París, més verda

És dissabte a la tarda i en una presumida rue des Martyrs, al districte IX de París, no hi circula cap cotxe. Les formatgeries gurmets, les pastisseries i les immobiliàries que en els darrers anys proliferen en aquesta artèria del sud de Pigalle es disposen tancar. Aquest va ser un barri bohemi i una mica sòrdid, però ara exhibeix un gust exquisit. De les terrasses dels bars, que han passat a ocupar part de les voreres i la calçada, arriba el murmuri desenfadat d'una clientela jove que gaudeix de l'estiu. Només una bicicleta, a mans d'un vell amb gorra i mascareta, circula carrer avall cap als grans bulevards.

La rue des Martyrs ha canviat. No només s'ha refinat: la seva estreta calçada reverdeix ara amb jardineres florides, i cada dissabte i diumenge es tanca al trànsit motoritzat entre les deu del matí i les vuit del vespre.

El tram inferior del carrer és un dels que es beneficien de l'operació Paris Respire, que l'ajuntament de París va posar en marxa per cedir carrers als vianants durant els caps de setmana i els dies festius. A barris com el Marais, el canal Saint-Martin o Abbesses es prohibeix el pas a automòbils, camions i motos amb un cartell dirigit als vianants en què es pot llegir “La rue est à vous” (el carrer és vostre). Des del 2016, fins i tot els Camps Elisis es destinen a vianants el primer diumenge de cada mes.

Carrer tancat al trànsit prop d'una escola del barri de Belleville. Dues places ajardinades de la ciutat

Tot això sense comptar que cada matí un nombre creixent de bicicletes entra a la ciutat des del Bois de Vincennes, a l'est, o del del Bois de Boulogne, a l'oest, per acostar-se al cor de la capital vorejant el Sena. Ho fan al llarg de quilòmetres de molls reservats a vianants i ciclistes, convertits en el Parc Rives de Seine, amb àrees de joc infantils, zones de pícnic, terrasses, cafès, murs d'escalada i pistes de petanca.

En barris com el Marais, el canal Saint-Martin o Abbesses els caps de setmana i dies festius es prohibeix el pas d'automòbils, caminons i motos amb un cartell dirigit a vianants en què pot llegir-se 'La rue est à vous' (El carrer és vostre)

Desplaçar-se amb bici per París ja no és una raresa. Han passat gairebé quinze anys des que, l'any 2007, es veia circular els primers usuaris de Vélib, el servei públic de bicicletes compartides. Avui hi ha 400.000 persones abonades i disposen de 20.000 bicis, un 35% de les quals són elèctriques. A més, l'alcaldia acaba d'anunciar que renova el Plan Vélo, i això vol dir que entre el 2021 i el 2026 invertirà més de 250 milions d'euros en la creació de 180 km de carrils bici i 180.000 places d'estacionament per a bicicletes (es triplicaran les actuals 60.000). L'objectiu és teixir una xarxa ciclista tan completa com sigui possible, connectada a la del metro.

'Square' (plaça enjardinada) del barri del Marais

Flors que neixen del gris

Es nota un canvi sensible a la ciutat. Més bicis i patinets s'esperen en grup als semàfors. Més plantes i flors creixen en escocells, jardineres i testos. Més espècies silvestres s'obren pas entre el ciment (el 2019 es va prohibir l'ús d'herbicides tòxics a la ciutat). A l'interstici d'unes escales de formigó a les Halles s'ha arribat a veure, rebels, unes maduixes florides.

Es nota un canvi sensible a la ciutat. Més bicis i patinets s'esperen en grup als semàfors. Més plantes i flors creixen en escocells, jardineres i testos. Més espècies silvestres s'obren pas entre el ciment (el 2019 es va prohibir l'ús d'herbicides tòxics a la ciutat)

Passejant pels carrers costeruts del barri popular de Ménilmontant sorprèn trobar jardineres on creixen delicades roselles o hibiscs roses, flors improbables en una gran urb, plantades i mantingudes pel veïnat gràcies al permís municipal de la iniciativa Végétalisons Paris. El pla, endegat el 2015, fins i tot ofereix l'opció d'arrencar l'asfalt de les voreres per plantar espècies vegetals si el projecte es considera factible i adequat. Promou, a més, la cobertura de murs amb plantes enfiladisses, la creació de jardins pedagògics gestionats per associacions, i tota mena d'ajudes per reverdir balcons, terrats i jardins semiprivats. L'objectiu és que la ciutat guanyi en bellesa, frescor i biodiversitat, i també que s'afavoreixin els lligams socials i la convivència mitjançant projectes compartits. “Végétalisons Paris” facilita llavors, bulbs, terra vegetal i plantes a preus reduïts, a més de suport mitjançant una plataforma digital amb tutorials i consells experts.

Un cartell anima a practicar la jardineria als carrers del barri de Ménilmontant

Ara bé, malgrat aquests esforços, París es troba al capdavant de les ciutats europees amb més mortalitat atribuïble a la manca d'espais verds al Rànquing de Ciutats elaborat recentment per ISGlobal (ocupa el lloc 17 de 866). Segons aquesta classificació, el 86% de la població resident a l'àrea metropolitana de París té un accés insuficient a l'espai verd. Si la metròpolis complís la recomanació de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), és a dir, si fes possible que a menys de 300 metres en línia recta de cada domicili hi hagués un espai verd d'almenys mitja hectàrea, podria evitar fins a 1.918 morts prematures a l'any.

Passejant pels carrers costeruts del barri popular de Ménilmontant sorprèn trobar jardineres on creixen delicades roselles o hibiscs roses, flors improbables en una gran urb, plantades i mantingudes pel veïnat gràcies al permís municipal de la iniciativa Végétalisons Paris

Disposar d'espais verds prop del lloc de residència es relaciona amb una esperança de vida més gran, una millor salut mental i cardiovascular, i una millor funció cognitiva en la infància, entre d'altres. A més, aquests espais verds ajuden a mitigar la contaminació atmosfèrica, la calor i el soroll, contribueixen a segrestar CO2 i promouen la pràctica de l'exercici i la interacció social.

Hotel d'insectes i caixa niu a la 'square' Alex-Biscarre del districte IX

Una aturada al soroll i la pressa

A la solitària square d'Alex-Biscarre, no gaire lluny de la rue de Martyrs, diverses persones llegeixen o mediten al voltant d'un parterre de flors desendreçades i alegres, concebut gairebé com un quadre impressionista. Les margarides i rudbècies tremolen a l'aire i una vespa es dirigeix al seu festí de pol·len. Això avui és possible al centre d'una de les ciutats més atrafegades d'Europa. I ho és per l'empenta que rep la vida en aquest racó: tot està disposat per convidar-la a desenvolupar-se, fins i tot s'ha instal·lat una caixa niu per al carboner comú i un “hotel d'insectes”.

Tram per a vianants entre el carrer d'Orfila i l'avinguda Gambetta

També la clientela del cafè Martin gaudeix de la tranquil·litat al tram de vianants que enllaça el carrer d'Orfila amb l'avinguda Gambetta, molt a prop del cementiri Père Lachaise. La seva terrassa, com les dels bistrots i restaurants veïns, s'estén sobre una calçada pintada amb franges de colors, obra de dos artistes que es van inspirar en la paleta de la senyalització de carrer clàssica (blau, vermell, groc i blanc). Són iniciatives que mostren la voluntat de l'ajuntament de París de proposar, cada cop més, silenci i verdor a la ciutadania.

Gairebé el 15% de la població de la regió parisenca d'Ile-de-France està potencialment exposada, a la façana de casa seva, a nivells de soroll que superen els valors límit reglamentaris de trànsit rodat, aeri i ferroviari. I, malgrat que la metròpolis no es troba entre les ciutats europees del Rànquing d'ISGlobal on es comptabilitzen més morts atribuïbles a les partícules fines (PM2,5) —ocupa la posició 370 de 858—, la mitjana anual de PM2,5 registrada és de 14,9 μg/m³, quan l'OMS recomana no superar els 5 μg/m³.

La capital francesa és, també segons aquest mateix rànquing, la quarta amb més morts atribuïbles al diòxid de nitrogen (NO₂), un gas tòxic associat sobretot al trànsit rodat. L'exposició mitjana anual al NO₂ de les persones que resideixen a l'àrea metropolitana de París és de 39,7 μg/m³, mentre que la recomanació de l'OMS se situa ara als 10 μg/m³. Si complís aquesta recomanació, es calcula que la ciutat evitaria 2.135 morts.

Pla climàtic: París es prepara pel futur

L'alcaldessa de la ciutat des del 2014, la socialista Anne Hidalgo, es mostra decidida a impulsar les polítiques mediambientals, de manera semblant a com ho fa Ada Colau a Barcelona. La sintonia de totes dues en aquest terreny es fa palesa a l'intercanvi públic d'elogis als seus projectes urbanístics. Tant París com Barcelona són, a més, membres de la xarxa de ciutats contra la crisi climàtica C40, de la qual Ada Colau acaba de ser elegida líder europea.

El 2018, Hidalgo va renovar el Pla Climat de Paris per assolir una ciutat “neutra en carboni, 100% basada en energies renovables, i resistent, justa i inclusiva”, amb la vista posada el 2030. El pla és ambiciós i contempla centenars d'accions per encarar el canvi climàtic, com ara prohibir que circulin els vehicles dièsel a partir del 2024. De moment, es va fent camí amb gestos encara tímids i subjectes a la continuïtat de l'actual govern municipal. Però ja poden palpar-se. Ara, un passeig per la ciutat revela que, a la natura, se li permet recuperar part del seu terreny i que la línia actual de reordenació de l'espai públic ofereix a la ciutadania un estil de vida més saludable: convida a anar a peu o en bicicleta, fent exercici, o relacionar-se amb altres persones. A més, contribueix a reduir la contaminació de l'aire, el soroll i la calor. Es diu que les ciutats estan cridades a liderar el canvi cap a formes de vida més sostenibles i saludables. París sembla que n'ha pres nota i, de moment, ja resulta més agradable i respectuosa amb la vida.