Calen lleis més estrictes per protegir els nens de substàncies químiques potencialment tòxiques

La fabricació de productes químics i plàstics té poques restriccions. Menys del 20% han estat testats per la seva toxicitat i un percentatge encara menor pels seus efectes en infants.

[Aquest text es basa en l'article Manufactured Chemicals and Children's Health - The Need for New Law, publicat a The New England Journal of Medicine i escrit per The Consortium for Children's Environmental Health, del qual és membre Kurt Straif].

La poca regulació que envolta la producció de substàncies químiques manufacturades suposa una greu amenaça per a la salut dels nostres infants. La investigació en pediatria ambiental dels darrers 25 anys ha demostrat repetidament que fins i tot exposicions breus i de baix nivell a substàncies químiques tòxiques durant períodes primerencs vulnerables poden provocar malalties i discapacitats que persisteixen durant tota la vida. L'exposició prenatal és especialment perillosa, ja que les substàncies químiques tòxiques poden travessar la placenta. La població infantil és molt més vulnerable a les substàncies químiques tòxiques que l'adulta. Alguns efectes són immediatament visibles, com els defectes anatòmics de naixement, mentre que d'altres poden no manifestar-se fins més tard en la vida, com l'alteració del desenvolupament sexual, la reducció de la fertilitat, l'asma, l'obesitat o el càncer.

El fracàs de la legislació actual sobre substàncies químiques

Actualment, la indústria que fabrica productes químics ha de complir pocs requisits legals per realitzar proves de toxicitat abans de comercialitzar nous productes o per vigilar els efectes adversos a llarg termini després de la seva venda.

Als Estats Units, la Llei de Control de Substàncies Tòxiques (TSCA) de 1977 i les seves modificacions imposen a les agències reguladores la responsabilitat d'identificar les substàncies químiques potencialment perilloses. Com a resultat, en gairebé 50 anys només s'han prohibit unes poques substàncies químiques. La indústria també es beneficia de subvencions governamentals multimilionàries i de la protecció del secret comercial, fet que dificulta l'accés del públic a la informació sobre la toxicitat o la composició química dels productes.

A la Unió Europea (UE), la normativa REACH (Registre, Avaluació, Autorització i Restricció de Substàncies i Preparats Químics) obliga a realitzar algunes anàlisis de toxicitat de les noves substàncies químiques abans de la seva comercialització, però es basa en gran mesura en les dades de la indústria i no aconsegueix regular eficaçment moltes substàncies nocives. Només s'han restringit o prohibit 73 substàncies i grups de substàncies químiques als mercats de la UE, una xifra alarmantment baixa tenint en compte els riscos que comporten.

Les polítiques de gestió de substàncies químiques tant als Estats Units com a la Unió Europea presenten dues deficiències crítiques:

1. Avaluen els riscos de les substàncies químiques individualment, sense tenir en compte que els infants estan exposats diàriament a barreges de diverses substàncies químiques manufacturades. Aquestes exposicions combinades poden tenir efectes acumulatius o fins i tot sinèrgics, cosa que n'augmenta el perill potencial.
2. La majoria de les normatives químiques d'arreu del món no aborden adequadament les sensibilitats úniques de la població infantil, llevat del requisit limitat de la Llei de Protecció de la Qualitat dels Aliments que obliga l'Agència de Protecció del Medi Ambient dels EUA a tenir en compte la vulnerabilitat infantil en establir els nivells de tolerància dels pesticides.

Necessitem una regulació química més estricta

Per protegir la salut infantil, necessitem un canvi en la legislació sobre substàncies químiques que situï la salut per sobre de tot. Els productes químics ja no poden pressuposar-se innocus fins que es demostri el contrari. Al revés, abans d'autoritzar-ne la comercialització, els fabricants haurien de demostrar, mitjançant proves independents, que els seus productes no són tòxics als nivells d'exposició previstos. A més, s'hauria d'exigir als fabricants que vigilin els efectes a llarg termini dels seus productes, especialment en els infants.

Un enfocament global per al canvi

Per abordar realment aquest problema, necessitem cooperació internacional. Un tractat mundial vinculant sobre substàncies químiques, similar al tractat mundial sobre plàstics de l'ONU, podria proporcionar el marc necessari per protegir els infants d'arreu del món de les substàncies químiques nocives.

Transformar la indústria química

En última instància, per salvaguardar la salut infantil, hem de transformar la indústria química. La basada en el carboni fòssil ha de ser substituïda per alternatives sostenibles que prioritzin la salut humana. Encara que això requerirà canvis significatius en les lleis i els models de negoci actuals, és essencial per preservar el medi ambient i protegir les generacions futures. La inacció davant dels productes químics ja no és una opció.