Mobilitat i COVID-19, ara i en un nou futur

[Aquest article s'ha publicat originalment en català al butlletí 'Espai Salut' de la Diputació de Barcelona]

[Autoria: Carolyn Daher (coordinadora de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal), Guillem Vich (investigador a ISGlobal) i Oriol Marquet (investigador al Grup d’Estudis en Mobilitat, Transport i Territori de la Universitat Autònoma de Barcelona)]

Facilitar i gestionar la mobilitat a les ciutats i àrees metropolitanes és un repte ja de per si complicat que aquest any s’ha vist agreujat com a conseqüència de la pandèmia de la COVID-19, especialment les zones urbanes, on desplaçar-se i alhora mantenir les distàncies físiques resulta difícil.

Les mesures de confinament, el teletreball i les restriccions dels viatges han tingut múltiples impactes sobre la mobilitat diària. Les dades provinents d’aplicacions de telefonia mòbil van mostrar una reducció dràstica del moviment de la ciutadania durant l’estat d’alarma. Inicialment es va fomentar l’ús de cotxes i motos per mantenir el distanciament físic. Les formes de transport actiu, com ara anar en bicicleta i caminar, van augmentar notablement a les ciutats, mentre que l’ús del transport públic es va esfondrar. Un cop acabat el confinament, el nivell de recuperació dels patrons de mobilitat ha estat variable, segons el mode de transport. Així, si bé l’ús del vehicle privat s’ha recuperat fins a nivells propers als d’abans de la pandèmia, altres usos, com ara el transport públic, continuen patint reduccions dramàtiques.

Els vincles entre la COVID-19 i la mobilitat urbana ofereixen oportunitats per obtenir beneficis immediats i a llarg termini per a la salut. Diferents sectors poden treballar junts per mantenir baix l’ús del vehicle motoritzat privat, restablir la confiança en l’ús del transport públic i promoure el transport actiu per aconseguir una societat sostenible, equitativa, habitable i sana.

Com afecta la COVID-19 als riscs de salut associats a la mobilitat? La relació entre salut i mobilitat està ben demostrada i té múltiples dimensions. La planificació urbana centrada en el cotxe constitueix la principal font de contaminació atmosfèrica i acústica i també contribueix a l’efecte d’illa de calor, al sedentarisme i a la manca d’espais verds.

Els alts volums de trànsit motoritzat a les zones urbanes contribueixen de manera destacada als nivells de contaminació atmosfèrica exterior. Aquests contaminants tenen molts impactes negatius sobre la salut en totes les etapes de la vida.

Els nivells de contaminació atmosfèrica han disminuït a moltes ciutats de tot el món a causa de les mesures de confinament, la reducció de l’activitat econòmica i la disminució de la mobilitat. No obstant això, calen reduccions a llarg termini per aconseguir beneficis significatius per a la salut. La crisi actual demostra que són possibles reduccions notables en els nivells de contaminació atmosfèrica a les ciutats i que el trànsit motoritzat n’és la causa principal.

Tenim una oportunitat crítica per fer canvis positius i duradors en salut mitjançant solucions de mobilitat urbana més actives, inclusives i sostenibles

Tenim una oportunitat crítica per fer canvis positius i duradors en salut mitjançant solucions de mobilitat urbana més actives, inclusives i sostenibles. El soroll és un dels factors ambientals més importants que afecten la salut humana. A Europa, el constitueix el segon risc ambiental més perjudicial. El trànsit per carretera sol ser la principal font de soroll urbà a Catalunya, seguit de trens i avions, tant dins com fora de les ciutats. A Barcelona, el soroll del trànsit per carretera contribueix a un 36% de les malalties relacionades amb la planificació urbana i del transport, el que converteix el soroll en el principal risc per a la salut ambiental.

El confinament va provocar disminucions enormes del soroll provinent del trànsit rodat i el soroll del temps lliure, el que va demostrar que són possibles ciutats més tranquil·les. Durant la primera setmana de confinament a Barcelona, es va registrar una disminució de més de 9 dB en comparació amb la mitjana del 2019. Tot i això, les reduccions a curt termini no són suficients per millorar la salut, ja que els efectes més importants del soroll per a la salut es produeixen per l'exposició a llarg termini. És crucial que les ciutats tinguin en compte els impactes del soroll a l’hora de planificar la mobilitat per complir els requisits de la Comissió Europea i les directrius de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Foto: Martí Petit / Ajuntament de Barcelona

La planificació del transport urbà influeix en els nivells d’activitat física dels ciutadans. L’estil de vida sedentari és el quart factor de risc de mortalitat mundial i s’associa amb un 6% de les morts a tot el món. Habilitar l’activitat física és una necessitat de salut encara més urgent durant la pandèmia per minimitzar-ne els impactes negatius. Entre els molts beneficis de l’activitat física per a la salut hi ha una millora del sistema immunològic i un efecte estabilitzador sobre la salut mental, dos aspectes que s’han demostrat especialment afectats per la COVID-19 i les restriccions associades al confinament. Per tant, és encara més important tenir opcions per a l’activitat física mitjançant la mobilitat activa i l’accés a espais exteriors i espais naturals.

Durant la fase de confinament, l’activitat física es va reduir dràsticament. Segons dades proporcionades per Google, el 12 d’abril de 2020 les visites als parcs havien disminuït un 89% a Espanya en comparació amb el 15 de febrer del mateix any. Per la seva banda, dades d’Apple indiquen que a data del 18 d’abril de 2020, els espanyols caminaven un 87% menys en comparació amb el 13 de gener de 2020. Aquestes dades cobren una rellevància especial si es té en compte que petits increments o descensos en els nivells d’activitat física poden tenir una repercussió molt important en termes de salut pública. El document d’anàlisi sobre mobilitat i COVID-19 publicat per ISGlobal detalla més informació sobre aquesta qüestió.

La mobilitat urbana durant i després de la pandèmia de la COVID-19 pot afectar significativament la salut. Per adaptar-se millor als escenaris en evolució, les mesures d’urbanisme haurien de facilitar la mobilitat quotidiana. La prioritat hauria de ser promoure el transport actiu i proporcionar un espai públic suficient perquè les persones es puguin moure mantenint el distanciament físic. Un millor ús de la tecnologia per gestionar la mobilitat i una comunicació clara sobre les opcions disponibles de la xarxa de transport poden ajudar a alleujar la por i fomentar un ús racional dels modes de transport.

La prioritat hauria de ser promoure el transport actiu i proporcionar un espai públic suficient perquè les persones es puguin moure mantenint el distanciament físic

Això requereix mesures proactives i protectores i una col·laboració eficaç entre sectors i conjuntament amb la societat. Els planificadors urbans i de transport tenen un paper clau en la promoció i protecció de la salut pública, facilitant la mobilitat que permet a les persones satisfer les seves necessitats bàsiques de la manera més segura possible. Les ciutats poden mostrar el camí provant i implementant polítiques i intervencions socials, tàctiques i tecnològiques.

Cal reassignar l’espai públic per prioritzar la mobilitat activa sempre que sigui possible. A moltes ciutats, la major part de l'espai públic es dedica a carreteres. Ara més que mai, necessitem aquest espai per a altres usos. En la fase aguda de la pandèmia es van produir descensos d’entre un 60% i un 90% en el volum de viatges motoritzats que van alliberar un espai públic considerable. Les ciutats tenen l’oportunitat d’aprofitar aquesta circumstància per prioritzar la mobilitat activa i dedicar zones àmplies a bicicletes i vianants. Això permetria afegir nous usuaris al grup de viatgers actius de manera segura i un nombre més gran de viatges entre els usuaris actuals, creant múltiples avantatges per a la salut.

Caminar o anar en bicicleta són les dues opcions més saludables, sostenibles i equitatives que garanteixen el distanciament físic. Els patinets i altres vehicles de mobilitat personal (VMP) també adquiriran major rellevància i requereixen un control per comprendre’n els avantatges i les limitacions. Moltes ciutats ja han començat a habilitar la infraestructura viària per promoure el transport actiu. Els viatges locals també s’han de prioritzar sempre que sigui possible per a activitats i serveis diaris. S’hauria d’establir i promoure infraestructures per als desplaçaments actius a l’escola.

Caminar o anar en bicicleta són les dues opcions més saludables, sostenibles i equitatives que garanteixen el distanciament físic

L’ús del vehicle privat ofereix una solució pràctica i còmoda per a la mobilitat amb distància física. No obstant això, promoure l’ús del vehicle privat com a principal solució de mobilitat contra la COVID-19 comportaria importants impactes negatius en la salut a curt i llarg termini. A curt termini, les ciutats amb un volum elevat de trànsit abans de la pandèmia lluitaran per aconseguir un augment del nombre de vehicles en circulació i això limitarà l’espai per al transport actiu. A llarg termini, promoure aquest tipus de mobilitat per garantir la distància física empitjorarà la sostenibilitat d’aquestes ciutats i la salut dels seus habitants.

Els serveis de taxis i viatges compartits ofereixen una opció més flexible a les persones que necessiten l’ús del cotxe, especialment per a poblacions més vulnerables, com ara la gent gran. Si s’implementen de manera eficient i coordinada amb l’administració local, són una opció viable que pot minimitzar la necessitat de propietat individual de vehicles.

El transport públic és fonamental per a la mobilitat urbana a la majoria de ciutats mitjanes o grans. Per a moltes persones, inclosos els treballadors essencials, el transport públic és l’opció principal i l’única viable econòmicament per a les seves necessitats diàries de mobilitat. Els governs locals i les autoritats de trànsit han de treballar plegats per garantir un nivell de servei suficient i continu.

Part de l’opinió pública ha associat l'ús del transport públic a un augment de les taxes d'infecció per malalties, o fins i tot culpant el transport públic de la ràpida propagació de la COVID-19 a moltes zones urbanes del món. Si bé és cert que el transport públic sol comportar multitud en espais interiors limitats i superfícies compartides que poden facilitar la transmissió de malalties transmeses per l’aire (per exemple, portes d’entrada i barres per agafar-s’hi), les dades disponibles no suggereixen que hagi estat així en el cas de la COVID-19.

Foto: Mariona Gil / Ajuntament de Barcelona

Tot i que el conjunt d’evidències sobre el transport públic i la difusió de la COVID-19 és limitat, fins ara estudis fets a França, el Japó, Àustria i els Estats Units no han trobat cap connexió significativa entre brots i transport públic quan es prenen mesures de prevenció. En canvi, un brot a la Xina relacionat amb un viatge en autobús de més distància posa de manifest el paper crucial que tenen la gestió i les mesures de prevenció.

Les estratègies clau per fer el transport públic més segur inclouen la reducció del nombre d’ocupants per autobús o vagó de metro / tren, l’ús obligatori de mascaretes en tot moment i l’augment de la freqüència del servei i neteja. Facilitar la combinació de modes de transport, és a dir, combinar bicicletes o vehicles de mobilitat personal amb transport públic, també pot ajudar a alleugerir el nombre d’usuaris a les parts inicials i finals dels trajectes més llargs.

Tot i que el conjunt d’evidències sobre el transport públic i la difusió de la COVID-19 és limitat, fins ara estudis fets a França, el Japó, Àustria i els Estats Units no han trobat cap connexió significativa entre brots i transport públic quan es prenen mesures de prevenció

La tecnologia és un actiu clau per a la gestió de la mobilitat que actualment està infrautilitzada. Es poden desenvolupar aplicacions per a telèfons intel·ligents per ajudar les persones a trobar rutes òptimes i suggerir alternatives per evitar l’amuntegament. Per exemple, les aplicacions poden alertar la gent de carrers congestionats en temps real i es poden utilitzar per programar viatges de transport públic amb antelació, per limitar-ne l’ocupació. També es poden utilitzar per a pagaments per evitar haver de tocar les màquines de bitllets a les estacions i als autobusos.

Oferir opcions més flexibles per al teletreball i gestionar l’horari laboral ajudarà a descongestionar les rutes de viatge. Fomentar les compres locals a les quals es pot accedir mitjançant un transport actiu també ajudarà. Les compres en línia poden reduir encara més els viatges individuals. No obstant això, el lliurament de mercaderies s'ha de coordinar i, preferentment, la "darrera milla" s'ha de fer amb un transport actiu i sostenible.

A llarg termini, més canvis polítics i estructurals poden ajudar a garantir que la mobilitat es mantingui activa i sostenible. Això contribuirà a millorar la salut, el canvi climàtic i l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. Per exemple, realitzar un estudi de l’ocupació i les externalitats associades al transport actiu i sostenible, enfortir el transport actiu a la feina i crear una oficina de ciclisme governamental al més alt nivell seran accions rellevants i necessàries.

Recomanacions:

• Caminar, anar amb bicicleta o VMP (vehicles de mobilitat personal) per a trajectes de fins a 5 km.
• Anar en bicicleta per desplaçaments de fins a 10 km (i en bicicleta elèctrica per a trajectes més llargs).
• Transport públic de baixa ocupació per a viatges més llargs.
• Cotxes i motocicletes per a poblacions que no tinguin accés a altres modes de transport.