De què parlem quan parlem d´impacte?

Sentim parlar molt d’impacte aquests dies. La gran majoria dels qui es dediquen a la recerca, especialment en una institució de salut global com la nostra, volen que els seus estudis tinguin un impacte en la vida de les persones, però potser no saben com identificar-lo, mesurar-lo o demostrar-lo. Alhora, els organismes de finançament i avaluació esperen cada vegada més que la recerca tingui impacte. El problema es que no tots nos referim al mateix quan parlem d'impacte.

Aleshores, què és l’impacte?

Vaig tenir l'oportunitat d'assistir a un curs organitzat per CERCA (Centres de Recerca de Catalunya) per ajudar els seus centres de recerca a iniciar-se en el camí de l'impacte i, més concretament, a desenvolupar narratives d'impacte similars a les que es duen a terme al Regne Unit. Al principi vaig ser una mica escèptica, però el curs va resultar divertit (gràcies, Julie[1]! i esclaridor. Encara no soc experta en el tema ni de bon tros, però aquí aporto alguns conceptes bàsics que espero que siguin útils per als qui m’heu vingut a preguntar.

Impacte significa canvi. I aquest canvi ha de produir-se fora de la nostra bombolla acadèmica (és a dir, en el "món real"). És fàcil dir-ho, però no tant identificar-ho o demostrar-ho.

Identificar l'impacte

Per identificar l'impacte de la nostra recerca (ja sigui de manera retrospectiva o prospectiva), ajuda fer-nos tres preguntes:

1. Ha millorat la societat gràcies a la nostra recerca? Esperem que sí.
2. Què canvia o ha canviat? Aquesta és la pregunta clau. Pot ser un canvi conceptual (com pensem sobre alguna cosa), instrumental (canviar alguna cosa) o de capacitats (l'habilitat per a fer alguna cosa). A més de la naturalesa del canvi, també ajuda conèixer-ne la direcció: hem fet créixer alguna cosa que faltava o era escassa (per exemple, millores en la salut, en capacitats, en l'accés o en la sensibilització), hem disminuït alguna cosa que hi havia en excés (per exemple, mortalitat, costos, risc, etc.), o hem evitat alguna cosa (per exemple, que alguna cosa es deteriori)?
3. A qui beneficia? Això ajuda a determinar l'àmbit en el qual es produeix l'impacte (sanitari, social, mediambiental, polític, econòmic, etc.), així com el seu abast (de local a mundial).

Abans de seguir, unes paraules sobre el que no és l'impacte. Si impacte és igual a canvi, llavors impacte NO és difusió, reputació acadèmica ni cites. També significa que comptar amb 200 persones en una activitat de divulgació o en un curs de capacitació no és impacte per se, sinó un mitjà per aconseguir impacte. El veritable impacte és el canvi resultant d'aquesta activitat, per exemple, si va motivar les i els estudiants a interessar-se més per les carreres STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) o va millorar la capacitat de les persones que van participar en la formació per diagnosticar una malaltia concreta.

Evidentment, un mateix treball de recerca pot tenir impacte en diferents àmbits i en diferents moments. I els efectes poden sorgir dels resultats de la recerca o del propi procés de recerca (per exemple, si són canvis de percepció en les persones que participen en els processos de coproducció). I sí, la recerca bàsica té menys probabilitats de ser utilitzada fora del món acadèmic, però, a més d'establir el camí de l'impacte a més llarg termini, pot tenir un impacte directe, per exemple, en la forma en què la societat entén el món.

Tornant a la definició d'impacte, pot resumir-se com "els beneficis demostrables de la recerca en el món real".

Demostrar l’impacte

El que és complicat en la definició anterior és la paraula demostrable. Demostrar l'impacte que diem haver tingut no sempre és fàcil, però ajuda a garantir que aquestes afirmacions són exactes i verificables. Per exemple, podríem dir que la nostra recerca es va emprar per canviar les guies de tractament d'alguna malaltia o les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Però, podem demostrar-ho? Reunir tota l'evidència que vincula la nostra recerca amb els canvis en el món real, que poden produir-se diversos anys després que la recerca hagi acabat, pot demanar una labor detectivesca. Les proves poden incloure dades i estadístiques, cites en documents polítics o en informes de reunions, acords de llicència, informes governamentals, enquestes, testimoniatges, entrevistes, etc. Definitivament no és tasca d'una sola persona, i resulta encara més difícil quan es fa de manera retrospectiva, amb projectes ja acabats (una cosa que vaig aprendre per força quan vaig escriure alguns exercicis de narratives d'impacte). No obstant això, el repte és menor si ens acostumem a recollir evidència de forma regular en recerques actuals o futures. El curs de CERCA va proporcionar diversos recursos i enllaços sobre com documentar l'evidència de l'impacte.

M'agradaria pensar que la raó per la qual hem de desenvolupar una cultura de l'impacte no és només per complir els requisits de les agències de finançament o d'avaluació. Pot i ha de tractar-se d'aconseguir canvis que siguin significatius per a la societat

Planificar l’impacte

Idealment, el canvi impulsat per la recerca implica identificar un problema o una necessitat, definir el que hauria de canviar (objectius d'impacte) i, una vegada sabent on es vol arribar, establir com arribar-hi: quina recerca caldrà fer, a qui involucrarem en el procés (socis, parts interessades), com mobilitzarem el coneixement i quins indicadors d'èxit utilitzarem.

Saber com planificar l'impacte també és important per als projectes europeus Horizon. Sospito que molts de nosaltres ens hem sentit una mica perduts en la secció 2 de les convocatòries de Horizon (especialment en la part "Pathway to impact"), que sol deixar-se per a l'últim moment. La secció 2 ha de descriure com els resultats del projecte (outputs) contribuiran als desenllaços (outcomes) especificats en el tema de la convocatòria i als impactes més amplis especificats en el programa de treball. També ha de descriure com aconseguirem que la gent conegui i utilitzi aquests resultats per aconseguir aquests impactes. És l'equivalent a dissenyar una "mini" estratègia d'impacte, tret que, en el cas de Horizon, la Comissió Europea ja ha identificat les necessitats concretes i especificat en la convocatòria quins impactes vol que el projecte aconsegueixi.

Per una cultura d'impacte

M'agradaria pensar que la raó per la qual hem de desenvolupar una cultura de l'impacte no és només per complir els requisits de les agències de finançament o d'avaluació. Pot -i ha de- tractar-se d'aconseguir canvis que siguin significatius per a la societat. No tinc cap dubte que els qui treballem a ISGlobal estem d'acord en això. Assegurar-nos que tots i totes entenem el mateix quan parlem d'impacte ens facilitarà molt la tasca.

Aviat organitzarem una sèrie de sessions d'impacte per als diferents departaments d’ISGlobal.

Mentrestant, tot el personal d’ISGlobal pot accedir a les sessions de formació i recursos de CERCA aquí.

Més informació: Crear un impacte significatiu, per Julie Bayley.

[1] La Dra. Julie Bayley va ser la nostra meravellosa facilitadora del curs. És Directora de Desenvolupament de l'Impacte de la Recerca i del Lincoln Impact Literacy Institute de la Universitat de Lincoln (Regne Unit).