Aprendre de la història. Com s'ha de preparar un país per fer front a un desastre industrial?

[Aquest document forma part d’una sèrie de notes de debat que aborden preguntes fonamentals sobre la salut global. El seu propòsit és traslladar el coneixement científic a la conversa pública i al procés de presa de decisions. Els treballs han estat elaborats sobre la base de la millor informació disponible i poden ser actualitzats a mesura que aquesta evolucioni.]

Els anomenats desastres industrials, que alliberen o aboquen un material perillós, poden causar la mort de moltes persones i afectar la nostra salut fins i tot molts anys després que es produeixin. Va passar en el desastre de Bhopal de 1984 o en l'atac a les Torres Bessones de Nova York el 2001, quan els incendis van romandre actius durant mesos i van generar un núvol tòxic.

Malgrat que ja hem viscut desastres industrials greus, continuem sense estar prou preparats per afrontar-los. I les estimacions assenyalen que poden augmentar en el futur. Sí que existeixen regulacions i convenis, però o bé estan obsolets i no incorporen les lliçons apreses en accidents recents, o bé no s'implementen adequadament ni tan sols quan són de compliment obligatori, com passa en alguns països de la Unió Europea.

A Espanya, per exemple, segons les darreres dades disponibles (2015-2018), el 50% dels establiments que empraven substàncies perilloses no havia revisat el seu pla d'emergència i el 36% dels establiments en el nivell superior de risc no havia publicat informació bàsica sobre les seves activitats ni els seus plans d'emergència, tal com requereix la normativa.

En aquest document d'anàlisi d'ISGlobal, Elizabeth Diago-Navarro, Clara Marín-Carballo i Roberto G. Lucchini aborden, doncs, un àmbit en què no s'està fent prou per protegir la ciutadania, i proposen recomanacions pràctiques per evitar nous desastres.

CLICA AQUÍ PER ACCEDIR AL DOCUMENT COMPLET, en castellà (1,1 MB)