Salut planetària i COVID-19: la degradació ambiental com l'origen de la pandèmia actual

Durant les últimes setmanes, la lluita contra la COVID-19 s'ha convertit en la principal prioritat de més de 200 països i territoris afectats per la propagació de la malaltia. És molt probable que la COVID-19 –i altres brots similars de malalties infecciosas– es percebin actualment com una de les principals amenaces per a la humanitat per la majoria de la població.

Tot i això, fa uns mesos, el risc d'una pandèmia causada per un agent infecciós no es trobava entre els principals riscos percebuts a nivell mundial, com ho indica l'edició 2020 de l'Informe de Riscos Globals. Aquest any, per primera vegada en els seus 15 anys d'història, l'Informe de Riscos Globals del Fòrum Econòmic Mundial assenyala el risc ambiental a les primeres posicions, inclòs el canvi climàtic i la biodiversitat.

Va estar totalment equivocat l'Informe de Riscos Globals? Doncs, de fet, no ho va estar, ja que l'origen de nous patògens com el SARS-CoV-2 prové de la degradació ambiental.

L'origen de nous patògens com el SARS-CoV-2 prové de la degradació ambiental

És àmpliament acceptat que el SARS-CoV-2 es va originar a partir de pangolins salvatges venuts en un mercat per a consum humà a Wuhan. Com va passar anteriorment amb el SARS (2003), la grip porcina (2009) i MERS (2012), el contacte proper entre les espècies silvestres i els humans va permetre que el virus es creués entre les espècies, el que va resultar en l'aparició d'una nova malaltia humana, que es va propagar ràpidament en el món globalitzat.

Aquestes interaccions són cada vegada més freqüents donada l'explotació dels recursos naturals per respondre a les creixents demandes d'energia i aliments d'origen animal d'una població en creixement. Aproximadament, la meitat de les malalties infeccioses emergents d'origen zoonòtic que van tenir lloc el segle passat van ser el resultat de canvis en l'ús de la terra, les pràctiques agrícoles i la producció d'aliments per respondre a aquestes demandes creixents.

Aproximadament, la meitat de les malalties infeccioses emergents d'origen zoonòtic que van tenir lloc el segle passat van ser el resultat de canvis en l'ús de la terra, les pràctiques agrícoles i la producció d'aliments

El risc d'aparició de noves malalties és especialment alt quan els humans i la vida silvestre interactuen en àrees de rica biodiversitat de vida silvestre, com els boscos tropicals. Aquests entorns també són la font principal de la majoria dels recursos naturals que sustenten el model actual de desenvolupament i consum. L'extracció de combustibles fòssils, la tala i l'agricultura són les principals activitats que impulsen la invasió i degradació de bosc tropical, la qual cosa representa un doble risc per a la nostra salut.

Primer, i probablement obvi per a tots nosaltres, la crema de combustibles fòssils i la desforestació dels boscos tropicals –principalment, provocada per la creixent necessitat agrícola de alimentar el bestiar– són els principals impulsors del canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat. Els efectes del canvi climàtic a la nostra salut han estat entre els principals temes de discussió en els últims anys i inclouen l'augment de malalties respiratòries i cardiovasculars, cops de calor, problemes de salut mental, malalties transmeses per vectors i desnutrició. Una part de tots els efectes indirectes sobre la salut causats per l'augment de la pobresa, la migració massiva i els conflictes violents. L'efecte de la pèrdua de biodiversitat a la salut està intervinguda per mecanismes complexos. Entre ells, la pèrdua de pol·linitzadors posa en perill la seguretat alimentària i nutricional.

En segon lloc, i probablement no considerat un risc important per a la nostra salut fins ara, les activitats extractives a la selva tropical promouen la inclusió i l'assentament de les poblacions humanes en aquestes àrees naturals i creen un ambient favorable per promoure una interacció propera entre la fauna salvatge i els humans. Per exemple, la caça d'animals salvatges per consum local o la venda a mercats distants és una pràctica comuna en tals assentaments. A més, la destrucció de l'hàbitat natural de la vida silvestre els obliga a traslladar-se a altres hàbitats que estan ocupats per humans.

No hem d'oblidar que els orígens d'aquesta pandèmia, així com els orígens dels principals riscos reconeguts a l'Informe de Riscos Globals d'aquest any, estan relacionats amb la degradació ambiental

Estem posant tots els nostres esforços per aturar aquesta pandèmia actual, i això és el que cal fer durant una crisi. No obstant això, no hem d'oblidar que els orígens d'aquesta pandèmia, així com els orígens dels principals riscos reconeguts a l'Informe de Riscos Globals d'aquest any, estan relacionats amb la degradació ambiental.

Després de la crisi de la COVID-19, hem d'adoptar un enfocament de salut planetària per evitar altres riscos potencials que puguin sorgir d'ella. El concepte de salut planetària es basa en la comprensió que la salut humana i la civilització depenen dels sistemes naturals. El progrés socioeconòmic del segle passat s'ha basat en una explotació insostenible dels sistemes naturals que posa en perill la continuïtat de tals guanys. I aquesta explotació ha tingut un alt cost en els nostres ecosistemes, amb implicacions de gran abast per a la salut.

Després de la crisi de la COVID-19, hem d'adoptar un enfocament de salut planetària: protegir el medi ambient és una estratègia essencial per evitar altres crisis importants de salut en el futur

Aquesta pandèmia de COVID-19 hauria de fer-nos veure més clarament la connexió entre la nostra salut i el medi ambient, i ens hauria de fer conscients que protegir el medi ambient és una estratègia essencial per evitar altres crisis importants de salut en el futur.

Fotos: (1) Casey Horner/Unsplash, (2) Stiven Gaviria/Unsplash.