Responem alguns interrogants sobre les diferents vacunes contra la COVID-19

Darrera actualització: 1 de setembre de 2023

Foto: Thirdman / Pexels

[Estigues al dia de les novetats científiques sobre COVID-19 i altres temes clau de salut global. Clica aquí per rebre actualitzacions d'ISGlobal per email.]

En aquesta pàgina intentarem respondre a les preguntes que vagin sorgint sobre les vacunes, principalment aquelles aprovades a la Unió Europea. La llista inicial de preguntes s'anirà ampliant progressivament. A causa de l'aparició constant de noves dades científiques, es recomana comprovar la data de l'última actualització de cada resposta.

Índex

1. Preguntes generals

Quines són les vacunes de la COVID-19 autoritzades per l'OMS, l'EMA i/o l'FDA?

La taula de sota mostra les vacunes per tipologia, laboratori fabricant i usos, entre altres característiques. Actualitzada a data de 14/09/2023.

Les vacunes originals, continuen sent efectives enfront de les noves variants?

Les vacunes desenvolupades contra la variant original de SARS-CoV-2 continuen aportant protecció enfront de la malaltia greu i la mort causada per les noves variants, gràcies a que molts dels antígens virals reconeguts per les cèl·lules T no han canviat.

No obstant això, aporten poca protecció enfront de la infecció, ja que els antígens reconeguts pels anticossos neutralitzadors (la majoria d'ells en la proteïna Spike) han canviat molt entre la variant original i les subvariants d’òmicron circulant actualment.

Resposta actualitzada l'1 de setembre de 2023.

Quines variants estan circulant actualment?

Totes les variants actualment en circulació pertanyen a la família òmicron. Actualment, predominen les variants derivades d’XBB (un recombinant entre dos subvariants òmicron), com l’XBB1.5, XBB1.16 i la més recentment descrita EG.5 (que ja sembla dominar als EUA). No hi ha indicació que causin malaltia més greu.

Recentment, s'ha identificat una altra subvariant anomenada BA2.86, que sorprèn per tenir més de 30 mutacions addicionals, comparat amb la BA.2 de la qual es creu que deriva. És difícil predir l'efecte de totes aquestes mutacions juntes, però moltes d'elles confereixen una major capacitat per a evadir la immunitat. La seva identificació en persones sense antecedents de viatge i en diferents països suggereix que existeix una transmissió internacional establerta (cal recordar que molts països estan seqüenciant molt menys que fa un any). Encara no és clar si aquesta variant serà més transmissible que les variants XBB que circulen actualment, però de moment no sembla causar malaltia més greu.

Resposta actualitzada l'1 de setembre de 2023.

Quines vacunes es recomanen actualment i per a qui?

Vacunes monovalents

Per a la pròxima campanya de vacunació (tardor del 2023), l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el Centre for Disease Prevention and Control (CDC) i l’European Centre for Disease Prevention and Control (ECDC) han recomanat usar vacunes monovalents basades en la seqüència de Spike del llinatge XBB d’òmicron, per exemple l’XBB1.5 o l’XBB.1.16.

Això és un canvi respecte a les vacunes bivalents que es van usar com a dosis de reforç en el 2022, que incloïen la seqüència Spike de la variant original i la de la variant BA.2 o BA.4 d’òmicron).

Aquesta recomanació d'excloure la seqüència Spike de la variant original es basa en el fet que les variants pre-òmicron ja no circulen en la població humana, i que actualment els llinatges derivats d’XBB són dominants a nivell global (particularment l’XBB1.5, XBB.1.16 i la més recent EG.5).

Pfizer (RNAm), Moderna (RNAm), i Novavax (proteïna) estan en procés de produir vacunes monovalents amb la seqüència XBB.

La composició de la vacuna segurament anirà canviant d'any en any, segons l'evolució del virus.

Poblacions vulnerables en prioritat

De cara a la tardor, es recomana oferir un reforç de vacuna monovalent amb prioritat a les persones amb major risc d'emmalaltir greument: persones majors de 60 anys, persones immunodeficients, persones amb co-morbiditats, i dones embarassades.

També es recomana usar les vacunes monovalents com a vacunació primària per a persones que encara no s'hagin vacunat, així com a nens menors de cinc anys que estiguin en risc d'emmalaltir greument.

Es considera que la resta de la població té una immunitat prou robusta (resultat de vacunació, infecció o totes dues) com per a no requerir un altre reforç en aquest moment. No obstant això, aquesta situació pot canviar en el cas de noves variants més transmissibles i amb major capacitat d'evadir la immunitat prèvia.

Resposta actualitzada l'1 de setembre de 2023.

En què es diferencien les vacunes desenvolupades?

Entre les vacunes de la COVID-19 ja aprovades o encara en desenvolupament, n’hi ha de diversos tipus segons la tecnologia que fan servir: les vacunes "clàssiques" inoculen el virus sencer inactivat o bé proteïnes virals, mentre que les vacunes més innovadores introdueixen una seqüència gènica perquè sigui el nostre propi organisme el que sintetitzi la proteïna viral en qüestió. Aquesta seqüència es pot introduir directament a la cèl·lula (vacunes a base d'ARN missatger) o bé mitjançant un vector viral que infecta la cèl·lula però no es replica. Entre les vacunes d'ARNm estan les aprovades de Pfizer / BioNTech i Moderna. Entre les vacunes que fan servir algun tipus de vector viral, hi ha les vacunes d'Oxford / AstraZeneca, la Sputnik de l'Institut Gamaleya, o la de Janssen (Johnson & Johnson). Totes elles han estat testades en milers de persones per provar la seva seguretat i eficàcia al llarg de tres fases dels assajos clínics.

Pfizer / BioNTech i Moderna: ARN missatger

Tant la vacuna de Pfizer / BioNTech com la de Moderna són vacunes d'ARN missatger. Es tracta de vacunes d'última generació que introdueixen en les nostres cèl·lules una seqüència gènica, sintetitzada en laboratori, que codifica per la proteïna Spike (S) del virus SARS-CoV-2,. És a dir, aquestes vacunes proporcionan a les nostres cèl·lules la informació necessària per fabricar la proteïna S. A continuació, el nostre sistema immunitari reconeix la proteïna S com estranya i respon generant anticossos i limfòcits T específics. Per tant, el nostre organisme podrà réconeixer i eliminar el virus més ràpidament en cas d'infecció.

Oxford / AstraZeneca i Johnson & Johnson (Janssen): vector viral

Aquestes vacunes usen un virus innocu per a introduir les instruccions genètiques necessàries perquè les nostres cèl·lules fabriquin la proteïna S. Aquest altre virus (sol ser un adenovirus) es coneix com a vector viral i ha estat modificat en laboratori de manera que pugui infectar les nostres cèl·lules, però no es pugui replicar.

La vacuna d'Oxford / AstraZeneca usa un adenovirus de ximpanzé modificat, mentres que la vacuna de Janssen consisteix en un adenovirus humà anomenat Ad26,

El vector viral infecta a les cèl·lules humanes i fa que fabriquin la proteïna S. Quan el nostre sistema immunitari detecta aquesta proteïna, procedeix a generar anticossos i limfòcits T específics contra el virus.

Resposta actualitzada el 24 de novembre de 2022.

Data d'enregistrament: 26 i 27 de novembre de 2020.

Com funcionen les vacunes a base d'ARN missatger?

El que fan les vacunes d'ARN missatger és introduir en les nostres cèl·lules una seqüència que codifica per a la proteïna S del virus SARS-CoV-2. Axis, son les nostres propies cèl·lules las que fabriquen còpies de l'esmentada proteïna, que indueix una resposta inmunitaria. Per tant, quan el coronavirus entri al nostre organisme, ja tindrem anticossos (resposta humoral) i limfòcits T (resposta celular) llestos per a reconèixer i eliminar al virus..

Sent tan noves, són segures aquestes vacunes?

Sí. Ens trobem, sens dubte, davant d'una tecnologia d'allò més prometedora i nova en el terreny de les vacunes, però no desconeguda. Encara que no s'havia aprovat abans per a vacunes en humans, és el resultat de més d'una dècada d'avenços en l'àmbit biomèdic. A més, la seguretat s'ha provat al llarg de les tres fases dels assajos clínics, i, posteriorment, al llarg de tres anys en què centenars de milers de persones han estat vacunades .

Poden causar-nos la malaltia?

No, perquè no introdueixen el virus atenuat en l'organisme, sinó material genètic. A més, aquest ARN missatger comporta la síntesi d'una proteïna de virus, però no de virus sencer. El que sí que pot passar és que tinguem alguns efectes secundaris a l'endemà d'haver-nos vacunat, com dolor al braç, mal de cap o cansament. Això és normal, és senyal que el nostre sistema immunitari està responent.

Aquestes vacunes modifiquen el nostre ADN?

En absolut perquè l'ARN missatger no accedeix a el nucli de les nostres cèl·lules, de manera que no pot incorporar-se al nostre ADN.

Tenen avantatges respecte a les vacunes clàssiques?

Sí, són més fàcils de dissenyar i no comporten la manipulació de material infecciós durant el desenvolupament.

Data d'enregistrament: 26 i 27 de novembre de 2020.

Podem confiar en vacunes desenvolupades amb tanta rapidesa?

Les vacunes contra la COVID-19 s'han pogut desenvolupar en un temps rècord gràcies a importants avenços tecnològics i a l’experiència adquirida amb els coronavirus SARS i MERS. Però això no implica que el procés no hagi estat rigorós i que no s'hagin seguit els passos habituals. Els assaigs clínics compten amb tres fases: la primera d'elles consisteix precisament a confirmar la seguretat del fàrmac, aspecte fonamental que, a més, es corrobora en les fases II i III dels assajos, ja amb la participació de milers de persones.

Per tant, totes les vacunes que obtenen regulació han completat les tres fases establertes en els assajos clínics sense que es detectin efectes adversos de gravetat. Una vacuna es recomana quan es considera que els beneficis que aporta són molt majors que els riscos que comporta..

La principal incògnita quan es van aprovar aquestes vacunes era la durada de la protecció. Tots els estudis indiquen que la protecció enfront de la infecció i símptomes disminueix al cap de 4 a 6 mesos, encara que la protecció contra la malaltia greu i mort decau més lentament. Per aquesta raó, i amb l'arribada de la variant ómicron (que escapa més al reconeixement per anticossos), es recomanen dosis de reforç al cap de uns 6 mesos, començant per les poblacions més vulnerables (persones inmunosuprimidess, majors de 60)..

Resposta actualitzada el 23 de novembre de 2022.

Data d'enregistrament: 26 i 27 de novembre de 2020.

Les vacunes, un cop són al mercat, continuen sotmeses a mecanismes de control?

Sens dubte. S'efectuen els anomenats assajos de fase IV o de farmacovigilància. És a dir, a partir de el moment en què s'autoritza la comercialització de les vacunes i estan disponibles al mercat, se'n continua avaluant tant la seguretat com l'efectivitat. És una fase tan estricta com les anteriors que a part de controlar les vacunes actuals, contribuirà a millorar el desenvolupament de futures vacunes.

Data d'actualització: 18 de desembre de 2020.

Data d'enregistrament: 26 i 27 de novembre de 2020.

Quant dura la immunitat que confereixen les vacunes?

Aquest ha estat un dels principals interrogants des que es van aprovar les primeres vacunes.

La durada de la immunitat pot diferir segons la mena de vacuna. La disminució de la protecció sembla ser més ràpida per a les vacunes de virus inactivats (Sinopharm, Sinovac) que per a les vacunes de vectors adenovirals (Janssen i AstraZeneca-Oxford) o per a les vacunes d'ARNm (Pfizer i Moderna).

Els estudis de seguiment en cohorts vacunades apunten a una disminució gradual dels nivells d'anticossos al llarg dels 6 mesos posteriors a la segona dosi de la vacuna .A més, la variant ómicron té una major capacitat d'evadir els anticossos generats per la vacuna original.

Per aquestes raons, es va recomanar una tercera dosi a totes les persones a inicis del 2022 i posteriorment es va oferir una quarta dosi (de preferència amb vacunes adaptades a la variant ómicron), començant per les poblacions més vulnerables.

Es important assenyalar que, malgrat la disminució en els nivells d'anticossos, els limfòcits B de memòria i les cèl·lules T induïdes per dues dosis de vacuna romanen estables, la qual cosa explica per què la protecció contra la malaltia greu i la mort es manté relativament elevada per a totes les vacunes, fins i tot enfront de les subvariants d'òmicron. Encara així, es recomana administrar dosi de reforç per a reduir la probabilitat d'infectar-se, sobretot en les poblacions més vulnerables i/o en el cas que apareguin noves variants amb major capacitat d'evadir la immunitat prèvia.

Resposta actualitzada l'1 de setembre de 2023.

Data de creació: 16 de desembre de 2021.

[Estigues al dia de les novetats científiques sobre COVID-19 i altres temes clau de salut global. Clica aquí per rebre actualitzacions d'ISGlobal per email.]

Puc contraure la COVID-19 si m'he vacunat?

Sí. Totes les vacunes autoritzades han demostrat ser molt eficaces contra la malaltia causada per les variants pre-ómicron (més del 90% per a la variant Alfa i més del 70% per a la variant Delta), pero cap vacuna és eficaç al 100%. Amb l'arribada de la variant òmicron, el nombre de persones vacunades (amb dues o fins a tres dosis) i infectades ha augmentat considerablement. Però és important recalcar que la gran majoria de les persones vacunades (sobretot aquelles que han rebut al menys una dosis de reforç) estan protegides contra la malaltia greu i la mort , independentment de la variant.

Resposta actualitzada el 23 de novembre de 2022.

Puc donar positiu o contagiar a algú pel fet d'haver-me vacunat?

No. Cap de les vacunes inocula el virus sencer i actiu. En el cas de les vacunes a base d'ARNm (Pfizer, Moderna) o vector viral (AstraZeneca, Janssen), l'únic que s'expressa és una proteïna viral de la SARS-CoV-2 (la proteïna Spike), que és incapaç d’infectar les cèl·lules o replicar-se.

Les vacunes de Sinopharm o Sinovac consisteixen en el virus sencer, però està inactivat i és incapaç d'infectar o replicar-se. Per tant, encara que sí podem donar positiu en una prova serològica (que mesura anticossos anti-Spike a la sang), no és possible donar positiu en una prova diagnòstica (PCR o test ràpid) —que detecta presència de virus en vies respiratòries— com a resultat de la vacunació.

Resposta actualitzada el 17 de juny de 2021.

Si m'he vacunat, puc transmetre el virus?

Els assajos clínics es van dissenyar per a comprovar si les vacunes prevenien els símptomes de la COVID-19, no si evitaven la infecció. No obstant això, aviat va quedar clar que la vacunació també redueix la transmissió del virus. Encara que l'impacte sobre la transmissió és menor amb la variant ómicron, les vacunes continuen reduint la probabilitat d'infectar-se i per tant de transmetre el virus.

Resposta actualitzada el 23 de novembre de 2022.

Data de creació: 16 de desembre de 2021.

Si he passat la malaltia, m'he de vacunar?

La gran majoria de les persones infectades desenvolupen immunitat (anticossos específics contra el virus i cèl·lules B i T de memòria), que s'estima que els protegeix contra la malaltia greu probablement durant diversos anys. No obstant això, els nivells d'anticossos entre les persones infectades són molt heterogenis i decauen amb el temps. A més, la immunitat per infecció “natural” sembla protegir menys enfront de la variant òmicron. Per això és important vacunar-se encara que s'hagi passat la infecció. Molts estudis mostren que la immunitat híbrida (infecció més vacunació) és més robusta i duradora que la vacunació o la infecció soles.

Resposta actualitzada el 23 denovembre de 2022.

Data d'enregistrament: 26 i 27 de novembre de 2020.

És possible combinar dosis de vacunes diferents?

Molts estudis han demostrat que la combinació de vacunes diferents (règim heteròleg) és segura i indueix respostes immunitàries iguals o fins i tot superiors que l'ús de dues dosis de la mateixa vacuna (règim homòleg).

El mateix aplica per a les dosis de reforç. Un estudi realitzat al Regne Unit confirma que qualsevol de les vacunes actualment aprovades pot servir com a reforç, independentment de la pauta inicial, encara que en general la millor resposta humoral s'ha observat amb un reforç de ARNm.

La possibilitat de combinar diferents vacunes és una bona notícia, ja que afegirà flexibilitat a les estratègies de vacunació en països on pot haver-hi escassetat de determinades vacunes.

Resposta actualitzada el 23 de novembre de 2022.

Fa falta una dosi de reforç cada any?

Encara no se sap amb certesa. S'ha vist que la protecció enfront de la infecció tendeix a disminuir al cap de sis mesos, al mateix temps que disminueix el nivell d'anticossos en sang. Però la protecció enfront de la malaltia greu es manté per més temps. Les poblacions a risc (majors de 60 anys, persones inmunosuprimides, persones amb comorbiditats) segurament necessitaran reforços almenys cada 12 mesos per a reduir el risc que emmalalteixin. Per a la resta de la població, dependrà de l'evolució del virus..

Resposta actualitzada el 1 de setembre de 2023.

Com seran les vacunes de segona generació i quan podrien estar disponibles?

Les vacunes actualment disponibles han resultat ser molt segures i efectives. No obstant això, la protecció enfront de malaltia greu sembla decaure amb el temps, sobretot en poblacions de major edat, són menys efectives enfront de les noves variants (particularment òmicron) i no aconsegueixen frenar la transmissió viral (sobretot enfront d’òmicron). Per tant, seran necessàries vacunes de segona generació que estiguin adaptades a les noves variants o que siguin capaces de protegir contra una àmplia gamma de coronavirus ( vacunes “pancoronavirus” ), així com vacunes que s'administrin per via intranasal per a potenciar la immunitat mucosal i disminuir la transmissió. També serà important comptar amb vacunes més fàcils de produir localment, més assequibles, i més estables a temperatures ambient per a facilitar el seu accés i distribució en països de renda baixa.

Algunes d'aquestes vacunes de segona generació ja són una realitat: Pfizer i Moderna han adaptat les seves vacunes d’ARNm per a incloure la seqüència Spike d’òmicron (BA.1 o BA.4/5). La Xina i l'Índia han aprovat vacunes intranasals per a usar com a reforç i hi ha unes 100 altres vacunes intranasals en desenvolupament. A l'abril del 2023, el govern dels EUA va anunciar una inversió de 5 mil milions de dòlars per al programa "Project Next Gen", amb la finalitat d'accelerar del desenvolupament de vacunes de segona generació, incloent-hi les intranasals.

Resposta actualitzada el 1 de setembre de 2023.

És possible desenvolupar una vacuna que serveixi contra totes les variants del SARS-CoV-2?

Els coronavirus representen una veritable amenaça per a la salut global a causa de la seva àmplia distribució geogràfica, la quantitat de reservoris animals, i la seva facilitat per a infectar humans. En els últims 20 anys han ocorregut tres greus brots per betacoronavirus prèviament desconeguts: el de SARS (en 2002-2003), el de MERS (des del 2012) i el de COVID-19 (des de 2019). Per tant, desenvolupar una vacuna universal que ens protegeixi no sols contra totes les variants de SARS-CoV-2, sinó també contra altres coronavirus que podrien causar brots futurs, s'ha convertit en una prioritat .

Estudis previs indiquen que és possible desenvolupar una vacuna, si no contra tots els coronavirus, almenys contra els beta-coronavirus (el grup de virus al qual pertanye el SARS, el SARS-CoV-2 i el MERS) . S'ha vist, per exemple, que el sèrum de persones que van passar COVID-19 és capaç de neutralitzar (de manera creuada) el SARS o el MERS. Això es deu al fet que tots els coronavirus comparteixen uns certs gens (o segments gènics) que són bastant estables (és a dir, que no canvien molt al llarg del temps). Encara queda molta feina per endavant per a definir quins antígens usar en la vacuna i com administrar-los, i molts grups estan treballant activament en això. La coalició CEPI ha atorgat quasi 200 milions de dòlars a 11 institucions o companyies que están explorant diferents maneres de desenvolupar aquestes vacunes d’ampla protección que podrien evitar una futura pandemia per coronavirus. Hi ha gairebé 20 vacunes "pancoronavirus" en desenvolupament, de les quals diverses ja estan en fases clíniques, incloent-hi una de l'Institut Walter Reed i una altra de l'empresa Gritstone, totes dues als EUA.

Resposta actualitzada el 1 de setembre de 2023.

2. Efectes secundaris

Quins efectes secundaris poden produir les vacunes?

Els efectes secundaris més freqüents són dolor en el lloc de la injecció, fatiga, mal de cap i, en alguns casos, febre o calfreds. No hi ha raó per a preocupar-se per aquests efectes secundaris, al contrari, signifiquen que la seva resposta immunitària està actuant.

Ocasionalment, pot haver-hi efectes adversos més greus. Però una vacuna només s'aprova si es demostra que els seus beneficis superen àmpliament els riscos. Alguns d'aquests efectes adversos greus són tan rars que només s'observen quan la vacuna s'utilitza a gran escala.

Vacunes d'ARNm (Pfizer i Moderna): S'han notificat alguns casos d'anafilaxi, però afortunadament són molt rars i no s'ha notificat cap mort per aquest motiu. També s'han associat casos de miocarditis (inflamació del cor), especialment després de la segona dosi. La incidència és major entre els homes joves (al voltant de 4 per 100.000 persones) que en les dones (menys d'1 per 100.000). Els casos solen seguir un curs benigne i es recuperen després d'una breu estada a l'hospital.

Vacunes adenovirals (Oxford/AstraZeneca i Johnson & Johnson): S'han associat casos rars de trombosi amb aquestes vacunes. La incidència notificada varia segons els països, però es troba al voltant de 10 per cada milió per a la primera dosi i de 2 per cada milió per a la segona dosi, en el cas de la vacuna Oxford/AstraZeneca. En el cas de la vacuna de Johnson & Johnson, es troba al voltant de 2 per 1 milió de dosis i sembla ser més freqüent en persones més joves. Aquests casos comparteixen característiques clíniques inusuals (coàguls sanguinis cerebrals o abdominals amb baix recompte de plaquetes, juntament amb anticossos que reconeixen i activen les plaquetes) i poden ser mortals si no es tracten a temps. No obstant això, el risc d'emmalaltir o morir a causa de la COVID-19 continua sent molt major que el dels coàguls relacionats amb la vacuna, sobretot en persones de més de 40 anys i en regions amb alta incidència de casos. També s'han notificat alguns casos molt rars de síndrome de Guillain-Barré (feblesa muscular o paràlisi) després de la vacunació amb aquestes vacunes adenovirals (menys d'1 entre 1 milió). La majoria dels casos es recuperen completament.

Resposta actualitzada el 23 de novembre de 2021.

Quant triguen a aparèixer els efectes secundaris? Quant duren?

Els efectes secundaris solen aparèixer el mateix dia o l'endemà de la injecció i poden durar un parell de dies. Quant als efectes adversos més greus, les reaccions anafilàctiques se solen produir en els primers 15 minuts després de la vacunació. La miocarditis sol aparèixer en la primera setmana de la vacunació. Els casos rars de trombosi amb trombocitopènia es produeixen normalment en les dues o tres primeres setmanes després de la vacunació (14 dies de mitjana), el mateix que els casos rars de síndrome de Guillain-Barré.

Resposta actualitzada el 23 de novembre de 2021.

3. Sobre la vacunació al món

Per què és important que les vacunes arribin a tots els països?

Garantir l'accés equitatiu a la vacunació enfront de la COVID-19 en tots els països no constitueix únicament un imperatiu ètic i una necessitat òbvia en termes econòmics internacionals, sinó que a més conforma l'estratègia més eficaç per a controlar la pandèmia i fer front al sorgiment de noves variants del virus.

L'existència de bosses de població susceptibles al contagi i la transmissió facilita l'aparició de variants, sovint amb major capacitat infectiva, que en un món globalitzat són gairebé impossibles de contenir geogràficament. Es fa evident la urgència d'una distribució global massiva de vacunes, que no sols reduiria la càrrega de malaltia en països amb baixos recursos, sinó que minimitzaria la pròpia evolució del virus i, amb això, la possibilitat que es generin ones epidèmiques descontrolades com la causada per la variant òmicron.

Resposta actualitzada el 28 de gener de 2022.

Com avança el ritme de vacunació de la COVID-19 en el món?

Font: Mapa d'Our World in Data a partir de dades publicades por fonts oficials.

4. Sobre la vacunació infantil

Per què cal vacunar als nens i nenes contra la COVID-19 si en ells la malaltia sol cursar de manera lleu o asimptomàtica?

Encara que la malaltia greu derivada de la infecció per SARS-CoV-2 sigui infreqüent en nens i nenes, no vol dir que no existeixi. Vacunar-los permet prevenir la malaltia aguda, i de manera important, també les conseqüències cròniques de la infecció, com ara la COVID-persistent, o la síndrome multi-inflamatòria sistèmica (MIS-C), una rara però potencialment greu complicació típica de l'edat pediàtrica. A més, la vacunació infantil contribueix de manera important a què hi hagi menys població vulnerable a infectar-se i, per tant, a la contenció de la transmissió.