Noves tècniques pel diagnòstic del mal de Chagas

Un segle després del seu descobriment, la malaltia de Chagas, causada pel paràsit Trypanosoma cruzi, representa encara una amenaça important associada a la pobresa i és la causa principal de miocarditis a les regions endèmiques.

Eines de diagnòstic precises i marcadors indirectes de resposta terapèutica són prioritats en la recerca actual en aquest camp. En aquest context, les estratègies d'amplificació d'ADN han estat proposades com a eines de laboratori altament sensibles i específiques per detectar la infecció per Trypanosoma cruzi en diferents situacions clíniques. Donat el control assolit en l'última dècada en la transmissió transfusional i vectorial del mal de Chagas, una de les fonts prevalents de nous casos és la transmissió vertical o congènita, per via transplacentària d'una mare infectada al seu nen, situació emergent en zones urbanitzades i en països no endèmics per causa dels moviments migratoris. En estudis de rutina, només es disposa de proves parasitològiques directes per confirmar la infecció congènita al moment del naixement, però aquestes presenten baixa sensibilitat de detecció, al voltant un 50% en mans expertes, i les proves serològiques només són útils després dels 9 mesos de vida, a causa de la circulació d'anticossos materns en el lactant. El període perllongat de seguiment requerit per confirmar la infecció en nens és llavors un obstacle important, sobretot per a poblacions de baixos recursos, on hi ha una important pèrdua del seguiment dels nens que surten del servei de nounatologia sense diagnòstic. En aquest sentit, s'estan validant mètodes d'amplificació genètica, com PCR i LAMP (Loop mediated isothermal amplification) per al diagnòstic primerenc de Chagas congènit en mostres de sang perifèrica de nounats.

A més, aquestes tècniques també estan sent cada vegada més aplicades en el seguiment de pacients infectats inmunosuprimits, com els transplantats o el qui pateixen coinfecció per VIH, atès que l'alta sensibilitat del diagnòstic molecular específic, permet detectar casos de reactivació chagàssica amb antelació a la presentació de símptomes clínics.

És d'esperar que en el futur proper aquests mètodes moleculars siguin incorporats en la pràctica clínica, tal com ha succeït amb altres infeccions tals com a tuberculosis, HIV i hepatitis virals.