Paraguai-Chagas: neix un equip plural per guanyar un partit centenari

T'imagines un partit que es disputés durant més de cent anys? Que els més de 400.000 quilòmetres quadrats del Paraguai en constituïssin un dels terrenys de joc? I que una de les claus de l'èxit fos comptar amb un equip humà d'allò més divers, amb membres de l'administració i professionals de la salut, però també amb un grup de titellaires i la mateixa ciutadania? El rival a vèncer és la malaltia de Chagas i aquesta història gràfica és només un exemple més dels esforços per a combatre-la.

El Chaco: camp de batalla

Deixem enrere l'aeroport Silvio Pettirossi, a Asunción, i fixem el rumb al que fou escenari d'una de les guerres més mortíferes de l'Amèrica Llatina en el segle XX —al Chaco, regió occidental del Paraguai, es disputen avui unes altres batalles. Els contrincants tenen nom de malalties endèmiques, sovint oblidades, que obstaculitzen els avenços en salut i benestar dels habitants de la regió —el 2% de la població total del país.

A bord de la pick up del Jorge, el nostre experimentat conductor, recorrem 440 quilòmetres de terres més aviat seques i argiloses, plagades de verds palmerars i matolls, i esquitxades ocasionalment d'algarrobillos, toboroches i comptades llacunes i rierols. En les extenses haciendas dels costats, campa impassible el bestiar boví, saltironegen alguns nyandús i planeja amb ales esteses i immòbils un carancho.

Sis hores més tard ens arribem a LomaPlata, que serà el nostre centre d'operacions durant cinc dies. Des d'aquí ens desplaçarem pels departaments de Presidente Hayes i Boquerón, i obrirem un nou capítol del projecte "Fortalecimiento del Ministerio de Salud de Paraguay en la lucha global contra la enfermedad de Chagas mediante la conformación de una red de atención protocolizada de centros del Sistema Nacional de Salud". Es tracta d'un projecte col·laboratiu per millorar l'assistència sanitària al Paraguai, amb especial interès en la malaltia de Chagas. L'impulsen ISGlobal i l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), en col·laboració amb el Ministeri de Salut Pública i Benestar Social del Paraguai, del qual forma part el Servei Nacional d'Erradicació del Paludisme (SENEPA), i compta amb la participació de la població.

El Chagas: cent anys d'oblit

Tot i haver-se identificat en mòmies de fa 9.000 anys ADN del protozou Trypanosoma cruzi, el causant de la malaltia, el primer cas de Chagas en humans es va notificar fa poc més de cent anys. Va ser el 1909, quan Carlos Ribeiro Justiniano das Chagas va observar tripanosomes en la sang d'una nena de dos anys anomenada Berenice. Una mica abans ja havia aconseguit associar el paràsit amb la malaltia en animals inoculats, i havia identificat el vector, conegut com vinchuca, xinxa petonera, chirimacha o chichã guasú.

Tot i que no va poder explicar el cicle del paràsit, el Dr. Chagas sí que va estudiar la cardiopatia, va treballar en la prevenció de la infecció i va assenyalar la necessitat d'actuar sobre el vector i la mala qualitat de l'habitatge.

“És un problema de vinchucas, que envaeixen i viuen en estances de mala factura, brutes, amb habitants ignorats, mal nodrits, pobres i envilits, sense esperança ni horitzó social i que es resisteixen a col·laborar”, comentava per carta a l'argentí expert en Chagas Salvador Mazza.

El Chagas es troba entre les 20 malalties tropicals desateses o oblidades i, segons l'OMS, al món hi ha entre 6 i 7 milions de persones infectades per T. cruzi, la majoria a l'Amèrica Llatina. Amb els coneixements i mitjans actuals, no tenim la capacitat de canviar aquesta fotografia en blanc i negre? Només és qüestió de voluntat i compromís.

Comunitats implicades per millorar la salut

Trobar la complicitat de la ciutadania és fonamental per a l'èxit d'una estratègia sanitària que inclou tant la vigilància del vector com l'accés al diagnòstic i al tractament per controlar la malaltia. I forjar aquesta complicitat és precisament un dels objectius dels tallers que duem a terme a les comunitats de Casanillo Centro, Campo Aroma, Capiatá, San Rafael i Tres Palmas, sense deixar de banda la formació de professionals, la recerca participativa i les millores en equipaments i atenció sanitària.

“Mba'eichapá. Che réra Aleix” (Com esteu? Sóc l'Aleix). El meu guaraní de carretera, limitat a aquesta humil salutació, aixeca més d'una rialla. Sembla que l'entonació ha de ser afirmativa i no interrogativa, m'indiquen. Així ens anem presentant tots a cadascuna de les comunitats. Després, agraïm la seva col·laboració i deixem ben clar que venim a escoltar-los i prendre bona nota: volem saber quines són les seves principals preocupacions en matèria de salut i quines creuen que podrien ser les solucions.

De totes les respostes registrades a les cinc localitats, cal mencionar les que més es repeteixen o les que no hauríem d'acceptar avui dia. Per exemple, l'escassetat d'aliments, la manca d'un vehicle per transportar pacients i medicaments, la necessitat de més promotors de salut, o la poca informació sanitària. En aquest darrer punt, la mateixa comunitat suggereix el paper que podria exercir la ràdio local en la transmissió del coneixement —missatges que s'haurien d'emetre, coincidim, en castellà, guaraní i tobamascoi, segons la localitat.

Leonardo de la Torre, sociòleg, comunicador i assistent de recerca a ISGlobal, obre i anima la discussió amb preguntes i explicacions, cedeix la paraula i anota cada aportació amb tot detall.

“Els millors moments del procés han estat aquells en què hem esdevingut més o menys invisibles, quan hem passat a ser simples articuladors del moment de diàleg i trobada entre diversos actors locals”, destaca.

Pel que fa al Chagas, la majoria coneix el vector i la malaltia, encara que no sempre les possibles afectacions. També mostren dubtes i reticències sobre el diagnòstic i el tractament —fonamentals per conèixer la incidència real de la infecció i avançar en l'eliminació del paràsit.

Elizabeth Posada, antropòloga social i assistent de recerca a ISGlobal, es fixa en cadascuna de les intervencions per a identificar persones clau de la comunitat i donar visibilitat als seus coneixements, experiència i maneres de fer.

“El que és veritablement important és enfortir el treball incalculable de professionals com la Valeria [infermera de la USF Conactomololac] i les seves promotores de salut, perquè elles poden comportar un canvi; cal valorar allò que ja estan fent, el coneixement que tenen”, afirma.

Benicia Almeida, enginyera en Ecologia Humana i especialista en Desenvolupament Territorial, anota, organitza i relaciona totes les dades que van sorgint al llarg dels cinc tallers. Al final, tota la informació recollida ajudarà a definir estratègies i implementar accions futures.

S'aixeca el teló i apareix la vinchuca!

Paral·lelament, un equip del departament de Mobilització Social i Participació Comunitària del SENEPA fa un taller lúdic sobre el Chagas, el vector i el tractament de la malaltia. No hi falten salts, música i rialles, moltes rialles. Els més petits aprenen, sense adonar-se'n, cantant, jugant al descanso —així es coneix la xarranca al Paraguai— i prestant molta atenció als titelles del SENEPA. Com n'és d'important adaptar llenguatge i el canal perquè el teu públic rebi el missatge!

Fora algunes dones de la comunitat preparen l'olla comuna a base de brou, carn, pasta de blat, locote (pebrot), ceba, tomàquet i espècies. L'aroma s'infiltra on fem els tallers, una mica abans dels repics metàl·lics que anuncien que és l'hora de dinar.

'Triatoma sordida', al contraatac

Equipat amb unes pinces i una inqüestionable tenacitat, Sinforiano Ovelar, entomòleg del SENEPA, inspecciona les escorces arrugades dels algarrobillos, estancesi galliners a la recerca de vinchucas o els seus ous. Aquest últim indret, diu, és un amagatall excel·lent per a la Triatoma infestans perquè hi té l'aliment assegurat.

“Fa uns mesos, en vam trobar de ben carregades de paràsit [T. cruzi]”, m'explica mentre aparta totxanes, pedres, taulons de fusta i altres estris. Gràcies a això, es va fer un testeig ràpid a tota la comunitat, es va trobar un cas positiu i la persona afectada va poder rebre el tractament.

Encara que el Paraguai va aconseguir interrompre la transmissió vectorial domiciliària de T. cruzi, segons notificava l'Organització Panamericana de la Salut (OPS) el 7 d'agost del 2018, Ovelar adverteix amoïnat que la vinchuca trobada a Casanillo no era Triatoma infestans sinó Triatoma sordida. I aquesta altra espècie, explica, no sol localitzar-se on hi ha l'aliment sinó que, per contra, vola fins a trobar-lo —un patró de comportament que no podem passar per alt.

No hi ha rastre de xinxes en cap de les cinc comunitats que visitem, tot i que alguns residents asseguren haver-ne vist alguns dies enrere.

Finalment, la Valeria González, infermera de la USF Conamoctololac, se'ns atansa amb el trofeu. Va trobar una chichã guasú a casa i la va ficar en una bossa de plàstic, com recomana el programa de vigilància comunitària perquè se'n pugui avaluar la morfologia i determinar si conté el paràsit.

Paraguai suma punts al marcador

Actualment, la principal via de transmissió del Chagas al Paraguai és la vertical o congènita (de mare a fill). La prevalença en dones embarassades és del 5% i es calcula que uns 400 nens neixen amb la infecció cada any.

Per això els esforços del consorci ChagasLAMP, que coordina ISGlobal, s'encaminen a validar mètodes de diagnòstic ràpid per detectar Chagas crònic en dones embarassades i Chagas congènit en nadons.

Cal subratllar que el Paraguai ha reforçat la lluita contra la malaltia en incorporar les primeres guies de gestió del Chagas en pacients adults i una d'específica per al control de la transmissió congènita i de casos crònics en població infantil. A més, fa mig any també va aprovar una guia estratègica-operativa per a la vigilància entomològica i el control vectorial.

Als esforços centrats en la transmissió vertical, l'educació, la prevenció, el diagnòstic, el tractament i el control del vector, cal afegir avui el paper que tenen i poden tenir les comunitats en aquest partit.

“Abans que res, som un equip i hem de tocar, aturar i passar la pilota, ser ràpids”, subratlla Elizabeth Posada. “Ja tenim les aportacions, ara hi ha un compromís: fer una devolució ràpida, per no refredar els jugadors”.

Leonardo de la Torre ho té clar: “Per guanyar el partit, ens cal una moral alta, i la moral es pot esquerdar si fallem en els compromisos assumits”.

Mentre passem la calor seca a glops de tereré fred d'una guampa compartida, no puc deixar de pensar en Carlos Ribeiro Justinià das Chagas. Tant de bo també ell pogués veure la gent del Chaco col·laborar, ara sí, en aquesta lluita centenària. Els seus dubtes, pors, aprenentatges i vivències més íntimes es fan escoltar en unes estances tan atapeïdes que la curiositat dels altres s'abraona a l'altra banda de portes i finestres. Gràcies a ells, som un equip més divers, multidisciplinari, que suma coneixements, capacitats i talents. Que tremoli el Chagas!

NOTA DE L'AUTOR: Aquest article no hauria estat possible sense la inestimable col·laboració, ajuda i entrega de totes les persones que hi figuren i moltes més que van contribuir en la preparació del viatge i gestions diverses al Chaco. Gràcies a tots ells i elles, i molt especialment a Elizabeth i al Leo per fer-me sentir com a casa.