científics promoguda conjuntament per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, i el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), amb la col·laboració de l’Associació Catalana de Centres d’Investigació (ACER), que presenta avui el seu primer informe sobre grups prioritaris per a la vacunació contra la COVID-19.

Aquest primer informe fa un resum de les vacunes candidates més avançades i els diferents punts que cal considerar per a la implementació de les vacunes que finalment s’aprovin. "Després d’una revisió crítica de la literatura científica i de plans generats per d’altres països o institucions, el nostre grup va establir una llista prioritària de vacunació basada en principis ètics i adaptada al nostre país", explica Silvia de Sanjosé, epidemiòloga i presidenta del GCMSC.

L’informe estableix que el primer grup que hauria de vacunar-se és a la vegada el més exposat i al qual cal protegir més per assegurar l’atenció sanitària: el personal sanitari que està en contacte amb pacients (personal mèdic, d’infermeria i resta de personal hospitalari), així com persones que treballen en residències de gent gran. En aquest grup també entraria el personal de primers auxilis, com ara bombers, policies, etc.

En segon lloc, hi hauria el grup més vulnerable: persones de més de 80 anys, prioritzant-ne aquelles que són en residències. Quan la disponibilitat de dosis de vacunes sigui més gran, s’hauria de vacunar a continuació la resta de col·lectius més susceptibles d’emmalaltir greument: persones d’entre 65 i 79 anys de edat, i persones amb condicions cròniques com ara la diabetis de tipus 2, malalties pulmonars o cardiovasculars, i persones amb obesitat.

Infografia que mostra la proposta del GCMSC amb els grups prioritaris per a la vacunació contra la COVID-19.

Posteriorment, l’informe inclou el col·lectiude persones que presten serveis essencials a la població i estan particularment exposades al virus –incloent-hi personal de transport públic, personal educatiu, persones que treballen en el sector alimentari, etc.- i persones institucionalitzades allà on la capacitat de aïllament és limitada, com ara presons i centres de refugiats, així com migrants i altres persones en risc d’exclusió social. Tot seguit, la resta de la població adulta, donant prioritat a les persones de més de 55 anys. L’última a rebre la vacuna seria la població infantil, ja que és la menys vulnerable al virus i, per ara, es tenen poques dades sobre la seguretat de la vacuna en aquest grup.

El grup d’experts assenyala que les persones amb evidència d’infecció per SARS-CoV-2 (ja sigui per PCR, per test d’antigen o per anticossos davant del virus) podrien considerar-se com a no prioritàries per a la vacunació, com a mínim en les primeres fases. A més, també assenyala que aquestes prioritats podran ajustar-se segons les característiques de les diferents vacunes disponibles.

Finalment, els membres del GCMSC destaquen la importància de comunicar clarament a la població els riscos i beneficis de les vacunes, així com la necessitat de mantenir les mesures addicionals de prevenció (mascaretes, distància social, etc.) fins que un percentatge suficient de la població no hagi estat vacunat.

Un grup multidisciplinari per informar sobre la resposta a la COVID-19

El GCMSC és un grup de persones expertes de diferents disciplines i trajectòries en recerca , les especialitzacions dels quals resulten rellevants en el context de la COVID-19. Reunit per primera vegada el setembre de 2020, el grup té com a objectiu fer un seguiment continuat de l’evidència científica directament relacionada amb el control de la pandèmia per impulsar les decisions tècniques i polítiques que implica la resposta a la COVID-19 a través d’informes que puguin ser consultats per les administracions, entitats privades i el conjunt de la societat.

"Davant de la complexitat de la COVID-19 i el repte que suposa establir una síntesi rigorosa de l’evidència científica amb la velocitat i les garanties que la situació exigeix, hem promogut aquest grup que neix amb l’objectiu de servir, de manera plenament independent, al conjunt de la societat, així com a les administracions públiques i als principals col·lectius professionals i científics de l’àmbit de la salut i de la medicina", afirma Antoni Plasència, director general d’ISGlobal, centre membre del Programa CERCA de la Generalitat de Catalunya.

El grup, que ja està treballant en el següent informe, posarà especial atenció en els aspectes clau relacionats amb el control de la pandèmia, com ara la immunitat davant del virus, els efectes crònics de la malaltia o les estratègies d’identificació i aïllament de casos i contactes. "En una situació tan complexa com l’actual, és molt important que hi hagi projectes liderats per institucions de l’àmbit professional, científic i clínic que es posin a disposició de la societat, amb vocació de servei públic, de manera independent i amb una visió pluridisciplinària, sota el prisma de l’evidència científica, criteris ètics i la defensa de l’interès general", detalla Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona.

* El GCMSC està format per Silvia de Sanjosé (epidemiòloga, PATH & ICO), Josep M Miró (infectòleg, Hospital Clínic i Universitat de Barcelona), Quique Bassat (pediatra, investigador ICREA a ISGlobal), Magda Campins (epidemiòloga, Hospital Vall d’Hebron), Robert Guerri (internista, Hospital del Mar), Carles Brotons (metge de família, EAP Sardenya), Juana Díez (viròloga, CEXS, Universitat Pompeu Fabra), Julià Blanco (bioquímic i immunòleg, IrsiCaixa-IGHTP), Mireia Sans (metgessa de família, CAP Borrell), Olga Rubio (intensivista, Althaia i Societat Catalana Bioètica) i Adelaida Sarukhan (immunòloga i redactora científica a ISGlobal).