Dones i ciència: més lideratge i millor investigació

La ciència no només necessita moltes més dones en posicions de lideratge, sinó també una investigació i atenció mèdica que les tingui més en compte.

[Aquest text l'han escrit conjuntament Júlia Pedreira i Silvia Gómez, investigadores d'ISGlobal i membres de Women in Global Health Spain.]

Han passat gairebé 73 anys des que Rosalind Franklin va capturar la icònica imatge que va revelar l'estructura helicoidal de l'ADN, 122 des que Marie Curie es va convertir en la primera dona guardonada amb un Nobel i 166 des que Florence Nightingale va revolucionar la infermeria amb les seves notes.

Avui, 8 de març de 2025, commemorem la lluita de les dones i reivindiquem la igualtat de drets.

Malgrat aquests fets inspiradors, la bretxa de gènere en la ciència i la medicina continua sent una realitat. Actualment, les dones representen menys del 30% del personal científic, ocupen només el 32,2% dels càrrecs de lideratge i han rebut només el 6,7% dels premis Nobel des de la creació d'aquests guardons el 1901.

Aquestes xifres evidencien la infrarepresentació femenina i subratllen la urgència d'acabar amb el sostre de vidre, invisible però real.

Una mirada masculina

Més enllà de la baixa representació en la ciència, els biaixos de gènere influeixen en la investigació i l’atenció mèdica. Durant dècades, els assajos clínics s'han centrat en subjectes masculins, amb una ràtio d'una dona per cada quatre homes, partint de la suposició que els resultats serien aplicables a tota la població. Com a resultat, la medicina androcèntrica ha generat buits de coneixement que afecten directament la precisió dels diagnòstics, la resposta als tractaments i els pronòstics en les dones.

Un exemple és l’infart de miocardi. En les dones, els símptomes poden incloure fatiga extrema, mal d'esquena o nàusees, en lloc del dolor toràcic intens típic dels homes. Aquesta diferència en la simptomatologia provoca diagnòstics tardans, augmentant el risc de complicacions. Sense anar més lluny, un estudi de 2022 publicat al Journal of the American Heart Association (JAHA) va concloure que, en les mateixes circumstàncies, les dones esperaven de mitjana 11 minuts més que els homes per ser ateses a urgències.

Malalties invisibles

Els biaixos de gènere també han deixat en segon pla certes malalties, com la fibromiàlgia, en què entre el 80 i el 96% de les pacients són dones, o l’endometriosi, que afecta un 10% de dones en edat reproductiva (190 milions), ambdues infradiagnosticades. En el cas de l’endometriosi, les pacients tarden de mitjana entre 7 i 8 anys a rebre un diagnòstic, suportant dolors crònics sense tractaments efectius ni respostes mèdiques adequades.

Per abordar aquesta problemàtica, iniciatives com EndoHealth, impulsada per ISGlobal, treballen en la identificació de factors de risc i estratègies de diagnòstic i tractament per a l’endometriosi. Sense aquest tipus d’esforços, el sistema de salut continuarà sense proporcionar solucions adequades per a malalties que afecten majoritàriament les dones.

Una altra iniciativa involucrada en la millora de la salut de les dones és el projecte Manuela, desenvolupat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), que busca combatre la desinformació sobre la salut de les dones mitjançant l’anàlisi de la microbiota i la consideració de factors com la dieta i l’estil de vida.

Corregir aquests biaixos és clau per construir una medicina inclusiva i amb perspectiva de gènere, on la salut femenina sigui investigada amb la mateixa rigorositat que la masculina.

Ciència feminista: què és i per què importa?

La ciència feminista parteix de la premissa que el coneixement no és neutral, sinó que està influït pel context sociocultural en què es genera. Qüestiona els enfocaments tradicionals que han ignorat les particularitats de la salut femenina i promou una investigació més inclusiva.

Un exemple d’aquest enfocament és el programa LangBiTe, desenvolupat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat de Luxemburg, que utilitza la intel·ligència artificial per detectar desigualtats de gènere en la investigació mèdica i proposar solucions. Iniciatives com aquesta permeten identificar biaixos en estudis clínics, garantint que els resultats reflecteixin millor les necessitats de tota la població.

A més de promoure la participació femenina en la ciència, la perspectiva feminista exigeix repensar les metodologies i la interpretació de dades, garantint un enfocament més equitatiu i rigorós.

Avui i cada dia

Hem vist com la bretxa de gènere en la ciència i la medicina no només es reflecteix en la baixa representació de dones en lideratge, sinó també en biaixos en la investigació, malalties invisibilitzades i barreres addicionals per a les dones migrants.

Davant d’aquest panorama, la ciència feminista sorgeix com una eina clau per corregir aquests desequilibris i assegurar que la producció de coneixement sigui veritablement inclusiva. Avançar cap a una ciència sense biaixos no és només una qüestió d’equitat, sinó una necessitat per millorar la qualitat de la investigació i l’atenció mèdica per a tota la societat.

Des de WGH Spain, en col·laboració amb ISGlobal, reivindiquem el paper crucial de les dones en la ciència i ens unim a la lluita per un món més just i igualitari. Cada pas cap a la inclusió és un avenç cap a una ciència més diversa, enriquidora i transformadora.

Per això i per molt més, avui i cada dia és 8 de març.

Women in Global Health Spain