La posició social de les dones embarassades determina la seva exposició a la contaminació de l'aire i a altres factors ambientals

El nivell socioeconòmic de les dones embarassades determina els riscos ambientals, com la contaminació de l'aire o el soroll, als quals s'exposen a les ciutats, però la naturalesa de la relació varia molt segons l'entorn urbà en què viuen. És la principal conclusió d'una recerca en què ha participat l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació Bancària ”la Caixa”.

L’exposoma urbà és el conjunt de factors ambientals als quals una persona s'exposa en una ciutat al llarg de tota la seva vida, com la contaminació de l'aire, el soroll, factors climàtics o el contacte amb els espais verds. La distribució desigual d'aquests factors ambientals en funció de la posició social, econòmica o demogràfica es coneix com iniquitat ambiental.

L'estudi, que forma part del Projecte HELIX i que ha estat publicat a la revista Environmental Health Perspectives, es va proposar descriure l’exposoma urbà de gairebé 30.000 dones embarassades de nou ciutats europees -Bradford (Regne Unit), Poitiers i Nancy (França), Sabadell, València i Guipúscoa (cohorts del Projecte INMA-Infància i Medi Ambient, Espanya), Kaunas (Lituània), Oslo (Noruega) i Heraklion (Grècia) -. El treball va relacionar el nivell socioeconòmic de les participants amb 28 indicadors ambientals, com l'exposició a la contaminació de l'aire (partícules en suspensió PM10 i PM2,5, i diòxid de nitrogen, NO2) i al soroll del trànsit; així com la proximitat a espais naturals, transport públic, instal·lacions o zones de vianants.

Com a d’altres estudis realitzats fins ara, els resultats van ser heterogenis. D'una banda, a Bradford i València, les dones embarassades amb un nivell socioeconòmic baix vivien més exposades a riscos ambientals. Per contra, a Sabadell i a Oslo, eren les dones de classe alta les que vivien en un entorn menys saludable.

"Aquest estudi ens ha permès observar diferències en funció de la posició socioeconòmica a les diverses ciutats estudiades", destaca Oliver Robinson, investigador de l'Imperial College London i primer autor de la publicació. "Això no necessàriament implica més exposició per a les dones de classe més baixa. En funció de la ciutat i de les exposicions estudiades, les relacions es donen en un sentit o un altre", apunta. "El nostre estudi es va centrar en dones embarassades i veiem com aquestes situacions poden contribuir a crear iniquitats ambientals en la salut de la població infantil", afegeix Robinson.

Xavier Basagaña, investigador d'ISGlobal i coordinador de l'estudi, conclou que "aquests resultats són importants per a les autoritats locals i planificadors urbans ja que és necessari que entenguin la naturalesa de les iniquitats ambientals a les seves ciutats per mitigar-ne els efectes i reduir les iniquitats a la salut".

Referència

Robinson O, Tamayo I, de Castro M, Valentin A, Giorgis-Allemand L, Hjertager Krog N, Marit Aasvang G, Ambros A, Ballester F, Bird P, Chatzi L, Cirach M, Dėdelė A, Donaire-Gonzalez D, Gražuleviciene R, Iakovidis M, Ibarluzea J, Kampouri M, Lepeule J, Maitre L, McEachan R, Oftedal B, Siroux V, Slama R, Stephanou EG, Sunyer J, Urquiza J, Vegard Weyde K, Wright J, Vrijheid M, Nieuwenhuijsen M, Basagaña X. The Urban Exposome During Pregnancy and Its Socioeconomic Determinants. Environ Health Perspect. 2018 Jul 17;126(7):077005. doi: 10.1289/EHP2862. eCollection 2018 Jul.