Mutilació genital femenina - Més enllà dels judicis culturals

Com ajudar el personal mèdic a detectar les necessitats físiques i psicològiques de les dones que han sofert mutilació genital femenina?

La mutilació genital femenina, també coneguda com a ablació o circumcisió femenina, és una pràctica nociva que consisteix en l'extirpació parcial o total dels genitals femenins externs o en altres lesions dels òrgans genitals femenins per raons no mèdiques. Està reconeguda internacionalment com una violació dels drets humans. La pràctica està relacionada amb tradicions culturals de diversos grups ètnics del món. En totes les societats on es produeix, la mutilació genital femenina és expressió d'una desigualtat de gènere profundament arrelada.

L’últim estudi publicat a Espanya conclou que hi ha 18.836 nenes (de 0 a 14 anys) i 80.279 dones que procedeixen d'un país on es practica la mutilació genital femenina (principalment el Senegal, Nigèria, Ghana i Mali)

Segons UNICEF, almenys 200 milions de nenes i dones que viuen actualment a 31 països del món han patit mutilació genital. L’últim estudi publicat a Espanya conclou que hi ha 18.836 nenes (de 0 a 14 anys) i 80.279 dones que procedeixen d'un país on es practica la mutilació genital femenina (principalment el Senegal, Nigèria, Ghana i Mali). Catalunya, Andalusia, Aragó i Madrid són les comunitats autònomes on es concentren majoritàriament les dones procedents de països on es practica la mutilació genital femenina.

Una pràctica oblidada

Des de 2003, Espanya compta amb una normativa de dret penal específica sobre la mutilació genital femenina. La protecció jurídica de menors regula l'obligació dels organismes públics estatals d'intervenir si existeix risc que una menor sigui sotmesa a mutilació genital femenina o si ja se li ha practicat. Els centres d'atenció primària participen activament en aquestes accions de prevenció entre les joves amb entorns familiars originaris de països/ètnies on la pràctica és prevalent. Però un estudi espanyol va informar d’un profund desconeixement dels professionals sanitaris sobre el concepte, la tipologia i els països on es practica la mutilació genital femenina, la qual cosa els impedeix detectar els factors de risc i identificar les dones en perill.

Un estudi espanyol va informar d’un profund desconeixement dels professionals sanitaris sobre el concepte, la tipologia i els països on es practica la mutilació genital femenina, la qual cosa els impedeix detectar els factors de risc i identificar les dones en perill

A més de les activitats coordinades entre la policia, l'atenció primària i l'entorn escolar per prevenir la pràctica de la mutilació genital femenina, hi ha una necessitat no atesa de detectar la pràctica entre dones que poden patir conseqüències físiques i psicològiques. La mutilació genital pot tenir complicacions immediates, com ara dolor intens, hemorràgies, infeccions, problemes urinaris, problemes de cicatrització de ferides o fins i tot la mort. I, a llarg termini també pot causar infeccions urinàries, problemes vaginals, menstruals i sexuals, desinfibulació, major risc de complicacions en el part i mort de nounats, així com problemes psicològics (depressió, ansietat, trastorn d'estrès posttraumàtic, baixa autoestima, etc.). Aquestes complicacions són ateses en atenció primària, però en la majoria d'ocasions no es fa la relació causal amb la pràctica de la mutilació.

Hi ha una necessitat no atesa de detectar la pràctica entre dones que poden patir conseqüències físiques i psicològiques

Orientar el personal sanitari

L’eina ISMiHealth és un innovador sistema de suport a la presa de decisions clíniques per a immigrants que guia els metges i les metgesses de capçalera a través d'avisos informàtics sobre recomanacions de cribratge de malalties infeccioses i mutilació genital femenina. Durant la seva fase pilot, liderada pel Grup de Recerca en Salut de les Persones Migrants d’ISGlobal, Fundació Clínic, l’Institut Català de la Salut (ICS) i l’Institut Universitari per a la Investigació en Atenció Primària-Jordi Gol (IDIAPJGol), l'eina es va integrar en la història clínica electrònica dels pacients d'atenció primària a Catalunya i mostrava indicacions sobre recomanacions de cribratge basades en un enfocament individualitzat que utilitza tres variables: sexe, edat i país d'origen.

Les complicacions immediates i a llarg termini de la mutilació genital femenina són problemes de salut desatesos que no es detecten ni tracten en l'atenció primària

El cribratge de la mutilació genital femenina es realitza a través d'un breu qüestionari ad hoc que es vincularà a la història clínica electrònica de la pacient i que ajudarà els professionals sanitaris a avaluar si aquesta pràctica és habitual en la seva ètnia/regió/família, si la pacient l'ha sofert i, en cas positiu, si té filles menors. Aquest procés podria donar lloc a una identificació de mutilació genital femenina en la qual els professionals sanitaris haurien d'examinar les possibles conseqüències per a la salut de la dona i la seva derivació a un altre especialista, si cal.

Barreres per abordar la mutilació genital femenina

Paral·lelament a l’assaig de control aleatori agrupat ISMiHealth en curs (liderat per Ana Requena-Méndez, cap del grup de recerca en Salut de Persones Migrants d’ISGlobal), estem duent a terme un estudi d’investigació de mètodes mixtos (liderat per mi, Stella Evangelidou, investigadora sènior en salut mental global i violència de gènere al grup de recerca en Salut de Persones Migrants) per explorar quines són les barreres per fer front a la mutilació genital femenina als centres d’atenció primària a Catalunya. Ho fem juntament amb l’ICS, l’IDIAPJGol, metges i mèdiques expertes en violència contra les dones i en la mutilació genital femenina, així com líders de les comunitats de dones provinents de països on la pràctica és prevalent. Amb aquest objectiu estem posant en marxa una enquesta per a professionals d'atenció primària, entrevistes en profunditat amb dones migrants adultes que han sofert aquesta pràctica i grups de discussió amb dones que provenen de països/ètnies on la mutilació genital femenina és prevalent. Els llocs d'estudi són Olot, Lleida i Mollet del Vallès. L'estudi de recerca qualitativa en curs el duen a terme investigadors europeus blancs amb una guia temàtica que ha estat revisada per dones migrants líders de la comunitat.

Els resultats preliminars mostren que les dones immigrants no sempre se senten còmodes per abordar el tema amb les i els professionals sanitaris d'atenció primària, ja que "prefereixen el silenci als judicis contra la seva cultura". Algunes senten "culpa", "vergonya" i "ràbia", mentre que unes altres "orgull" per haver-se sotmès a aquesta pràctica. Com a part dels esforços conjunts per eliminar aquesta tradició nociva, necessitem reconèixer les perspectives de les dones, treballant al costat d'elles, no en contra de les seves creences, evitant qualsevol actitud que les jutgi. En aquesta direcció, hi ha iniciatives culturalment sensibles que s'enfoquen en la sensibilització i educació sanitària de les dones supervivents. D'altra banda, els tabús personals o la falta de formació sobre la temàtica poden portar a les i els professionals de l'atenció primària a passar per alt les conseqüències negatives que la mutilació genital femenina pot tenir per a la salut de les dones. La mutilació genital femenina és un símptoma i no una causa dels problemes sanitaris i socials de les dones. Els marcs analítics estructurals exigeixen tractar la mutilació genital femenina no com un fenomen sanitari aïllat, sinó en el context de les necessitats de benestar de les dones migrants.

Com a part dels esforços conjunts per eliminar aquesta tradició nociva, necessitem reconèixer les perspectives de les dones, treballant al costat d'elles, no en contra de les seves creences, evitant qualsevol actitud que les jutgi

Encara que la mutilació genital femenina és una pràctica cultural, no hem de considerar-la només en termes culturals. Segons les pròpies experiències de mutilació de les dones, la imatge establerta de la mutilació genital femenina com una qüestió cultural ha plantejat barreres en l'accés de les dones migrants a l'atenció sanitària, ja que les seves experiències de violència de gènere estan entrellaçades amb la violència estructural a la qual s'enfronten per raó del seu gènere, classe i país d'origen al país d'acolliment.

Els tabús personals o la falta de formació sobre la temàtica poden portar a les i els professionals de l'atenció primària a passar per alt les conseqüències negatives que la mutilació genital femenina pot tenir per a la salut de les dones

Encara que a Catalunya existeixen mesures legals establertes per prevenir i posar fi a les formes culturalment normatives de violència contra les dones, com ara la mutilació genital femenina, aquestes accions no han de passar per alt les necessitats de les dones migrants afectades de donar sentit a les seves pròpies experiències de mutilació genital femenina en entorns segurs i de diàleg en els centres d'atenció primària i comunitaris.