Casa meva, el meu barri, la meva salut

El nostre habitatge, però també l'entorn immediat (el bloc, l’illa de cases, el barri), pot determinar en gran mesura la nostra salut.

[Aquest text ha estat publicat originalment al butlletí EspaiS@lut de la Diputació de Barcelona.]

Passem vora el 70% del nostre temps a casa; una estimació prepandèmica que probablement ara hagi augmentat amb l'expansió del teletreball i de l'educació a distància. A més, les persones grans en general passen més temps a casa; i la nostra societat està envellint a gran velocitat. D'altra banda, sabem cada vegada amb més certesa que l'entorn en què vivim influeix en la nostra salut. Llavors, per què no començar abordant l’entorn al qual ens exposem més?

Les relacions entre habitatge i salut són complexes i multifactorials. No obstant això, cada vegada hi ha més proves que els nostres habitatges són importants factors determinants de la nostra salut. De fet, segons estudis recents, l'impacte de viure en condicions d'habitatge inadequades podria ser comparable al d'altres factors de risc ben establerts, com la hipertensió, el sedentarisme o l'obesitat. També anem sabent més sobre els efectes sinèrgics i acumulatius de les exposicions combinades, així com sobre la manera en què l'acumulació de riscos o les condicions d'habitatge inadequades s'associen a un pitjor estat de salut, un major ús de l'assistència sanitària i una major probabilitat d'hospitalització.

Cada vegada hi ha més proves que els nostres habitatges són importants factors determinants de la nostra salut. De fet, segons estudis recents, l'impacte de viure en condicions d'habitatge inadequades podria ser comparable al d'altres factors de risc ben establerts, com la hipertensió, el sedentarisme o l'obesitat

D'altra banda, l'entorn immediat del nostre habitatge (el bloc, l’illa de cases, el barri) també pot determinar en gran mesura la salut, les oportunitats de prosperar i la qualitat de vida en general. La literatura recent indica que un entorn físic i comunitari inadequat pot derivar en patiment psicològic, problemes mentals, conductes de risc i fins i tot taxes superiors de mortalitat per totes les causes. Així, barris amb nivells de contaminació de l'aire alts, contaminació acústica o lumínica, falta d'accés a espais verds, barreres per a l'activitat física, “deserts alimentaris” i barris amb zones percebudes com a insegures o que provoquen l'aïllament social dels seus habitants, posen en risc la salut de la seva població en contribuir a augmentar el risc de malalties mentals, cardiovasculars, diabetis tipus II, malalties pulmonars cròniques o diversos tipus de càncer.

Barri ric, barri pobre

Les condicions poden ser molt diverses entre barris d'una mateixa ciutat, i són aquelles persones que resideixen en zones més desfavorides les qui estaran més exposades i patiran més els efectes de condicions adverses, combinant un triple risc de desigualtat: social, ambiental i, conseqüentment, de salut. Són àmpliament coneguts els estudis recents duts a terme a ciutats europees que assenyalen diferències importants en l'esperança de vida entre residents de barris rics i pobres dins d'una mateixa ciutat. A Barcelona, per exemple, aquesta diferència pot arribar a ser de fins a 11 anys.

Millorar les condicions dels habitatges i dels entorns residencials constitueix, doncs, una eina de justícia ambiental i social, així com una oportunitat per a avançar en l'equitat en matèria de salut

Millorar les condicions dels habitatges i dels entorns residencials constitueix, doncs, una eina de justícia ambiental i social, així com una oportunitat per a avançar en l'equitat en matèria de salut. A més, a nivell comunitari, invertir en millores d'habitatge suposa un important estalvi en serveis de salut. Per tots aquests motius, i especialment després de l'experiència del confinament, la necessitat d'actuar en aquesta direcció sembla incontestable.

Què és un habitatge digne?

El dret de tota persona a un habitatge digne (i per extensió, que protegeix la salut i afavoreix el benestar) implica molt més que quatre parets i un sostre. Comporta disposar d'unes condicions interiors segures, funcionals i adequades a les necessitats dels habitants. A més, ha d’estar en un entorn connectat, prop de recursos i serveis bàsics, oportunitats de mobilitat, formació i treball. I en ella, o des d'ella, s'han de poder establir connexions socials i participar activament en la comunitat. A més, un habitatge digne també vol dir que s’hi pot accedir de manera igualitària i no discriminatòria, i sense que les despeses associades impliquin una renúncia a altres necessitats bàsiques com ara l'educació, la sanitat o una alimentació saludable.

El dret de tota persona a un habitatge digne (i per extensió, que protegeix la salut i afavoreix el benestar) implica molt més que quatre parets i un sostre

Veiem, doncs, que hi ha múltiples dimensions de l'habitatge que considerar en el seu vincle amb la salut, que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) resumeix en quatre: la llar, l'habitatge físic, l'entorn immediat i la comunitat. Abordar des de les polítiques públiques els múltiples factors de risc associats a aquestes quatre dimensions implica diferents sectors amb competències molt diverses. D'aquí ve que requereixi una aproximació transversal, basada en criteris derivats de la millor evidència científica disponible.

Ciència aplicada a polítiques públiques d'habitatge i entorns residencials

En el marc del projecte Entorn Urbà i Salut, la Diputació de Barcelona (DIBA) i l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) col·laboren des de 2020 en la translació del coneixement científic a polítiques públiques d'habitatge i entorns residencials, que integrin la salut com a eix transversal. Es va crear, amb aquest objectiu, un grup de treball multidisciplinari entre l'Oficina d'Habitatge i els Serveis de Salut Pública i de Convivència, Diversitat i Cicle de Vida de la DIBA, i la Iniciativa en Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut de ISGlobal.

Els criteris de salut derivats de les revisions científiques s'estan introduint progressivament en diverses polítiques de rehabilitació d'habitatge i en processos de licitació d'obra nova

A través d'aquest treball col·laboratiu, s'han dut a terme revisions de la literatura científica recent sobre els vincles entre la salut i un ampli mapa de determinants i elements de l'habitatge; primer sobre aquells relatius a l'habitatge físic (Fase 1, 2020) i després sobre aquells elements relatius a la llar, l'entorn residencial i la comunitat (Fase 2, 2021). Els resultats d'aquestes revisions han estat recollits en dos informes d'accés obert. Alhora, els criteris de salut derivats d'aquestes revisions s'estan introduint progressivament en diverses polítiques de rehabilitació d'habitatge i en processos de licitació d'obra nova.

Com a evolució d'aquesta línia de treball, centrada ara en l'escala de barri, aquest mateix grup multidisciplinari es troba actualment immers en la recopilació i revisió de més de 70 eines aplicables a plans de transformació de barris vulnerables. Aquesta revisió té com a objectiu integrar la “perspectiva de salut” en el disseny i l’avaluació de plans de transformació de barris, en el marc del Projectes Barris i Comunitats de la DIBA, i servir així mateix com a guia/recurs útil per a programes similars en el futur. En 2023, es preveu la implementació d'algunes de les eines revisades a una selecció de projectes que estan en marxa a diferents municipis de la província de Barcelona.