Una nova llei per a la cooperació espanyola: un pas decisiu encara a la meitat del camí

El passat 24 de novembre va ser un dia intens al Congrés dels Diputats. Les reaccions a les inacceptables interpel·lacions personals a la Ministra d'Igualtat realitzades en seu parlamentària el dia anterior, van acaparar una atenció que fins llavors concentrava l'aprovació dels Pressupostos Generals de l'Estat per a 2023. Molt més inadvertit va passar aquest mateix dia en el ple el debat i la posterior aprovació, gairebé a mitjanit, del Projecte de Llei de Cooperació per al desenvolupament sostenible i solidaritat global, en l'elaboració de la qual hem participat.

Per què és important aquesta llei per a ISGlobal? Perquè la cooperació al desenvolupament és una política pública fonamental per complir amb la nostra missió institucional de convertir el coneixement científic d'excel·lència que produïm en intervencions i accions que millorin la salut global i de les persones tenint en compte una perspectiva d'equitat. Això és una cosa que portem anys duent a terme a Moçambic, Bolívia o el Marroc, entre molts altres països, a través de programes i projectes de desenvolupament en l'àmbit de la salut. Per aquesta experiència acumulada som conscients des de fa temps de la necessitat d'actualitzar un marc legal que data de 1998.

La cooperació al desenvolupament és una política pública fonamental per complir amb la nostra missió institucional de convertir el coneixement científic d'excel·lència que produïm en intervencions i accions que millorin la salut global i de les persones tenint en compte una perspectiva d'equitat

El nou marc legal no només ha d'adaptar-se a l'evolució de l'agenda internacional del desenvolupament, vertebrada pels Objectius de Desenvolupament Sostenible des de la seva aprovació el 2015. També cal que estableixi les bases d'un nou model de cooperació capaç de respondre els desafiaments globals a través de la generació, transferència i translació de coneixement, que promogui la innovació, l'orientació a l'impacte i el treball en aliança. La concurrència de tots aquests elements permetrà maximitzar les contribucions d'Espanya a la salut global, i contribuir amb això a abordar els múltiples reptes existents, gran part d'ells subratllats, quan no exacerbats, per la pandèmia de COVID-19. Hem incidit en aquest sentit al llarg del procés d'elaboració de la llei, i reeixit que, efectivament, defineixi un marc general adequat des d'aquesta perspectiva de salut global. No obstant això, com assenyala el títol d'aquesta entrada, suposa un mer pas: si bé resulta decisiu, encara es troba a mig camí.

Centre de salut de Niakamoro a Bamako (Mali), on UNICEF ha dut a terme programes de salut i nutrició amb el suport de Cooperación Española. Foto: Miguel Lizana / AECID

Per començar perquè la llei encara no està aprovada. Al procés legislatiu li queda completar la seva tramitació al Senat: si allà s'introdueixen esmenes, el text tornarà al Congrés dels Diputats, que haurà d'acceptar-les o rebutjar-les per a l'aprovació definitiva de la llei. De no plantejar-s'hi esmenes, aquesta aprovació definitiva tindria lloc al mateix Senat. Més que la instància en què finalment s'aprovi, el que és important aquí és aprofitar els terminis i espais del procés legislatiu per consolidar i ampliar el consens dels diferents grups polítics entorn de la llei, a la qual només s'ha oposat VOX.

Des de l'àrea d'Anàlisi i Desenvolupament Global procurarem que la resta del camí aprofundeixi en aquesta transformació des d'una perspectiva de salut global que faci realitat l'oportunitat que indubtablement representa la nova llei

Una vegada aprovada la llei caldrà escometre la tasca de concretar aquest marc, de desenvolupar a partir d'ell un nou model de cooperació al desenvolupament alineat amb la resta d'actors internacionals, que optimitzi el gran capital tècnic i humà del nostre país i el valor afegit d'algunes dels seus senyals d'identitat, com el paper de la cooperació autonòmica i local. Per a això en els pròxims mesos hauran de desenvolupar-se reglamentàriament aspectes als quals la pròpia llei emplaça, i també elaborar-se a l'empara d'aquesta nova llei documents estratègics com l'IV Pla Director de la Cooperació Espanyola, estratègies específiques en l'àmbit de la salut i la cooperació multilateral. Finalment caldrà revisar els instruments normatius i eines administratives per afavorir d'una forma efectiva les aliances i eliminar els obstacles que dificulten la implicació real de tots els actors cridats a exercir un paper important en el desenvolupament global. Des de l'àrea d'Anàlisi i Desenvolupament Global procurarem que la resta del camí aprofundeixi en aquesta transformació des d'una perspectiva de salut global que faci realitat l'oportunitat que indubtablement representa la nova llei.