Els riscos de l'ascensor social (per a les dones)

La idea que pobresa i malaltia estan íntimament lligades subjeu en pràcticament qualsevol conversa entorn de la salut global. Que ambdues condicions es retroalimenten en el que s'ha vingut a anomenar, reiteradament, un cercle viciós, ha esdevingut axioma en el sector. De fet, existeixen abundants proves que tal relació bidireccional és ferma, encara que en ocasions algunes dades inesperades ens fan preguntar-nos fins a quin punt és així.

És clar que el VIH/SIDA és una malaltia que empobreix si no es té accés a les cures necessàries, com encara succeeix en moltes parts d'Àfrica: la persona afectada, usualment en edat productiva, no pot treballar, i un familiar ha d'abandonar les seves pròpies tasques o l'escola per fer-se càrrec del malalt. El que no està tan clar és que la pobresa per se sigui un factor de risc per a l'adquisició del VIH.

Un degoteig d'estudis duts a terme en diferents països africans al llarg de diversos anys i resumits per Gillespie i els seus col·legues en 2007 van indicar que no existeix una clara correlació entre pobresa i risc d'adquirir el VIH, i que de fet, especialment quan parlem de dones, el fenomen contrari pot ser més fàcil de sostenir: les investigacions van tendir a trobar una associació positiva entre un major estatus socioeconòmic i el VIH. Aquesta associació també podia establir-se amb la migració econòmica (aquella que s'emprèn pel desig de millorar la pròpia situació), però no, en general, respecte al nivell educatiu, que solia tenir un caràcter protector.

Una altra recerca posterior, publicada en 2008 i duta a terme a Tanzània, abundava en la mateixa línia: a major estatus socioeconòmic de la dona, major probabilitat de risc enfront del VIH. En aquest cas, ni tan sols el nivell educatiu actuava com a contrapès, com en els altres. Una més recent encara, en forma de tesi doctoral de 2011, no només estableix una associació entre risc de VIH i majors ingressos entre un grup de dones de Camerun, sinó que tal relació també és positiva respecte al grau d'accés al sistema de salut, el poder sobre les decisions domèstiques i, en contra de tota expectativa, el grau de coneixement del VIH.

De vegades, pensar fora del marc establert pot ser més proper a la realitat que conformar-se amb una frase feta.