One Health (Una Sola Salut) o com assolir una salut òptima per a les persones, els animals i el planeta

Necessitem un enfocament One Health, és a dir, que tingui en compte que la salut animal i la humana estan interconnectades i vinculades als ecosistemes.

Entrat l'any 2000 el concepte d'“Una sola salut” (en anglès, One Health) es va introduir per referir-se al que ja se sabia des de feia més d'un segle: la salut humana i la sanitat animal són interdependents i estan vinculades als ecosistemes en què coexisteixen.

Més específicament, el concepte de One Health es defineix com "els esforços de col·laboració de múltiples disciplines (personal mèdic, veterinari, investigador, etc.) que treballen de manera local, nacional i global per assolir una salut òptima per a les persones, els animals i el nostre medi ambient".

3 canvis que expliquen la importància del concepte One Health

La importància d'aquest concepte en els darrers anys ve donada pels canvis que s'han produït en les interaccions entre persones, animals, plantes i medi ambient.

Tres fets destacables d'aquests canvis són:

1. La població humana creix i s'expandeix a noves àrees geogràfiques

Com a conseqüència d'això, moltes persones viuen en un contacte molt estret amb animals salvatges i domèstics. Encara que aquests animals tinguin un paper molt important en les nostres vides, aquest contacte més estret fa que augmentin les possibilitats que les malalties dels animals passin a les persones. És el que coneixem com a zoonosi. Així, animals i humans compartim prop de 300 malalties. Ja fa temps que sabem que considerar la sanitat animal és fonamental per al manteniment de la salut pública. Així, segons l'Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE), un 60% de les malalties infeccioses humanes conegudes són d'origen animal (animals domèstics o salvatges). Passa el mateix amb el 75% dels agents patògens causants de malalties infeccioses emergents de l'ésser humà.

2. El planeta experimenta canvis climàtics i d'ús de la terra que provoquen desforestació i un augment de la ramaderia intensiva

Aquests canvis en les condicions ambientals i els hàbitats poden també afavorir el pas de malalties dels animals a les persones. La ramaderia intensiva s'ha relacionat amb un impacte negatiu sobre el medi ambient i la seguretat humana global, ja que segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), la ramaderia genera més gasos causants de l'efecte hivernacle que el sector del transport. Aquesta ramaderia intensiva comporta desforestació, un elevat consum d'aigua i contaminació del sòl per mitjà de la femta (expulsió d'antibiòtics i altres residus) i de l'amoníac provinent dels pinsos que es consumeixen. A més, l'abús d'antibiòtics en animals i l'aparició de zoonosis representen un greu problema per a la salut humana. La desforestació té molts efectes negatius per al medi ambient. Un dels impactes més notoris és la pèrdua de l'hàbitat de milions d'espècies. Així, aquestes espècies busquen nous nínxols cada vegada més a prop de les persones, entren en contacte amb ells i augmenten així el risc de zoonosi.

3. El moviment global de persones, animals i aliments ha augmentat dràsticament

Com a conseqüència del creixement accelerat dels viatges internacionals en les últimes dècades, les malalties i els vectors de transmissió poden dispersar-se ràpidament a través de les fronteres a escala global. En un món cada vegada més interconnectat i interdependent, el brot d'una malaltia infecciosa en un país podria derivar en una situació d'emergència sanitària alarmant per al món sencer (per exemple, la COVID-19).

Un contacte més gran amb animals salvatges i domèstics comporta que hi hagi més possibilitats que les malalties dels animals passin a les persones. Els canvis en les condicions ambientals i els hàbitats poden també afavorir-ho. D'altra banda, com a resultat del ràpid augment dels viatges internacionals en les últimes dècades, les malalties i vectors de transmissió es poden dispersar ràpidament a través de les fronteres a nivell mundial.

Un contacte més gran amb animals salvatges i domèstics comporta que hi hagi més possibilitats que les malalties dels animals passin a les persones

En resum, tots aquests canvis han afavorit la transmissió de malalties entre animals i persones, ja que han aparegut noves oportunitats de contacte entre humans, animals i medi ambient.

Pok Rie / Pexels

Les àrees en les que l'enfocament de "One Health" és especialment necessari són la innocuïtat dels aliments, el control de zoonosis i la lluita contra la resistència als antibiòtics.

One Health, una solució integral per a la resistència antimicrobiana

En el cas de la resistència antimicrobiana, se sap bé que, en la majoria dels casos, els antimicrobians usats en veterinària i en salut humana pertanyen a les mateixes famílies i comparteixen mecanismes d'acció similars, i això incrementa els riscos de transmissió de bacteris resistents entre l'ésser humà i els animals per mitjà de la cadena alimentària o altres vies de contacte (excrements, contacte directe, etc.). És molt preocupant que alguns dels antimicrobians que s'utilitzen àmpliament en animals són els que es preserven per als casos més difícils en la clínica humana, com la colistina. S'han detectat mecanismes de resistència transferibles en bacteris d'origen humà i animal disseminades per nombrosos països de diferents continents.

És molt preocupant que alguns dels antimicrobians que s'utilitzen àmpliament en animals són els que es preserven per als casos més difícils en la clínica humana, com la colistina

Una de les pràctiques que ha generat l'increment i la dispersió de la resistència als antimicrobians ha estat l'ús massiu d'aquests compostos des de mitjan segle XX com a "promotors de el creixement" per optimitzar que els animals guanyin pes. De la mateixa manera, també s'han fet servir els antibiòtics en animals com a agents preventius de la malaltia. Tot això ha portat a la selecció de bacteris resistents en els animals que arriben a l'ésser humà a través de la cadena alimentària.

L'aigua, un paper clau en l'enfocament “Una Sola Salut”

L'aigua, un recurs essencial per a la vida, té un paper clau en l'enfocament d'"Una Sola Salut". Amb l'augment de les sequeres i la creixent industrialització, protegir aquest bé vital s'ha tornat cada vegada més difícil. Malgrat els esforços, els abocaments contaminants continuen afectant la qualitat de l'aigua, posant en risc tant la salut dels ecosistemes com la humana.

Agents químics, matèria orgànica, microplàstics i residus d'altres components s'aboquen als rius i mars provocant una contaminació de les aigües que pot afectar els camps de cultiu, els animals i, en última instància, els éssers humans. Aquesta contaminació contribueix, a més, a la pèrdua de biodiversitat, amb un impacte que va des dels microorganismes fins a espècies més grans, com els peixos.

En aquest context, les plantes de tractament d'aigües residuals juguen un paper fonamental. Aquestes instal·lacions reben aigua carregada d'una gran varietat de contaminants, tant orgànics com inorgànics. La pregunta clau és: els tractaments actuals són realment efectius per eliminar totes les substàncies perilloses? A nivell microbiològic, les plantes monitoren bacteris com a Escherichia coli, coliformes, Enterococcus, Clostridium perfringens i, en alguns casos, Pseudomonas aeruginosa. No obstant això, es continua desatenent un factor crític: la presència de bacteris resistents als antimicrobians. Per aquesta raó, les plantes de tractament es consideren "punts calents" en el desenvolupament de resistència. En elles, els bacteris d'origen humà i animal coexisteixen amb bacteris ambientals, facilitant l'intercanvi de gens de resistència als antibiòtics.

S'ha observat que, després de ser tractades, les aigües que tornen als rius poden contenir bacteris resistents als antibiòtics que no pertanyen als grups esmentats i que han sobreviscut al procés de depuració. Aquesta aigua, que pot ser utilitzada per al reg de cultius o com a beguda per a animals, pot introduir bacteris resistents en la cadena alimentària, i afectar directament la nostra salut.

Davant aquest panorama, és fonamental incorporar la detecció de bacteris resistents i dels gens associats a la resistència en els sistemes de tractament d'aigües residuals. Només d'aquesta manera podrem frenar la seva propagació, alineant-nos amb l'enfocament de "Una Sola Salut", que reconeix la interconnexió entre la salut humana, animal i ambiental.

Veiem, doncs, que cal promoure urgentment aquest enfocament transdisciplinari si volem millorar la salut de les persones, els animals i el medi ambient.