Processos de participació ciutadana per abordar els problemes ambientals

La ciutadania disposa d’un canal de comunicació a través del qual se l’escolta, se l’informa, se l’ajuda a identificar els actors socialsLa participació ciutadana pot tenir un paper rellevant en el tractament de les qüestions ambientals, i així es va evidenciar durant una de les sessions del 2n Congrés Català d’Acústica (AcustiCat), celebrat a Terrassa els dies 25 i 26 d’abril.

Amb la participació ciutadana com a eix vertebrador, la sessió es va marcar els següents objectius: impulsar un model de debat amb diferents actors socials del territori, crear espais de diàleg perquè la ciutadania pugui expressar la seva opinió, i evitar situacions de conflicte. En aquests processos es poden donar dos tipus d’entorns de participació: els puntuals –creats per a un problema determinat– i els permanents o estables –per a temes generals i/o específics.

#eCampusOntario World Cafè. Imatge: Giulia Forsythe / Flickr

Permet una nova cultura de treball en xarxa per aconseguir un objectiu a través del treball interdisciplinariQualsevol persona interessada en problemàtiques ambientals pot participar en aquests processos. La ciutadania disposa d’un canal de comunicació a través del qual se l’escolta, se l’informa, se l’ajuda a identificar els actors socials relacionats amb una política determinada, i s’acota el debat per enfocar allò que realment preocupa. D’aquesta manera, “el procés de participació ciutadana permet una nova cultura de treball en xarxa per aconseguir un objectiu a través del treball interdisciplinari”, va subratllar Josep Planas Cisternas del Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES).

Participants en una de les sessions del 2n Congrés Català d'Acústica (AcustiCat)

Punts febles dels processos participatius

Hi ha segments de la població que no s’hi impliquen degut a la molt baixa cultura participativaEls processos participatius també tenen punts febles. D’una banda, per molt que s’arriba a la societat organitzada, no s’arriba a tota la ciutadania. És a dir que hi ha segments de la població que no s’hi impliquen degut a la molt baixa cultura participativa.

A més, els canvis que es donen en aquest tipus de processos tenen poca transcendència i un escàs impacte sobre les decisions estratègiques, segons va explicar Xavier Carbonell d’ARC Mediació Ambiental. Encara que molts d’aquests processos estan impulsats per l’administració, cada cop hi ha més autoorganització.

Permeten un vincle més estret amb la ciutadania i fa d’aparador públic per reforçar la participacióPer altra banda, gestionar les expectatives és complicat; mai no es té la seguretat de què tothom està informat i hi participa, malgrat que es treballa en aquesta línia. Hi ha eines per convidar a participar a la ciutadania, com els World Cafè, una metodologia que crea xarxa de diàleg col·laboratiu al voltant de temes importants de la vida quotidiana. Aquestes eines ajuden a revaloritzar el problema. Per exemple, les conferències deliberatives, que és un format que permet incloure el públic i la seva experiència en la qüestió a tractar. Com a proposta de millora tenim la mirada mediadora que permet explorar consensos sobre problemàtiques.

Programa del 2n Congrés Català d'Acústica (AcustiCat)

Oficina de Ciència Ciutadana, fomentant la participació de la ciutadania

L’Oficina de Ciència Ciutadana (OCC) de l’Ajuntament de Barcelona, creada l’any 2012 a través de l’ICUB (Institut de Cultura), va sortir perquè ja hi havia una llavor als centres de recerca i universitats, va explicar Diana Escobar, responsable del programa Barcelona Ciència de l’ICUB. Aquests projectes afavoreixen un vincle més estret amb la ciutadania i fa d’aparador públic per reforçar la participació.

Molts d’aquests projectes compten amb una aplicació mòbil que representa un avantatge per incrementar la participació ciutadanaEl projecte de Ciència Ciutadana als Barris organitzat per l’OCC pretenia acostar sis projectes de ciència ciutadana a la ciutadania a través del centres cívics de Barcelona. Es plantejava un repte, es recopilaven dades, es presentaven els resultats i s’interpretaven per part de la ciutadania. Molts d’aquests projectes compten amb una aplicació mòbil que representa un avantatge per incrementar la participació ciutadana. Un d’aquests projectes, Barceloneta diu Plàstic 0!, treballa amb la ciutadania del barri de la Barceloneta i les escoles del barri, fent que tota la comunitat s’hi impliqui.

Els projectes de ciència ciutadana permeten ampliar el rang d’acció de la recerca“L’objectiu de l’Oficina de Ciència Ciutadana és promocionar pràctiques participatives en recerca científica. D’aquesta forma tothom guanya”, va comentar Concepción de Linares, de l’ICTA i la Universitat Autònoma de Barcelona. L’OCC ha preparat una guia per al personal investigador perquè conegui què és un projecte de ciència ciutadana. Qualssevol projecte de ciència ciutadana ha d’acomplir una sèrie de característiques recollides en un decàleg publicat per l’OCC.

Els projectes de ciència ciutadana permeten ampliar el rang d’acció de la recerca gràcies a la participació de la ciutadania que actua com a personal investigador. Les àrees d’investigació d’aquests projectes són molt àmplies: des de la distribució del mosquit tigre, la detecció de plàstics al mar, la detecció d’espècies invasores, o la relació de la contaminació atmosfèrica i acústica amb la salut, com ara el projecte desenvolupat per ISGlobal per a la iniciativa Ciència Ciutadana als Barris.

Més informació:

Criteris de qualitat per a processos participatius (2017)