Malària: en el punt de mira per a l'eradicació

[Aquesta entrada ha estat escrita per Pedro Alonso, director d'ISGlobal, i Matiana González, coordinadora de la Iniciativa per a l'Eliminació de la Malària d'ISGlobal]

En tota la història de la humanitat, només una malaltia ha estat eradicada: la verola, l'últim cas de la qual el va patir en 1977 un habitant de Somàlia després d'una campanya de deu anys promoguda per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Abans d'això, tanmateix, l'OMS havia intentat l'eradicació de la malària. L'esforç es va suspendre sense haver aconseguit el seu objectiu i, ara com ara, la malària continua sent endèmica a més de cent països que donen llar a la meitat de tota la població del món. Una malaltia enterament prevenible i curable causa encara més de 600.000 morts i 219 milions de casos cada any, encebant-se particularment en les poblacions que més sofreixen la pobresa, de la qual n’és considerada tant causa com conseqüència.

Després de la Segona Guerra Mundial, l'accés a un nou insecticida -el DDT- i a un nou fàrmac -la cloroquina- va portar a la sensació que teníem les eines que necessitàvem per acabar definitivament amb la malària, i a llançar el que en el seu moment va ser la primera campanya per eradicar una malaltia mai empresa a nivell global. I encara que no va funcionar en termes generals, no només va aconseguir importants avanços, sinó que va deixar lliçons que estem aprofitant en aquests moments, quan l'eradicació de la malària ha tornat a aparèixer com una prioritat en l'agenda internacional.

Les raons del fracàs de la campanya dels anys cinquanta i seixanta continuen sent encara avui discutides però sens dubte inclouen una planificació inadequada, la falta d'un projecte sobre què fer a Àfrica i un finançament que va resultar del tot insuficient. Encara més, la confiança en l'èxit va portar al fet que s'abandonessin els esforços de recerca. La conseqüència nefasta de tot això va ser un rebrot massiu de malària que, durant les últimes dècades del segle XX, va causar desenes de milions de morts.

Control vs. eradicació

Si l'objectiu últim de la medicina és fer desaparèixer les malalties que major sofriment i mort causen en els éssers humans, si pot ser, de forma permanent, enfront de les patologies infeccioses o transmissibles caben dues aproximacions possibles: o bé controlar-les, disminuint al màxim les seves conseqüències però acceptant que l'esforç haurà de mantenir-se per a tota la vida, o fer desaparèixer l'agent causal de tot el planeta i de forma permanent, en el que coneixem com a ‘eradicació’.

En el cas de la malària, les dificultats per arribar fins a aquest punt són veritablement enormes. Ens enfrontem a un problema de la major complexitat, que inclou des de les bases biològiques del paràsit, els seus mecanismes d'evasió i els determinants de la immunitat, fins al mecanisme de transmissió a través d'un mosquit i el fet que la malària sigui endèmica gairebé sempre en països amb una infraestructura sanitària molt feble.

La història ens mostra que per arribar fins a l'eradicació de la malària necessitem comptar amb el coneixement, la determinació política i la base financera suficients. Cal reconèixer, a més, que una vegada iniciat el camí no hi ha marxa enrere: o s'aconsegueix l'objectiu últim, o la malària tornarà associada amb una gran venjança.

L'última dècada ha estat una època daurada per a la recerca sobre malària. Hem desenvolupat tractaments de primera línia amb artemisinina, les xarxes impregnades amb insecticida s'estan utilitzant de manera massiva i estem més a prop que mai de tenir una primera generació de vacunes que podria estar registrada en menys de 24 mesos.

En els esforços globals contra aquesta malaltia que han tingut lloc durant els últims deu anys, Espanya ha jugat un paper molt important, tant en el desenvolupament de noves eines com en el finançament de grans programes internacionals. Estimacions conservadores suggereixen que, tan sol en aquest lapse, més de cent mil vides han estat salvades a través de l'esforç dels contribuents del nostre país.

Després d'una època d'abandó i pessimisme per la suspensió del primer intent d'eradicació de la malària, la qual cosa es va percebre com un greu fracàs, la comunitat internacional ha tornat a assumir aquest objectiu. I és que, no perquè som avui conscients de les dificultats de desaparèixer de la faç de la terra el paràsit que causa aquesta terrible malaltia anem a renunciar al que representaria un dels majors assoliments en la història de la medicina.

En els últims anys, molts centres científics ens hem pres l'eliminació de la malària com un nou far que guia el nostre treball. Amb els nostres millors esforços, el suport dels donants i de l'opinió pública, altes dosis d'imaginació i el major dels compromisos, treballem cada dia amb l'esperança que algun dia, entre tots, aconseguirem aquest objectiu.