Publicador de continguts
javax.portlet.title.customblogportlet_WAR_customblogportlet (Blog Health is Global)

Alerta amb els infants durant les onades de calor. Què s’hi pot fer a les escoles?

21.6.2023
Escoles i calor_fotos termiques.jpg
Foto: Fotos tèrmiques d'un pati amb arbres i sòl permeable (esquerra) i d'un pati de ciment (dreta).

En general, els centres educatius són els únics edificis públics no equipats ni adaptats per a un confort tèrmic òptim. És urgent planificar i invertir recursos en mesures efectives i sostenibles per mitigar els efectes de les onades de calor a les escoles, on creixen, aprenen i juguen els infants i a on treballa el professorat.

 

[Aquest text és l’adaptació d’un article aparegut a la web del projecte FAROS.]

 

Ja no és cap sorpresa que el canvi climàtic està fent pujar les temperatures mitjanes i causant onades de calor cada vegada més habituals, intenses i primerenques. El que sí sorprèn, i resulta preocupant, és que malgrat les previsions i estimacions que avisen de l’empitjorament de les condicions ambientals i dels seus efectes contundents en la salut, sembla que quan arriben encara ens agafen desprevinguts.

Del maig al novembre del 2022 ens va acompanyar una calor intensa, amb episodis de calor extrema al juliol per sobre dels 26,6ºC (el juliol més càlid mai registrat). A l'Estat espanyol es van comptabilitzar unes 5.000 morts atribuïbles a aquests episodis, cinc vegades més que el 2018 o el 2020. Més enllà de ser una conseqüència del canvi climàtic, les onades de calor són una qüestió de salut pública urgent i important. La calor té molts efectes significatius en la salut i el benestar de la població, i especialment en la més vulnerable, com la gent gran i els infants.

 

Foto: Mariona Gil / Ajuntament de Barcelona.

Els nens i les nenes, més susceptibles a la calor

Els infants són més propensos a la deshidratació, l'esgotament per calor i els cops de calor per diverses raons relacionades amb el desenvolupament del seu sistema de termoregulació i les seves capacitats fisiològiques. D’una banda, els mecanismes de sudoració i vasodilatació no són tan eficients com en els adults, tenen una major superfície d'exposició al medi ambient en relació amb la seva massa corporal i, no són tan capaços de regular la seva hidratació.

D’altra banda, els infants poden tenir dificultats per identificar i comunicar que estan passant calor i tendeixen a estar en moviment constant. Aquesta activitat física fa que generin més calor interna.

 

Quan es passa calor a escola

Els nens i les nenes, al igual que el personal docent, passen una gran part del dia a les aules i als patis, que no estan preparats ni adaptats per afrontar les temperatures actuals ni l’augment previst. Haver d’aprendre, jugar i treballar en condicions de temperatures extremes i sostingudes és preocupant. A banda de la deshidratació, la insolació o l’esgotament per calor, els símptomes dels infants amb asma o altres afeccions respiratòries poden empitjorar durant les onades de calor. L'estrès causat per les temperatures altes pot provocar, a més, irritabilitat, fatiga i malestar general, que pot influir en l’estat d'ànim i comportament a les activitats escolars i socials.

 

Foto d'un pati d'escola de Barcelona abans i després de les intervencions per trasnsformar-lo en Refugi Climàtic.

La calor extrema a les aules pot afectar el desenvolupament cognitiu

La calor extrema a les aules pot tenir efectes en el desenvolupament cognitiu dels infants, ja que altera la concentració i l'enfocament, la capacitat per processar i retenir informació, i el rendiment general. Hi ha estudis que indiquen que durant les hores més càlides del dia, les temperatures altes poden afectar la memòria de treball, la presa de decisions i l'execució de tasques complexes.

S’ha parat menys atenció en l’impacte que pot tenir el confort tèrmic en els equips docents. Tanmateix, un estudi recent d’ISGlobal ha trobat que una percepció negativa de la qualitat ambiental interior per part dels i les docents podria anar associada a una productivitat menor, i que això es reflectiria en símptomes limitadors i períodes prolongats d’absència per problemes de salut.

Les escoles, edificis públics no ben equipats ni adaptats

Amb l'augment dels episodis de calor extrema, les escoles es troben entre els espais crucials per garantir la salut, el benestar, el desenvolupament i l’aprenentatge efectiu dels infants. També haurien de garantir al personal docent unes condicions de treball saludables i segures. En general, els centres educatius són els únics edificis públics no equipats ni adaptats per a un òptim confort tèrmic. Molts són vells i presenten deficiències en l'aïllament. Van ser construïts en una època en què es suposaven buits durant els mesos de temperatures altes, orientats al sud per guanyar llum i calor a l'hivern. Si abans només s’anava a escola durant dos mesos de calor, els darrers anys aquesta temporada és cada vegada més llarga.

 

Foto: Ajuntament de Barcelona.

Com adaptar les escoles al canvi climàtic

Cal adaptar els centres educatius al canvi climàtic. La renaturalització de les escoles pot ajudar a combatre els efectes de les onades de calor de diverses maneres:

  • Incorporar-hi vegetació i terra permeable pot ajudar a mantenir temperatures més baixes.
  • Crear-hi espais verds i usar vegetació pot proporcionar ombra i reduir la temperatura ambiental, ja que actuen com a barreres naturals contra l'escalfament excessiu i ofereixen llocs frescos. A més, fomenten l'activitat física i l'aprenentatge a l'aire lliure, de manera que es recupera la connexió amb la natura.
  • Els espais naturalitzats a les escoles creen un ambient tranquil i relaxant que afavoreix l'aprenentatge i ajuda a reduir l'estrès relacionat amb les temperatures extremes.
  • La vegetació ajuda també a filtrar i purificar l'aire, cosa que millora la qualitat de l'aire en l'entorn escolar. Això és especialment important durant les onades de calor, quan la contaminació atmosfèrica pot ser més elevada.

D’altra banda, cal una bona climatització dels edificis. Es poden implementar solucions efectives i sostenibles com ara:

  • Aïllar tèrmicament l’edifici.
  • Aplicar-hi sistemes de ventilació natural creuada o mecànica (amb ventiladors de sostre).
  • Posar-hi persianes o cortines per bloquejar el sol directe.
  • Usar pintures reflectants al sostre i superfícies fosques.

És essencial assegurar una bona circulació de l'aire a les aules per garantir una bona qualitat ambiental interior i confort tèrmic. Com hem vist durant la pandèmia de COVID-19, la bona ventilació té altres beneficis per promoure la salut i el benestar.

Barcelona transforma onze escoles en refugis climàtics

La ciutat de Barcelona està implementant diferents mesures per millorar els entorns escolars. Entre el 2018 i el 2020 va transformar 11 escoles de primària en refugis climàtics per millorar el confort tèrmic, creant patis escolars més saludables, lúdics i inclusius a fi de mitigar els efectes del canvi climàtic. Es tractava d’un projecte pilot finançat per la Comissió Europea: Adaptar escoles al canvi climàtic a través del verd, el blau i el gris. Va implementar elements de vegetació, d’aigua i d’ombra al pati, així com a elements d’ombra i ventilació creuada natural als l'edificis. Els resultats de l’avaluació d’impacte, duta a terme per ISGlobal, han mostrat que s’han aconseguit beneficis que van més enllà de la millora de la temperatura i el confort tèrmic, especialment a l’exterior. Les solucions més ben valorades van ser les zones d’ombra i la incorporació de verd. Ara hi ha més possibilitats de refrescar-se els dies de calor, s’han millorat els espais d’ombra i de seure, i els patis han esdevingut espais més naturalitzats i més frescos. A més, hi ha oportunitats de joc més diverses, que fomenten les relacions igualitàries entre l’alumnat.

Ajustar els horaris de les classes per evitar les hores de més calor, planificar activitats alternatives a l'interior, evitar els espais de l’escola més insolats o suspendre les classes durant els períodes de calor extrema pot ajudar a protegir la salut, alleugerir la sensació de malestar i proporcionar un respir a la comunitat educativa com a mesura d’emergència, però no ha de ser la norma. És urgent planificar i invertir recursos en mesures efectives i sostenibles per mitigar els efectes de les onades de calor a les escoles, on creixen, aprenen i juguen els infants, i a on treballa el professorat. Cal un gir radical i imminent per entendre que l’acció climàtica en els nostres entorns passa per actuacions fonamentals per a la salut i benestar.