Després d'una primera reunió inaugural a mitjan juny a Entebbe, Uganda, el consorci PROTECT inicia el seu camí per contribuir a implementar la immunització materna contra l'estreptococ del grup B (GBS, per les sigles en anglès) a l'Àfrica. El projecte, cofinançat per la Unió Europea (EDCTP3), està coordinat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació Bancària ”la Caixa”, en col·laboració amb Makerere University-John Hopkins University Joint Collaboration (MUJHU ), Uganda, i integra una desena d'institucions.

A més, “ha obtingut un important suport de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i dels principals organismes reguladors, per la qual cosa té el potencial d'influir significativament en la política d'autorització i aplicació de vacunes contra el GBS a escala mundial”, ha apuntat Azucena Bardají, coordinadora de PROTECT i investigadora d'ISGlobal - Iniciativa de Salut Materna, Infantil i Reproductiva.

Una vacuna que podria salvar milers de vides

Amb aquest projecte, es vol desenvolupar i reforçar les capacitats a Kenya, Malawi, Moçambic i Uganda per al desenvolupament d'assajos clínics de vacunes maternes contra el GBS, i així contribuir a accelerar-ne el desenvolupament, l'avaluació i l'autorització.

Tot i que el GBS és un bacteri normalment inofensiu que fins i tot a vegades és part de la nostra microbiota, pot comportar un risc durant l'embaràs o el part ja que es pot transmetre al nadó i causar-li una infecció greu. Avui dia continua sent una causa principal de mortalitat i discapacitat en nadons i nens, sobretot en països de rendes baixes i mitjanes, ja que pot ocasionar sepsis i meningitis.

Les vacunes maternes contra el GBS, que actualment es troben en desenvolupament, podrien salvar milers de vides cada any en protegir el nadó, a través de la transferència d'anticossos materns de la mare al nen durant l'embaràs. Tot i això, segons una avaluació de l'OMS, per dur a terme les següents fases del desenvolupament clínic de les vacunes cal franquejar alguns obstacles: la manca de dades de referència sobre la càrrega de la malaltia de GBS, la falta de sistemes de vigilància de seguretat i efectivitat de vacunes maternes, i la confiança en les vacunes. L'informe de l'OMS també apunta a la importància que les institucions de recerca a l'Àfrica estiguin preparades per dur a terme assajos clínics de vacunes maternes contra el GBS.

El paper determinant de PROTECT

És aquí on PROTECT pot jugar un paper determinant. D'una banda, contribuirà a definir la càrrega de malaltia del GBS en poblacions representatives de l'Àfrica subsahariana. El consorci també establirà registres d'embaràs que compilaran informació detallada durant l'embaràs, el part i del nounat que permeti avaluar la seguretat i l'efectivitat de vacunes maternes per a la prevenció del GBS.

“L'acceptabilitat de les vacunes maternes per part de les mares es pot veure influenciada per la percepció de risc i benefici de les vacunes”, afegeix Bardají. “En aquest projecte, avaluarem el grau de confiança en les vacunes maternes, i desenvoluparem eines, de manera participativa amb la comunitat, per millorar el coneixement sobre les vacunes i la participació en assaigs clínics.”

Arran del projecte, s'establirà una xarxa africana de centres de recerca capaços de fer estudis previs i posteriors a la llicència de vacunes maternes, que permeti generar les dades necessàries per formular polítiques de vacunació per a la prevenció del GBS a l'Àfrica subsahariana. A més, el desenvolupament d'aquest tipus de capacitats podrà contribuir a la vigilància d'altres malalties i a l'avaluació de vacunes noves i, per tant, a millorar els resultats generals de salut a la regió.

Un equip de l'Institut de Salut Global de Barcelona, centre impulsat per la Fundació "la Caixa", i de l'Institut Nacional de la Salut i la Recerca Mèdica (Inserm) de França, ha realitzat una anàlisi dels ingressos hospitalaris relacionats amb les altes temperatures estivals a Espanya durant més d'una dècada. L'estudi conclou que les causes d'hospitalització en les quals la calor té un impacte més notable són:

• Trastorns metabòlics i relacionats amb l'obesitat
• Insuficiència renal
• Infecció urinària
• Sèpsia
• Urolitiasi
• Intoxicació per fàrmacs i altres substàncies no medicinals

La recerca, publicada en Environmental Health Perspectives, va incloure dades de més d’11,2 milions d'ingressos hospitalaris entre 2006 i 2019. Aquestes dades es van restringir als ingressos a través dels serveis d'urgències de 48 províncies de l'Espanya peninsular i les illes Balears i van ser proporcionats per l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. L'equip també va calcular els valors de les temperatures mitjanes diàries, la humitat relativa mitjana diària i les concentracions de diferents contaminants atmosfèrics (PM2,5, PM10, NO2 i O3). Amb l'ajuda de diferents models, van estimar les relacions entre la temperatura i les diferents causes d'hospitalització per a l'època estival (de juny a setembre) i per províncies.

Com era d'esperar, l'anàlisi estadística va mostrar que les altes temperatures tenien "un impacte generalitzat en les hospitalitzacions per causes específiques". Encara que la calor va augmentar el risc d'hospitalització en tots els grups d'edat, menors d'1 any i majors de 85 anys van ser els grups més vulnerables, amb major risc d'ingrés hospitalari. També es van trobar diferències per sexe, ja que en els dies més calorosos els homes van mostrar un major risc d'hospitalització per lesions que les dones, mentre que aquestes van tenir un major risc d'ingrés per malalties parasitàries, endocrines i metabòliques, respiratòries o urinàries.

"Els mecanismes subjacents pels quals la calor desencadena resultats adversos per a la salut segueixen sense ser clars, però semblen estar relacionats amb la forma en què el nostre cos regula la seva pròpia temperatura", afirma Hicham Achebak, investigador de l’Inserm i d’ISGlobal i titular d'una beca postdoctoral Marie Sklodowska-Curie de la Comissió Europea. "En condicions d'estrès tèrmic, l'organisme activa la vasodilatació cutània i la producció de suor per a perdre calor. Les reaccions subsegüents poden afectar les persones de manera diferent en funció d'una sèrie de factors, com l'edat, el sexe o les condicions de salut preexistents. Sabem, per exemple, que les dones tenen un llindar de temperatura més alt a partir del qual s'activen els mecanismes de sudoració i són més susceptibles a l'efecte de la calor", afegeix.

Obesitat i trastorns metabòlics 

El grup de malalties més afectades per la calor van ser els trastorns metabòlics i l'obesitat. El risc d'ingrés hospitalari per aquesta mena de malalties en els dies més calorosos gairebé es va duplicar en comparació amb els dies de temperatura òptima o de confort. "Hi ha diverses raons per a explicar això. Per exemple, en les persones amb obesitat, les respostes a la pèrdua de calor funcionen amb menys eficàcia, ja que el greix corporal actua com a aïllant, la qual cosa les fa més susceptibles als trastorns per calor", afirma Hicham Achebak. 

Humitat relativa, contaminació atmosfèrica i onades de calor

Quant a altres variables incloses en l'estudi, la humitat relativa no va semblar exercir un paper rellevant en la relació de la calor amb els ingressos hospitalaris urgents, excepte en el cas del risc de bronquitis aguda i bronquiolitis, que va ser major en els dies amb menor humitat relativa.

A més, els dies d'alta contaminació atmosfèrica semblaven exacerbar el risc d'hospitalització per calor en el cas dels trastorns metabòlics i l'obesitat, així com de la diabetis, però no en la resta dels resultats de salut.

"Observem que els efectes afegits de les onades de calor —o temperatures extremadament altes durant dies consecutius— eren petits i específics per a un subconjunt de malalties, principalment malalties infeccioses no respiratòries, trastorns endocrins i metabòlics o malalties del sistema nerviós, entre altres. Per aquesta raó, creiem que els actuals sistemes d'alerta primerenca de calor-salut haurien d'activar-se no sols durant les onades de calor, sinó també durant temperatures extremes no persistents", afirma Joan Ballester Claramunt, investigador d’ISGlobal i últim autor de l'estudi.

Consulta les dades

Referència
Hicham Achebak, Grégoire Rey, Zhao-Yue Chen, Simon J Lloyd, Marcos Quijal-Zamorano, Raúl Fernando Méndez-Turrubiates, Joan Ballester. Heat exposure and cause-specific hospital admissions in Spain: a nationwide cross-sectional study. Environmental Health Perspectives. 2024. https://doi.org/10.1289/EHP13254 

Un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", aporta evidències noves sobre els efectes adversos de l'exposició prenatal a l'òxid d'etilè (OE) en el desenvolupament fetal. Els resultats, publicats a Epidemiology, mostren que una major exposició a l'OE a l'úter s'associa amb una reducció del pes en néixer i del perímetre cefàlic en els nadons.

L'òxid d'etilè és una substància química utilitzada en diversos processos industrials i en hospitals, coneguda per les seves propietats mutagèniques i carcinogèniques. L'exposició humana a l'òxid d'etilè es produeix principalment a través de la inhalació del fum del tabac i la contaminació atmosfèrica produïda per diversos productes domèstics, inclosos els productes de neteja i cura personal. Els i les treballadores dels sectors sanitari i químic estan especialment exposats a aquesta substància, que s'utilitza habitualment en els processos d'esterilització. Estudis anteriors han descobert que les dones exposades a nivells més alts d'OE a la feina durant l'embaràs presentaven més risc d'avortament espontani i part prematur que les que estaven menys exposades.

Aquest nou estudi es va centrar en les dones embarassades i els seus nadons de la població general, en lloc d'una població específica amb alts nivells coneguts d'exposició a l’OE. L'equip de recerca va analitzar els nivells d'adductes d'hemoglobina (Hb) d'OE a la sang del cordó umbilical de 1.106 nadons de cinc països: Grècia, Espanya, Noruega, Regne Unit i Dinamarca. Aquest mesurament proporciona informació vàlida sobre la quantitat d'OE a què va estar exposat el fetus durant els tres últims mesos d'embaràs, fet que pot ajudar a comprendre millor els possibles efectes adversos sobre el desenvolupament fetal i els resultats del part.

L'estudi va utilitzar dades del projecte NewGeneris, l'objectiu del qual era estudiar les exposicions genotòxiques al medi ambient sobre la salut infantil mitjançant el mesurament de diversos biomarcadors a la sang del cordó umbilical. La informació sobre el pes en néixer, el perímetre cefàlic, el sexe i l'edat gestacional es va obtenir dels registres de maternitat.

Com més exposició, menor pes en néixer i menor perímetre cefàlic

Els resultats de l'estudi van mostrar que els nivells mitjans d'adductes d'hemoglobina d'OE al cordó umbilical eren més elevats a les mares fumadores que a les no fumadores. Els nivells més alts d'adductes d'hemoglobina es van associar amb un pes menor en néixer. En concret, el pes mitjà en néixer va disminuir en 3,30 grams amb cada augment de 10 pmol/g als adductes d'hemoglobina. L'augment dels nivells d'adductes d'hemoglobina també es va associar a una disminució del perímetre cefàlic.

"El perímetre cefàlic reduït s'ha relacionat amb un retard en el desenvolupament neurològic, i un pes reduït en néixer augmenta el risc de malalties cardiovasculars, diabetis mellitus tipus 2 i osteoporosi", assenyala Barbara Harding, investigadora d'ISGlobal i primera autora de l'estudi.

L'equip no va trobar cap evidència d'una associació entre els nivells d'adductes d'hemoglobina d'OE i el risc de ser petit per a l'edat gestacional (PEG), una condició que pot comprometre la salut del nadó a curt i llarg termini.

"Els resultats de l'estudi destaquen la importància d'abordar l'exposició a l'OE tant en entorns ocupacionals com no ocupacionals. Els canvis polítics per reduir l'exposició a l’OE en poblacions vulnerables, com les dones en edat fèrtil, podrien protegir la salut del fetus i millorar els resultats del part", afirma Manolis Kogevinas, investigador d'ISGlobal i autor sènior de l'estudi.
 

Referència

Harding BN, Agramunt, S., Pedersen, M., Knudsen, LE., Nielsen, JKS, Wright, J, Vafeiadi, M., Merlo, DF., Stayner, L., Kelly-Reif, K., Espinosa, A., Bustamante, M., Gützkow, KB., Granum, B., von Stedingk, H., Rydberg, P., Alexander, J., Törnqvist, M., Kogevinas, M. Ethylene oxide hemoglobin adducts in cord blood and offspring’s size at birth: The NewGeneris European Cohort Study. Epidemiology. 2024. DOI: 10.1097/EDE.0000000000001767

Les temperatures ambientals estan associades a més de 5 milions de morts prematures a l'any a tot el món, més de 300.000 d'elles a Europa Occidental. En un context de ràpid escalfament en què les temperatures han anat batent successivament els rècords anteriors durant les dues últimes dècades , és essencial utilitzar models epidemiològics per a desenvolupar sistemes nous d'alerta primerenca que anticipin els efectes de les temperatures previstes sobre la salut.

Això és precisament el que ha fet el grup d'Adaptació de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa": Forecaster.health és la primera plataforma paneuropea de lliure accés que utilitza models epidemiològics específics per sexe i edat per a predir els riscos reals de mortalitat per temperatures ambientals en diferents segments de la població.

L'eina permet introduir la data per a la qual es desitja obtenir les prediccions de salut en una finestra de temps de fins a dues setmanes, així com el subgrup de població per al qual es desitja obtenir la predicció de mortalitat relacionada amb la temperatura . Una vegada seleccionades aquestes variables, el sistema mostra un mapa amb alertes per a 580 regions de 31 països europeus amb codis de colors corresponents a quatre nivells de risc de mortalitat relacionada amb la calor i el fred: baix, moderat, alt i extrem.

Canvi de paradigma: de la meteorologia a l'epidemiologia

"Fins ara, les alertes de temperatura es basaven únicament en la informació física de les previsions meteorològiques i, per tant, ignoraven les diferències de vulnerabilitat al fred i a la calor entre grups de població. El nostre sistema canvia aquest paradigma desplaçant el focus de la meteorologia a l'epidemiologia i els determinants socials de la vulnerabilitat als factors ambientals", afirma Joan Ballester Claramunt , investigador principal del grup d'Adaptació d’ISGlobal. " Forecaster.health no sols pronostica les temperatures en si, sinó també els riscos reals que aquestes temperatures tenen sobre el conjunt de la població i, especialment, sobre subgrups específics de població en funció del sexe i l'edat", afegeix.

Més precises que les previsions meteorològiques

L'equip va utilitzar la base de dades de mortalitat del projecte EARLY-ADAPT (https://www.early-adapt.eu), que actualment inclou dades de 580 regions de 31 països europeus per sexe, edat i causa de mort, per a ajustar models epidemiològics independents per grups de població. Cada dia, l'eina obté registres i previsions de temperatura, i utilitza els models epidemiològics per a quantificar el risc de mortalitat relacionada amb la temperatura per sexe i grup d'edat per a qualsevol data determinada en els 15 dies següents.

"Sabem que la vulnerabilitat a la calor està influïda per una sèrie de factors, entre ells el sexe i l'edat. Sabem, per exemple, que les dones són més susceptibles a la calor que els homes, i que el risc de mort tant per calor com per fred augmenta amb l'edat. Per això, la nostra eina ajusta per separat models epidemiològics per a cada sexe i grup d'edat, el que permet emetre alertes independents que donin compte dels impactes reals sobre la població", assenyala Marcos Quijal-Zamorano, investigador d’ISGlobal i un dels autors del sistema.

El primer pas cap a una plataforma multirisc

Sempre basant-se en evidències i models epidemiològics, Forecaster.health s'ampliarà en els pròxims mesos i anys en diferents direccions. Per a començar, s'afegiran a la plataforma nous països i regions més petites, quan l'equip adquireixi noves dades. També s'espera que l'eina desenvolupi nous models epidemiològics per a incorporar alertes de salut sobre diversos contaminants atmosfèrics , com les partícules, l'ozó o el diòxid de nitrogen. Finalment, la plataforma també emetrà alertes per a causes específiques de mort, com a malalties cardiovasculars i respiratòries, i per a altres resultats de salut, com a ingressos hospitalaris i accidents laborals.

"El nostre plantejament depèn fonamentalment de la disponibilitat de dades de salut per a ajustar els nostres models epidemiològics. Estem desitjosos d'afegir resultats de salut addicionals per a més països o regions més petites, tant d'Europa com d'altres continents, si se'ns faciliten dades", subratlla Joan Ballester Claramunt.

Ajudes del Consell Europeu de Recerca per a proves de concepte

Forecaster.health ha estat finançada per les ajudes Proof-of-Concept HHS-EWS i FORECAST-AIR del Consell Europeu de Recerca (ERC). Aquestes subvencions tenen per objecte transformar la recerca bàsica i els recursos generats en l'ajuda de consolidació de l'ERC EARLY-ADAPT en eines innovadores per a abordar els reptes de la societat. En aquest sentit, EARLY-ADAPT estudia com s'adapten les poblacions als reptes del canvi climàtic per a la salut pública i, en conseqüència, HHS-EWS i FORECAST-AIR ofereixen solucions reals per a augmentar la resiliència de les societats davant amenaces com la temperatura ambient i els contaminants atmosfèrics.

L'equip que ha desenvolupat la plataforma està integrat per Joan Ballester Claramunt , Mireia Beas-Moix, Nadia Beltrán-Barrón, Raúl Fernando Méndez Turrubiates, Fabien Peyrusse i Marcos Quijal-Zamorano.

Data

25/09/2024

Hora

9.30 - 14.00 h

Lloc

PRBB
(Dr. Aiguader, 88) Barcelona

This event aims to facilitate the sharing of knowledge, ideas, and resources within the exposome research community in the Barcelona area. Whether you're a seasoned exposomics researcher or a newcomer to the field, this symposium invites you to join us in building a supportive community dedicated to advancing exposome research. With a series of invited presentations, abstract-selected presentations and posters, it will provide a panorama of exposome research across different institutions in the Barcelona area.

The exposome represents the comprehensive set of environmental exposures that an individual encounters throughout their life. The exposomics field aims to evaluate how the exposome impacts on  biology and health through discovery-based analytical approaches. This local-level symposium is part of a larger initiative to build an International Human Exposome Network.

The symposium is expected to cover the following topics:

1. Technological Innovations and Methodologies in Exposomics

• Advanced Analytical Techniques: Innovations in non-targeted chemical exposome characterization, including anthropogenic pollutants and diet related compounds.
• Computational Methods and Data Science: Application of big data, artificial intelligence, and machine learning in exposome studies
• Novel Biomarkers and Detection Methods: Development of new biomarkers and tools for measuring environmental exposures, e.g. microplastics, accurately and comprehensively
• Sensors and Geospatial Modeling Applications: to collect and analyze spatial data on environmental exposures. This includes wearable sensors, remote sensing, and GIS for mapping and analyzing the spatial distribution of exposures and their health impacts.

2. Exposome and Human Health

• Social and physical environment in Low and Middle Income Countries' contexts.
• Early-life Exposures and Child Health: Research on multiple early-life exposures and their effects on child health and development.
• Chronic Diseases and Aging: The role of cumulative environmental exposures in the development of chronic diseases such as cancer, respiratory diseases, and neurodegenerative disorders.
• Precision Medicine: Utilising exposome data to advance precision medicine and improve health outcomes in clinical settings.

3. Biological Impacts and Experimental Modeling in Exposomics

• Molecular and Cellular Responses: Investigating how environmental exposures influence molecular and cellular processes, including gene expression, epigenetic modifications, and metabolic pathways.
• Animal and In Vitro Models: Use of animal models and in vitro systems to study the biological effects of environmental exposures and to identify potential mechanisms of toxicity.
• Integrative Omics Approaches: Combining genomics, proteomics, metabolomics, and other omics data to understand the comprehensive biological impact of the exposome.

4. Translational Research: Bridging experimental findings with clinical and epidemiological studies to better understand the health implications of exposome-related findings​.

Key Dates

• Abstract Call Deadline: July 1st 2024 — SUBMIT YOUR ABSTRACT! (Further details below)
• Abstract Selection Disclosure: July 26th 2024
• Registration Deadline: Sept 13th 2024 — REGISTER NOW!

Scientific Core Committee

• ISGlobal - Exposome Hub (Léa Maitre, Martine Vrijheid, Mariona Bustamente)
• CSIC - Institute of Environmental Assessment and Water Research (Pablo Gago-Ferrero)
• University of Barcelona - Biomarkers & Nutritional and Food Metabolomics Group (Cristina Andres-Lacueva)
• University of Barcelona - Artificial Intelligence in Medicine Lab (Karim Lekadir)
• EMBL, Barcelona - Organoid models of neuroendocrine development and cancer (Talya L. Dayton)

Agenda Outline

• 09.30 - 10.00 h — Welcome Coffee - Networking
• 10.00 - 10.30 h — Introduction local and global exposome research landscape (ISGlobal)
• 10.30 - 11.30 h — Part 1: Invited scientific presentations
• 11.30 - 12.30 h — Coffee Break - Poster session for early career researchers (selected based on abstract selection before the event)
• 12.30 - 13.30 h — Part 2: Invited and abstract-selected scientific presentations

The detailed programme of the symposium will be available soon (to be published in July 2024). Regarding participation format, the event will be in-person and presentations need to be in this format. Livestream option will be available, but just to follow presentations only.

Abstract Submission and Review Process

Abstracts submitted to the Barcelona Exposome Symposium will undergo a streamlined review process, starting with an initial screening and coordination by the core team, followed by a detailed evaluation by committee members. The scientific committee will then select the final abstracts. Authors of accepted abstracts will be notified by July 27th. The selection criteria focus on relevance to the symposium's topics, scientific rigour, clarity of presentation, interdisciplinary merit, and potential public health impact. This thorough and fair evaluation ensures that the symposium features high-quality discussions that are both impactful and informative.

Oral presentations (12 min) and Posters are invited for broadly defined exposomics and environmental health related topics. Posters can cover a wide range of subjects within these fields.

Poster Dimensions (to be added soon).

Submission Guidelines: Abstracts should be 200 words max.

Submit your abstract by 1 July 2024.

Coordinated by:

Support provided by:

Els escàners cerebrals realitzats a més de 2.000 preadolescents suggereixen que l'exposició al fred i a la calor en els primers anys de vida pot tenir efectes duradors en la microestructura de la matèria blanca del cervell, especialment quan es viu en barris pobres. L'estudi, publicat en Nature Climate Change, posa de manifest la vulnerabilitat dels fetus i de la població infantil a les temperatures extremes. Aquesta recerca ha estat liderada per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i el IDIBELL, en col·laboració amb l'Erasmus University Medical Center Rotterdam (ERASMUS MC) i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER): àrees d'Epidemiologia Salut Pública (CIBERESP), i Salut Mental (CIBERSAM).

En l'actual situació d'emergència climàtica, l'impacte de les temperatures extremes en la salut humana és una de les principals preocupacions de la comunitat científica i la societat. La població infantil és especialment vulnerable als canvis de temperatura, ja que els seus mecanismes de termoregulació són encara immadurs.

“Sabem que el cervell en desenvolupament dels fetus i els nens i nenes és particularment susceptible a les exposicions ambientals, i hi ha alguna evidència que l'exposició al fred i a la calor pot afectar el benestar mental i el rendiment cognitiu en menors”, afirma Mònica Guxens, investigadora d’ISGlobal, Erasmus MC i CIBERESP. “No obstant això, falten estudis que avaluïn els possibles canvis en l'estructura cerebral com a resultat d'aquestes exposicions”, afegeix.

En aquest estudi, un equip dirigit per Guxens va analitzar l'estructura de la substància blanca en el cervell de preadolescents per a identificar finestres de susceptibilitat a l'exposició al fred i a la calor en els primers anys de vida. L'anàlisi va incloure a 2.681 nenes i nens de l'Estudi Generació R, una cohort de naixement de Rotterdam, que es van sotmetre a una ressonància magnètica (IRM) entre els 9 i els 12 anys d'edat. El protocol d’IRM va avaluar la connectivitat cerebral mesurant la magnitud i la direcció de la difusió de l'aigua en la substància blanca del cervell. En els cervells més madurs, l'aigua flueix més en una sola direcció que en totes, la qual cosa dona valors més baixos per a un marcador anomenat difusivitat mitjana i valors més alts per a un altre marcador anomenat anisotropia fraccional. L'equip de recerca va utilitzar un enfocament estadístic avançat per a estimar, per a cada participant, l'exposició a temperatures mitjanes mensuals des de la concepció fins als 8 anys d'edat, i el seu efecte sobre aquests paràmetres de connectivitat per ressonància magnètica (difusivitat mitjana i anisotropia fraccional) mesurats als 9-12 anys.

Finestra de susceptibilitat entre l'embaràs i els tres anys

Els resultats mostren que l'exposició al fred durant l'embaràs i el primer any de vida, i l'exposició a la calor des del naixement fins als 3 anys d'edat es van associar amb una major difusivitat mitjana en la preadolescència, la qual cosa apunta a una maduració de la substància blanca més lenta. 'Fred' i 'calor', en aquest cas, es defineixen com a aquelles temperatures que es troben en l'extrem inferior i superior, respectivament, en la distribució de temperatures en la regió d'estudi.

“Les fibres de la substància blanca s'encarreguen de connectar les diferents àrees del cervell, permetent la comunicació entre elles. A mesura que la substància blanca es desenvolupa, aquesta comunicació és més ràpida i eficient. El nostre estudi és com una fotografia en un moment determinat del temps i el que veiem en aquesta imatge és que els participants més exposats al fred i a la calor mostren diferències en un paràmetre —la difusivitat mitjana— que es relaciona amb un nivell de maduració inferior de la substància blanca”, explica Laura Granés, investigadora de l’IDIBELL i ISGlobal i primera autora de l'estudi. “En estudis previs, l'alteració d'aquest paràmetre s'ha relacionat amb una pitjor funció cognitiva i amb determinats problemes de salut mental”, afegeix.

“Els majors canvis en els paràmetres de connectivitat s'observen en els primers anys de vida”, afirma Carles Soriano, coautor de l'estudi i investigador de l’IDIBELL, la UB i el CIBERSAM. “Els nostres resultats suggereixen que és durant aquest període de ràpid desenvolupament cerebral quan l'exposició al fred i a la calor pot tenir efectes duradors en la microestructura de la substància blanca”.

No es va trobar cap associació entre l'exposició a la temperatura en els primers anys de vida i l'anisotropia fraccional als 9-12 anys. L’equip de recerca sosté que una possible explicació és que aquestes dues mètriques reflecteixen canvis microestructurals diferents, i que la difusivitat mitjana pot ser un indicador més sòlid de la maduració de la substància blanca, en comparació amb l'anisotropia fraccional.

La pobresa augmenta el risc

Una anàlisi estratificada per condicions socioeconòmiques va mostrar que les nenes i els nens que vivien en barris més pobres eren més vulnerables a l'exposició al fred i a la calor. En aquests grups les finestres de susceptibilitat al fred i a la calor eren similars a les identificades en la cohort general, però començaven abans. Aquestes diferències poden estar relacionades amb les condicions de l'habitatge i la pobresa energètica.

Un mecanisme important que podria explicar l'efecte de la temperatura ambient en el neurodesenvolupament podria estar relacionat amb una pitjor qualitat de la son. Altres possibles mecanismes són l'alteració de les funcions placentàries, l'activació de l'eix hormonal que condueix a una major producció de cortisol o els processos inflamatoris.

“Les nostres troballes ajuden a conscienciar sobre la vulnerabilitat dels fetus i la població infantil als canvis de temperatura”, afirma Guxens. Els resultats també subratllen la necessitat de dissenyar estratègies de salut pública per a protegir les comunitats més vulnerables davant la imminent emergència climàtica.

Referència

Granés L, Essers E, Ballester J, Petricola S, Tiemeier H, Iñiguez C, Soriano-Mas C and Guxens M. Cold and heat exposure in early life and white matter microstructure in preadolescents. Nat Climate Change. 2024. Doi: 10.1038/s41558-024-02027-w

Un equip investigador de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol) i de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, ha liderat un estudi sobre l’efectivitat de les vacunes contra la COVID-19 entre pacients amb càncer a Catalunya. El treball, que s’acaba de publicar a la revista Nature Communications, recomana administrar dosis addicionals de la vacuna entre aquesta població de risc.

Els pacients amb càncer tenen més risc de mort per COVID-19, especialment els qui tenen càncer de pulmó, neoplàsies hematològiques o es troben en tractament sistèmic, com ara quimioteràpia.

La participació dels malalts amb càncer actiu en els assaigs clínics que s’han dut a terme per provar l’eficàcia de les vacunes contra la COVID-19 ha estat molt limitada, amb la qual cosa no s’ha pogut conèixer amb exactitud l’eficàcia de la immunització contra el virus SARS-CoV-2 entre aquest grup de risc. Tot i així, les dades prospectives que s’han obtingut en diversos estudis mostren que els pacients amb càncer podrien desenvolupar menys anticossos protectors davant el virus de la COVID-19 que la població general, especialment després de rebre una sola dosi de vacuna.

Dades del món real

L’estudi que s’acaba de publicar a Nature Communications confirma aquests resultats, a partir de l’anàlisi de dades massives obtingudes de registres clínics. Aquest és el treball més complet realitzat fins ara sobre aquesta qüestió i el primer d’aquestes característiques que utilitza informació procedent de dades del món real, la qual cosa proporciona una visió més realista de com les vacunes estan funcionant en la pràctica clínica quotidiana entre les persones amb càncer.

Els investigadors han analitzat les dades de 184.744 pacients amb neoplàsies inclosos al sistema d’informació per al desenvolupament de la investigació en atenció primària (SIDIAP), la base de dades que inclou les persones ateses al primer nivell assistencial a Catalunya. La meitat dels individus inclosos a l’estudi (92.372) havien rebut almenys la primera immunització completa (dues inoculacions de la vacuna) i l’altra meitat (92.372) no s’havien vacunat en el moment de realitzar el treball.

Els investigadors han comparat les dades de mortalitat i les complicacions greus derivades de la COVID-19 del grup immunitzat després de rebre la primera i la segona dosi de la vacuna amb les del grup no vacunat. A continuació, els investigadors han comparat els resultats dels integrants del grup experimental després d’haver rebut la dosi de reforç de la vacuna (que eren 54.267 pacients) amb una mostra equivalent de persones del grup control que només havien rebut les dues primeres inoculacions.

Els resultats de l’estudi mostren que la taxa de mortalitat i de complicacions greus entre els pacients amb càncer no vacunats contra la COVID-19 és el doble que entre els que han rebut la primera dosi completa. Tot i així, aquesta diferència és menor que la que s’observa entre la població general immunitzada contra el SARS-CoV-2 i la no immunitzada.

"Els nostres resultats demostren clarament que la vacunació contra la covid-19 redueix significativament la mortalitat i les complicacions greus entre els pacients amb càncer, especialment els qui han rebut la dosi de reforç”. Així ho destaca l’investigador d’ISGlobal Otavio Ranzani, que ha supervisat la l’estudi, juntament amb Talita Duarte-Sallés, de l’IDIAPJGol.

Per la seva part, aquesta investigadora explica que “aquest treball proporciona informació essencial per comprendre l’impacte de la vacunació contra la COVID-19 en pacients amb càncer, i ajuda a dissenyar polítiques de salut pública que permetin protegir aquesta població vulnerable.”

Referència

Lazar, F., Mercadé-Besora N., Raventós B., Pérez-Crespo L., Castro G., Ranzani O., Duarte-Salles T. Effectiveness of COVID-19 Vaccines Against Severe COVID-19 Among Patients with Cancer in Catalonia, Spain. Nature Communications. 2024. https://doi.org/10.1038/s41467-024-49285-y

En el marc de la lluita contra la tuberculosi (TB), s'acaba de llançar un Diccionari Global de la Tuberculosi que té com a objectiu oferir un llenguatge comú a investigadors, responsables polítics, finançadors i comunitats afectades. Elaborat mitjançant un enfocament sistemàtic i guiat per l'evidència i revisions d'experts, el diccionari pretén unificar la terminologia relacionada amb la tuberculosi i promoure una comunicació més clara en aquest camp.

La tuberculosi segueix sent un dels principals desafiaments de salut global. Es calcula que el 2022 es van produir 10,6 milions de nous episodis i 1,3 milions de morts relacionades amb la tuberculosi. La producció científica sobre la malaltia ha crescut exponencialment des de la dècada de 1990. Els avanços en la recerca i el tractament han ampliat la comprensió de l'espectre de la TB -des de l'exposició a la infecció fins a la malaltia- desafiant conceptes arrelats i introduint nova terminologia per al seu ús en els esforços de recerca i control.

La necessitat d'un lèxic estandarditzat és evident en el panorama canviant de la recerca sobre la tuberculosi, on els nous descobriments i l'evolució dels conceptes reconfiguren constantment la nostra comprensió de la malaltia. Termes com "TB subclínica", "TB incipient" i fins i tot la pròpia "tuberculosi" s'han utilitzat de manera ambigua, la qual cosa ha portat alguns professionals a defensar una terminologia més clara. Tanmateix, les definicions de casos per a la tuberculosi pediàtrica han sofert diverses revisions, la qual cosa ha contribuït a incoherències en la notificació i l'anàlisi.

Consens per unificar termes i definicions

Per fer front a aquests reptes, un grup d'investigadors, professionals de salut pública i afectats per la malaltia van treballar conjuntament per crear la primera edició del Diccionari Global de la TB. El procés de desenvolupament, liderat per ISGlobal, va implicar una revisió exhaustiva de la literatura relacionada amb la TB, incloses les publicacions del Programa Mundial de la TB (OMS), la Unió Internacional Contra la Tuberculosi i Malalties Respiratòries (The Union) i els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) dels Estats Units. A més, es va realitzar una cerca sistemàtica a PubMed per identificar articles en els quals es tractessin termes i conceptes relacionats amb la tuberculosi o que continguessin glossaris. A més, les aportacions d'un panell d'experts en TB van garantir la inclusió de termes i definicions rellevants.

El glossari es va sotmetre a múltiples revisions, amb termes i definicions avaluats per diversos revisors per garantir la seva precisió i coherència. L'equip editorial va resoldre les discrepàncies mitjançant discussions internes i va garantir la coherència amb els coneixements científics actuals i un llenguatge no estigmatitzador. 

A més, també s'ha inclòs a persones afectades de tuberculosi en el procés, "la qual cosa ha garantit que el llenguatge utilitzat en el diccionari sigui amplament acceptat i apropiat per a totes les persones de la comunitat de la TB. La participació dels pacients no només va assegurar la inclusivitat del llenguatge utilitzat en el diccionari, sinó que també va proporcionar una perspectiva valuosa sobre com la malaltia afecta les seves vides," destaca Joanna Ehrlich, project manager a ISGlobal i coordinadora del diccionari.

El diccionari vol incloure actualitzacions periòdiques per reflectir els avenços en la recerca sobre la TB, així com nous termes suggerits per la comunitat de la TB. Els usuaris poden accedir al document en línia i contribuir amb suggeriments per a futures edicions, la qual cosa garanteix que segueixi sent un recurs dinàmic i en evolució.

"Esperem que aquest glossari de lliure accés sigui un recurs útil que permeti a la comunitat d'investigadors, responsables polítics, finançadors i persones afectades per la tuberculosi unir-se entorn a una comprensió comuna del vocabulari relacionat amb aquesta malaltia", afirma Alberto García-Basteiro, investigador d’ISGlobal i coeditor del diccionari juntament amb el professor Marcel Behr, de la Universitat Mcgill de Canadà.

El desenvolupament del diccionari és un pas cap a la millora de la comunicació i la col·laboració en els esforços de recerca i control de la TB. En proporcionar un punt de referència comú, el diccionari facilita una comunicació més clara entre les parts interessades i millora la coherència general del discurs relacionat amb la malaltia.

Accedeix al diccionari a www.tbdictionary.org

Llegeix el comentari a The Lancet Global Health aqui.

La segona edició de la International Spring School in Global Health, celebrada del 27 al 31 de març, ha atret un miler de persones inscrites, doblant el número de la primera edició. Organitzada per ISGlobal, centre impulsat per la Fundació "la Caixa", a través del programa Severo Ochoa, aquesta edició ha tractat temes claus en l'àmbit de la salut global com la ciència de la implementació, les malalties infeccioses endèmiques i pandèmiques, els efectes del canvi climàtic a la salut, l'epidemiologia ocupacional global, l'anàlisi de dades de sèries temporals recopilades amb tecnologies digitals i la translació de coneixement.

La International Spring School in Global Health trasllada coneixements desenvolupats a través de l'activitat científica del nostre claustre de professionals de la recerca i els seus col·laboradors, contribuint de manera directa a l'assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) 3 (Salut i Benestar) i 4 (Educació inclusiva, equitativa, i de qualitat). D'aquesta manera, es promou l'accés a la formació i l'aprenentatge a través d'un programa educatiu adreçat a estudiants de postgrau i màster, doctorands i investigadors i altres professionals interessats en la salut global. Les sessions són sincròniques, participatives i interactives i utilitzen exemples i casos d'èxit rellevants per a diferents parts del món.

En aquesta segona edició de la Spring School, es van impartir dos mòduls en castellà i en un horari més accessible per a persones d'Amèrica Llatina, amb l'objectiu d'obrir la formació a més persones d'aquesta àrea geogràfica, que en representa una de les regions prioritàries per a la Cooperació Espanyola. Els i les participants han pogut accedir els mòduls de forma gratuïta, gràcies al suport del Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, del Ministeri de Ciència i Innovació i de l'Agència Estatal de Recerca d'Espanya.

Participants de 98 països

Del miler d'inscrits aquest any, el 91% són estudiants internacionals, el 81% procedeixen de països de renda baixa i mitjana i el 21% han participat en edicions anteriors de la Spring School o la Summer School. Els participants del Spring School 2023 representen 98 països, i la meitat procedeixen de 26 dels 37 països prioritaris de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), que ha donat suport al projecte a través del Ministeri d'Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació.

A més dels 6 mòduls, es va convidar els participants a l'acte inaugural –una taula rodona sobre visions contrastades de la transformació de la governança de salut global, moderada per Leire Pajin i Rafael Vilasanjuan– i a dues keynote lectures de Cathryn Tonne i Jeffrey Lazarus.

Una plataforma col·laborativa i inclusiva

"La segona edició de la Spring School ha demostrat una vegada més el compromís d'ISGlobal amb la formació i l'aprenentatge inclusius i equitatius en el camp de la salut global. La participació d'estudiants de tot el món ha proporcionat una plataforma valuosa per intercanviar coneixements i experiències per abordar els desafiaments en aquest àmbit", destaca Núria Casamitjana, Directora de Formación de ISGlobal. 

"Ha estat molt satisfactori notar com, al llarg del curs, els participants han pogut establir noves interaccions que podrien ser el punt de partida per a la creació de noves col·laboracions i xarxes professionals", assenyala Giulia Pollarolo, coordinadora de la Spring School.

L'exposició als nivells actuals d'ozó troposfèric (O₃) a Europa és una de les causes principals de mortalitat prematura deguda a la contaminació atmosfèrica, especialment a l'estiu. Un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa" i el Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), en col·laboració amb l'Institut Nacional de Salut i Investigació Mèdica de França (Inserm), ha quantificat per primera vegada l'impacte de l'O₃ importat (no nacional) en la mortalitat. Els resultats, publicats a Nature Medicine, tenen importants implicacions per a la qualitat de l'aire i les polítiques de salut pública al continent i dins de la Unió Europea.

L'ozó troposfèric és un contaminant atmosfèric nociu format a la troposfera per la interacció de la llum solar amb diversos gasos precursors, principalment òxids de nitrogen (NOx) i compostos orgànics volàtils (COV) procedents de fonts naturals i antropogèniques. Els nivells elevats d'O₃ s'associen a una sèrie d'efectes adversos per a la salut respiratòria, com l'agreujament de l'asma, la malaltia pulmonar obstructiva crònica, la disminució de la funció pulmonar i infeccions respiratòries, que en els casos més greus poden conduir a l'hospitalització i la mort.

L'equip investigador va quantificar les contribucions tant nacionals com importades de l'O₃ en relació amb la mortalitat en 35 països europeus entre 2015 i 2017, incloent-hi 813 regions i al voltant de 530 milions de persones. Els resultats mostren que l'O₃ importat va contribuir al 88,3% de totes les morts atribuïbles a aquest contaminant. La major part d'aquest O₃ transfronterer va provenir de fora de l'àrea d'estudi, fet que representa el 56,7% de la mortalitat atribuïble total. L'O₃ importat dels altres 34 països europeus també va tenir un efecte significatiu en la mortalitat, representant el 20,9%.

La concentració d'O₃ en un lloc determinat depèn en gran manera del transport troposfèric del mateix contaminant. "Els efectes sobre la salut de l'O₃, i de qualsevol contaminant atmosfèric en general, disten molt de ser una qüestió local. En aquest estudi trobem que l'11,7% de les morts atribuïbles a l'O₃ van ser causades per fonts nacionals", afirma Hicham Achebak, investigador de l'Inserm (França) i d'ISGlobal i titular d'una beca postdoctoral Marie Sklodowska-Curie de la Comissió Europea. "Aquest fet subratlla la necessitat d'accions coordinades a escala local, continental i global per part de tots els països per reduir les concentracions d'O₃ i el seu impacte en la salut", afegeix el primer autor de l'estudi.

L'anàlisi es va basar en dades de l'estació càlida (de maig a octubre), que és la de nivells més elevats d'O₃. Per rastrejar les concentracions d'O₃, l'estudi va fer servir el sistema de qualitat de l'aire CALIOPE desenvolupat pel BSC-CNS, que cobreix Europa i els voltants. Aquest sistema rastreja tant l'O₃ com els seus precursors (és a dir, NOx i COV) que es formen o emeten a cada regió. Per obtenir dades fora de la zona d'estudi, els investigadors van utilitzar un mètode de modelització que els va permetre rastrejar la dispersió i el transport de contaminants atmosfèrics a grans distàncies. El mètode també va incloure les emissions tan terrestres com a marítimes.

La concentració mitjana d'O₃ a tots els països i durant el període d'estudi va ser de 101,9 μg/m³ i va oscil·lar entre 76,7 μg/m³ a Finlàndia i 130,1 μg/m³ a Malta. El nombre estimat de morts atribuïbles a l'O₃ durant el període d'estudi va ser de 114.447 (estimació basada en les concentracions totals d'O₃), fet que resulta en una taxa de mortalitat atribuïble de 72 morts per milió d'habitants i any.

Els països més industrialitzats i poblats són els que més contribueixen a la mortalitat

Com era d’esperar, ja que les temperatures més càlides del sud afavoreixen la formació d'O₃, les concentracions d'aquest contaminant disminueixen al nord del continent. Les majors càrregues de mortalitat es van estimar als països més poblats (Alemanya, Itàlia, França, Regne Unit, Espanya i Polònia), mentre que les taxes de mortalitat més elevades es van registrar als països del sud-est (Bulgària, Sèrbia, Croàcia, Hongria, Grècia i Romania).

L'anàlisi també va mostrar que, dins d'Europa, els països més industrialitzats van ser els principals contribuents a la mortalitat atribuïble a l'O₃ transfronterer, especialment França, amb un nombre estimat de 4.003 morts entre 2015 i 2017, i Alemanya, amb 3.260 morts. L'O₃ procedent de França va tenir un impacte significatiu en països veïns com Luxemburg (32,3% de les morts atribuïbles a l'O₃), Suïssa (29,3%), Bèlgica (24,4%) o Espanya (16,8%). L'O₃ procedent d'Alemanya també va afectar significativament països veïns com Luxemburg (24,2% de les morts), la República Txeca (23,3%) o els Països Baixos (21,5%).

Els resultats posen en relleu la importància dels vents de l'oest, ja que els països situats cap a l'est van presentar un nombre més gran de morts atribuïbles a l'O₃ importat que altres països europeus. Els països del sud-oest d'Europa van ser menys afectats pels efectes sobre la salut de l'O₃ importat d'altres països europeus. De fet, Espanya, França i Portugal van ser els països amb la fracció de mortalitat atribuïble més gran causada per l'O₃ nacional respecte a les contribucions d'altres països europeus, amb un 53,7%, 47,1% i 46,2% de les morts respectivament, i la menor relació importat/exportat de morts atribuïbles. 

En algunes regions costaneres i petits països mediterranis, la contribució de les emissions del transport marítim va ser significativa, com a Malta (24% de les morts) i Xipre (14%).

Mesures locals, continentals i mundials per reduir la contaminació

L'estudi subratlla la necessitat d’una quantificació sistemàtica de les contribucions nacionals, comunitàries i extracomunitàries dels nivells de contaminació atmosfèrica i dels impactes sanitaris associats com a pas essencial previ a l’elaboració de plans de regulació i mitigació, especialment en el cas de contaminants atmosfèrics com l'O₃, que es transporten fàcilment a través de les fronteres polítiques.

"Fins ara, els esforços de mitigació s'han centrat principalment en les escales nacional i regional, sense una avaluació exhaustiva i transfronterera dels efectes sobre la salut associats", afirma Joan Ballester Claramunt, investigador d'ISGlobal i coautor sènior de l'estudi. "El nostre estudi és un primer pas cap a aquesta anàlisi en profunditat, que ajudaria a assolir els estàndards de qualitat de l'aire de l'OMS per prevenir morts prematures i altres impactes a la salut com hospitalitzacions i malalties cròniques", afegeix.

Donades les grans contribucions no nacionals a la mitjana d'O₃ a cada territori, l'estudi subratlla que els resultats no han de ser interpretats per les autoritats locals com una justificació per a la inacció local en matèria de qualitat de l'aire. "Durant els episodis d'O₃ més elevats, les contribucions locals/nacionals poden augmentar substancialment i les mesures locals de mitigació poden contribuir a reduir considerablement les superacions diàries dels llindars establerts. A més, les estratègies locals de mitigació són clau per reduir l'exportació d'O₃ a altres regions i països", argumenta Carlos Pérez García-Pando, professor d'investigació ICREA i AXA al Departament de Ciències de la Terra del BSC-CNS i coautor sènior de l'estudi.

L'escalfament global reforçarà les condicions per a la formació d'O₃ troposfèric en el futur, ja que els mecanismes fotoquímics de formació de l'O₃ es veuen afavorits durant les onades de calor i els períodes d'alta radiació solar. "Fer front al canvi climàtic és fonamental per millorar la qualitat de l'aire i, alhora, un element clau a tenir en compte a l'hora de dissenyar i aplicar polítiques duradores a escala mundial. A més, futures investigacions haurien de perfeccionar els nostres resultats analitzant la contribució a la mortalitat dels diferents sectors econòmics i fonts naturals, que es veuen impactats pel canvi climàtic", argumenta Oriol Jorba, investigador i colíder del Grup de Composició Atmosfèrica del Departament de Ciències de la Terra del BSC-CNS.

Referència

Achebak, H., Garatachea, R., Pay, MT., Jorba, O., Guevara, M., Pérez García-Pando, C., Ballester, J. Geographic sources of ozone air pollution and mortality burden in Europe. Nature Medicine, 2024. Doi: 10.1038/s41591-024-02976-x

L'adenovirus humà (AdvH) és un patogen comú que pot causar malalties potencialment mortals en receptors de trasplantaments de medul·la òssia, sobretot en pacients pediàtrics. En l'actualitat, no existeixen tractaments específics per a les infeccions per AdvH però un nou estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, i l'Institut de Biomedicina de Sevilla (IBiS) ha identificat quatre compostos prometedors que aporten esperança a la lluita contra aquestes infeccions.

Els compostos metàl·lics han rebut molta atenció com a fàrmacs potencials contra una àmplia gamma de patògens a causa de les diverses estructures i mecanismes d'acció associats als ions metàl·lics. “Per exemple, hi ha hagut molt interès a estudiar complexos basats en or com a agents antibacterians, antiinflamatoris o fins i tot anticancerígens, però pocs estudis han investigat aquests compostos amb finalitats antivirals”, assenyala Sara Soto, investigadora d’ISGlobal i autora principal de l'estudi juntament amb Javier Sánchez- Céspedes, de l’IBiS.

Àmplia activitat antivírica amb baixa toxicitat

En aquest estudi, l'equip d'investigadors va analitzar l'activitat antiadenoviral de quatre compostos basats en or(III) que són molt estables en diferents condicions. Els experiments amb línies cel·lulars van demostrar que els quatre compostos inhibien la replicació de l'adenovirus humà i, a concentracions molt baixes (submicromolars), que no són tòxiques per a les cèl·lules.

L'equip de recerca també va dur a terme estudis per a identificar els mecanismes d'acció d'aquests compostos. Van descobrir que aquestes molècules actuen en fases tardanes del cicle de replicació de l’AdvH, després que aquest hagi replicat el seu ADN. Això suggereix que podrien inhibir eficaçment el virus en punts crucials del seu cicle vital, frenant així la seva capacitat per a propagar-se i causar malaltia. A més, els quatre compostos van inhibir significativament la replicació d'un altre virus humà (citamegalovirus), la qual cosa indica el seu potencial com a antivirals d'ampli espectre.

“Un dels nostres compostos va mostrar una activitat particularment elevada i una baixa citotoxicitat”, explica Soto. “Aquest complex pot considerar-se un candidat prometedor per a derivar nous compostos millorats que podrien entrar en estudis preclínics”, afegeix.

Referència

Manzanero-Balsera M, Soengas RG, Carretero-Ledesma M et al. Heteroleptic (S^C)-cyclometallated gold(III) complexes as novel antiviral agents. Heliyon. 2024. Doi: 10.1016/j.heliyon.2024.e27601

En un pas significatiu per a potenciar els esforços per a mitigar els impactes del canvi climàtic en la salut pública, l'Institut Català de la Salut, juntament amb l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per la Fundació "la Caixa", i la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic d’ESCI-UPF, han unit les seves forces sota els auspicis del projecte CATALYSE. Aquesta col·laboració marca un compromís de quatre anys dirigit a enfortir la resiliència del Servei Català de la Salut enfront dels efectes del canvi climàtic.

CATALYSE, una iniciativa emblemàtica d'un consorci internacional, es dedica a reduir la bretxa entre el coneixement i l'acció per a accelerar la resposta al canvi climàtic i salvaguardar la salut pública en tota Europa. Aquest projecte de cinc anys de durada, liderat per ISGlobal i finançat per la Comissió Europea en el marc del programa Horitzó Europa, té tres línies d'actuació principals: aportar evidències sobre els efectes del canvi climàtic en la salut i com reduir els impactes negatius; produir nous coneixements per a accelerar l'acció contra el canvi climàtic a Europa; i ajudar els sistemes sanitaris a adaptar-se al canvi climàtic i reduir la seva petjada de carboni.

A Catalunya, la Càtedra UNESCO actuarà com a centre de coordinació de les activitats del projecte, treballant conjuntament amb l'Institut Català de la Salut per a desenvolupar i aplicar estratègies adaptades a les necessitats específiques de la regió. En el centre d'aquesta associació es troba la signatura d'un Memoràndum d'Entesa, que assenyala un compromís compartit per a dissenyar directrius contemporànies per a la mitigació del canvi climàtic dins del sector sanitari català.

La fase inicial de la col·laboració se centrarà en l'avaluació de la petjada de carboni del Servei Català de la Salut, assenyalant les àrees d'emissions significatives de gasos d'efecte d'hivernacle. Aquesta informació servirà per a dissenyar polítiques de mitigació específiques d'acord amb les prioritats de les parts interessades. Donats els reptes únics inherents a la reducció de la petjada de carboni en el sector sanitari, el projecte també produirà un programa educatiu a mesura per als professionals sanitaris destinat a fomentar la conscienciació sobre el canvi climàtic i l'adaptació dins del sector.

Aquesta avaluació es beneficiarà de l'experiència i la metodologia d'una avaluació prèvia sobre la pròpia petjada de carboni d’ISGlobal realitzada per l'Institut de Salut Global de Barcelona en col·laboració amb ESCI-UPF.

A través de la implementació d'aquestes mesures, el projecte preveu millorar la resiliència del Servei Català de la Salut davant efectes futurs del canvi climàtic i, al mateix temps, reduir la seva petjada mediambiental.

La implantació de l'atenció primària de salut (APS) en les dues darreres dècades ha evitat més de 300.000 morts infantils a quatre països llatinoamericans, i podria evitar-ne més de 140.000 fins al 2030 en un escenari de crisi econòmica. Aquesta és la conclusió principal d'un estudi coordinat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", que s'ha publicat a The Lancet Global Health.

La Declaració d'Astana del 2018 va destacar el paper fonamental de l'APS per garantir que totes les persones gaudeixin del nivell més alt possible de salut i per tal d’assolir la cobertura sanitària universal. La Declaració també va posar èmfasi en la necessitat urgent d'avaluar l'efectivitat de les estratègies d'APS als països d'ingressos baixos i mitjans, per fer-les més eficaces i sostenibles.

Una avaluació multinacional

"El nostre és el primer intent exhaustiu d'avaluar l'impacte de l'atenció primària de salut com a macroestratègia a quatre països que representen la majoria (62%) de la població d'Amèrica Llatina", afirma Davide Rasella, investigador d'ISGlobal. Ell i el seu equip van dur a terme una avaluació d'impacte retrospectiva al Brasil, Colòmbia, l'Equador i Mèxic entre el 2000 i el 2019, utilitzant dades de cobertura de l’APS i de mortalitat entre el naixement i els cinc anys. També van utilitzar models de previsió fins al 2030 en diferents escenaris econòmics.

L'anàlisi mostra que una alta cobertura de l’APS es va associar amb reduccions significatives de la mortalitat entre els nadons (de gairebé el 30%), així com en la població entre 1 i 5 anys. Els efectes de l'APS van ser especialment forts en el cas de les afeccions relacionades amb la pobresa (com l'anèmia i la malnutrició) i les malalties prevenibles mitjançant la vacunació. Els models usats prediuen que, en un escenari de crisi econòmica moderada, augmentar la cobertura de l'APS podria evitar 142.285 morts infantils d'aquí al 2030 als quatre països.

Els països llatinoamericans es troben entre els que han patit més les conseqüències socioeconòmiques de la pandèmia de la COVID-19 i es podrien veure obligats a aplicar mesures d'austeritat fiscal. "No obstant això, les nostres troballes mostren que ampliar l'APS per protegir el nombre creixent de persones vulnerables és una estratègia eficaç per mitigar l'impacte de l'actual crisi econòmica i assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible relacionats amb la salut infantil", afirma Ana Moncayo, investigadora del Centre de Recerca per a la Salut a Amèrica Llatina (CISeAL) i primera autora de l'estudi.

Els autors també subratllen la importància de disposar de dades administratives en quantitat i qualitat suficients (informació demogràfica, socioeconòmica i sanitària) per tal de poder realitzar estudis sòlids que ajudin a la presa de decisions.

Referència

Moncayo AL, Cavalcanti D, Ordoñez JA et al. Can Primary Health Care mitigate the effects of economic crises on child health? An integrated multi-country evaluation and forecasting analysis in Latin America. Lancet Global Health. 2024.

El terme “síndrome metabòlica” aglutina un grup de factors, com l'obesitat abdominal, la hipertensió o la resistència a la insulina que, en el seu conjunt, incrementen el risc de malalties cardiovasculars i diabetis tipus 2. Un nou estudi apunta al fet que l'exposició prenatal a una combinació de disruptors endocrins està associada amb una pitjor salut metabòlica en la infància, la qual cosa al seu torn podria contribuir a un major risc de sofrir síndrome metabòlica en l'edat adulta. La recerca, liderada per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, ha estat publicada en Jama Network Open.

Els disruptors endocrins són substàncies químiques que reben aquest nom per la seva capacitat per a interferir en el funcionament del nostre sistema hormonal, el creixement, l'equilibri energètic i el metabolisme. Donada la seva ubiqüitat en el nostre entorn, escapar a la seva exposició és difícil. Estudis anteriors ja havien mostrat una relació entre l'exposició individual a alguns d'aquests compostos durant la fase prenatal i alguns dels factors que componen la síndrome metabòlica, sobretot l'obesitat i la pressió arterial. En aquesta ocasió i en el marc del projecte ATHLETE, l'equip es va proposar avaluar l'impacte combinat d'aquesta mena de substàncies sobre la totalitat dels factors de la síndrome metabòlica.

Per a això, l'estudi va comptar amb 1.134 mares i els seus fills i filles de sis països europeus (Espanya, França, Grècia, Lituània, Noruega i el Regne Unit), tots ells voluntaris de la cohort HELIX (Human Early Life Exposome). A través de mostres de sang i orina recollides de les mares durant l'embaràs o bé del cordó umbilical després del part es va analitzar l'exposició prenatal a un total de 45 disruptors endocrins.

Més endavant, quan els nens i nenes van tenir entre 6 i 11 anys, se'ls va realitzar un seguiment, que va incloure un examen clínic, una entrevista i una recollida de mostres biològiques. Amb tot això, es van obtenir dades relatives a la mesura de la circumferència de la cintura, la pressió sanguínia o els nivells de colesterol, triglicèrids i insulina, que es van agregar per a obtenir un índex de risc de síndrome metabòlica.

Mercuri, PFAS, pesticides organoclorats i PBDEs

L'anàlisi estadística va permetre observar que les mescles de metalls, substàncies perfluoroalquilades i polifluoroalquilades (PFAS), de pesticides organoclorats, de retardants de flama (o PBDEs) s'associaven amb un major índex de risc de síndrome metabòlica. En el cas dels metalls, l'associació observada es va donar principalment per l'efecte del mercuri, la font principal del qual és la ingesta de peixos grans.

Els PFAS són una de les famílies de compostos químics més utilitzades, emprant-se en pesticides, pintures, paelles antiadherents o envasos de menjar ràpid, entre molts altres usos freqüents. Donada la seva persistència, es coneixen també com les substàncies químiques eternes. També molt persistents són els pesticides organoclorats, que ja van ser prohibits a Europa en els anys 70, però a les quals encara estem àmpliament exposats donada la seva permanència en el medi ambient.

Diferents resultats en funció del sexe

“També observem que les associacions eren més fortes en les nenes per a les mescles de PFAS i bifenils policlorats (PCB), mentre que els nens eren més susceptibles a l'exposició a parabens. Com que els disruptors endocrins interfereixen amb les hormones esteroidals sexuals, aquestes diferències entren dins del que caldria esperar”, explica Núria Güil Oumrait, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l'estudi.

“Els nostres resultats suggereixen que l'exposició a mescles generalitzades de disruptors endocrins durant l'embaràs pot estar associada a una salut metabòlica adversa en nens i nenes. Aquesta associació pot contribuir a l'actual augment de la prevalença de la síndrome metabòlica al llarg de la vida, que actualment afecta a 1/4 de la població adulta, amb tendències a l'alça evidents fins i tot entre els joves”, conclou Martine Vrijheid, codirectora del programa de Medi ambient i salut al llarg de la vida d’ISGlobal i autora sènior de l'estudi.

Referència

Güil-Oumrait N, Stratakis N, Maitre L, Anguita A, Urquiza J, Fabbri L, Basagaña X, Heude B, Småstuen Haug L, Kaur Sakhi A, Iszatt N, Keun H.C, Wright J, Chatzi L, Vafeiadi M, Bustamante M, Grazuleviciene R, Andrušaitytė S, Slama R, McEachan R, Casas M, Vrijheid M. Prenatal Exposure to Chemical Mixtures and Metabolic Syndrome Risk in Children. JAMA Network Open. 2024; 7(5):e2412040. doi:10.1001/jamanetworkopen.2024.12040

Un nou estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, i l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), aporta nova informació sobre el paper de la melsa i de les vesícules extracelul·lars en les infeccions latents causades per Plasmodium vivax.

La malària causada per P. vivax està estesa arreu del món, amb gairebé 7,7 milions de casos l’any 2022. A Catalunya i a la major part d’Europa no hi ha una transmissió local sostinguda, però a regions endèmiques com el sud-est asiàtic o Amèrica llatina, s’estima que més de 2.000 milions de persones estan en risc de contraure la malaltia.

La infecció de P. vivax prové d’una picada de mosquit. Quan la persona és infectada, pot desencadenar una infecció aguda – amb febre, calfreds, suors i dolor muscular – o pot ser que el paràsit es quedi en un estat latent. Això últim representa un gran problema de cara al diagnòstic i a l'eliminació global de la malaltia. Fins al 90% de les infeccions cròniques per P. vivax són asimptomàtiques (d’aquí el nom d’infeccions críptiques) i moltes escapen als mètodes diagnòstics actuals.

El paper de la melsa en les infeccions per P.vivax

Carmen Fernández-Becerra i Hernando A del Portillo, al front del grupo d del grup de Recerca en Plasmodium vivax i Exosomes (PvREX) d’ISGlobal i de l’IGTP porten anys estudiant com s'ho fa el paràsit per amagar-se i evadir les respostes immunitàries i els tractaments convencionals. Tenen el focus posat en la melsa, un òrgan que, segons estudis recents, representa el reservori de més del 95% de la biomassa del paràsit.

En treballs anteriors, el grup PvREx ha vist que la melsa no només filtra glòbuls vermells vells i defectuosos, sinó que també actua com un amagatall per als glòbuls vermells infectats pel paràsit de la malària. A més, han demostrat que les vesícules extracel·lulars – petites estructures secretades per les cèl·lules infectades – faciliten l’establiment d’infeccions críptiques. Aquestes vesícules promouen l'adherència de les cèl·lules infectades a les cèl·lules de la melsa, un mecanisme crucial per a la supervivència del paràsit.

Processos cel·lulars en les infeccions latents per P. vivax

En col·laboració amb investigadors de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), l’Institut Pasteur du Cambodge i el Grupo de Investigaciones Microbiológicas y Biomédicas de la Universidad de Córdoba, el grup PvREX aporta nous detalls sobre els processos cel·lulars implicats en les infeccions latents per P. vivax.

Utilitzant tècniques genètiques avançades, l’equip investigador ha demostrat que un gen de P. vivax l'expressió del qual depèn de la melsa promou l'adherència del paràsit a cèl·lules d’aquest òrgan. Aquesta adhesió es veu augmentada en presència de vesícules extracel·lulars derivades del plasma de pacients infectats.

Analitzant cèl·lules individuals demostren, per primera vegada, que les vesícules extracel·lulars envien senyals a les cèl·lules de la melsa perquè expressin proteïnes que faciliten l'adhesió del paràsit. “Aquests resultats obren noves vies per identificar rutes de senyalització induïdes per les vesícules extracel·lulars en cèl·lules de la melsa humana, un pas essencial per frenar la transmissió del paràsit”, comenta del Portillo.

Les infeccions cròniques asimptomàtiques representen un gran desafiament per a l'eliminació de la malària. Aquest estudi proporciona informació valuosa sobre com el paràsit P.vivax s'amaguen a la melsa humana, subratllant la importància de comprendre les interaccions entre el paràsit i l'hoste. "Identificar aquestes interaccions és fonamental per combatre aquest desafiament global de salut", afirma Fernández-Becerra.

Referència

Ayllon-Hermida A, Nicolau-Fernandez M, Larrinaga AM, Aparici-Herraiz I, Tintó-Font E, Llorà-Batlle O, Orban A, Yasnot MF, Graupera M, Esteller M, Popovici J, Cortés A, Del Portillo HA, Fernandez-Becerra C. Plasmodium vivax spleen-dependent protein 1 and its role in extracellular vesicles-mediated intrasplenic infections. Front Cell Infect Microbiol. 2024 May 17;14:1408451. DOI: 10.3389/fcimb.2024.1408451.