Els possibles efectes beneficiosos dels espais verds contra la síndrome premenstrual

[Aquest text ha estat publicat originalment en català al butlletí EspaiS@lut de la Diputació de Barcelona.]

La síndrome premenstrual (SPM) causa símptomes psicològics i físics clínicament rellevants en fins el 20% de les dones en edat reproductiva. Un estudi recent ha permès observar que les dones que al llarg de la seva vida resideixen en barris amb més espais verds tenen menys probabilitats d'experimentar símptomes de la síndrome premenstrual, en comparació amb les que viuen en veïnats menys verds. Aquesta recerca ha estat coordinada des de la Universitat de Bergen i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

Un estudi recent ha permès observar que les dones que al llarg de la seva vida resideixen en barris amb més espais verds tenen menys probabilitats d'experimentar símptomes de la síndrome premenstrual

Tot i que cada cop hi ha més evidència científica que associa els entorns naturals amb beneficis per a la salut general i reproductiva, fins ara cap estudi no havia analitzat la seva relació amb la síndrome premenstrual. Amb aquesta recerca l’equip es proposava estudiar si viure a prop d'espais verds urbans podria ser beneficiós contra els símptomes de la síndrome premenstrual i si aquesta relació podria estar intervinguda per l'Índex de Massa Corporal (IMC), la contaminació atmosfèrica o l’activitat física. Els resultats van aparèixer per primera vegada el mes de novembre passat a la revista Environment International.

El treball es va realitzar amb dades de més de 1.000 dones entre 18 i 49 anys de les ciutats de Bergen (Noruega), i Göteborg, Umeå i Uppsala (Suècia). Totes les participats formaven part de la cohort europea RHINESSA. Les dones van omplir un qüestionari sobre el seu estil de vida, activitat física i salut reproductiva, i van indicar si patien algun dels vuit símptomes comuns de la síndrome premenstrual: irritabilitat, ansietat, plor o més sensibilitat, depressió, dificultat per dormir, dolor abdominal, sensibilitat en els pits o distensió abdominal, i mal de cap. L'estudi va fer servir l'Índex de Vegetació de Diferència Normalitzada (NDVI) per mesurar els espais verds propers als domicilis de les participants. També es va analitzar l'IMC i es va estimar l'exposició residencial a la contaminació atmosfèrica –diòxid de nitrogen (NO₂) i matèria particulada (PM_2,5 i PM₁₀).

Les conclusions van mostrar que les dones que vivien en barris amb més espais verds presentaven menys símptomes de la síndrome premenstrual i menys probabilitat de patir quatre dels vuit símptomes estudiats: ansietat, depressió, dificultat per dormir i sensibilitat als pits o inflor abdominal.

En analitzar-se l'exposició als espais verds en un moment concret en el temps, l'anàlisi no va donar cap resultat significatiu, per la qual cosa el nostre estudi apunta a la importància de l'exposició als espais verds a llarg termini, on sí es van trobar els beneficis contra els símptomes de la síndrome premenstrual.

Tres dels quatre símptomes que milloraven amb l'exposició als espais verds eren psicològics, cosa que és coherent amb el que ja es sabia: el contacte amb la natura és beneficiós per reduir l'estrès i millorar la salut mental. L'estrès pot empitjorar els símptomes de la síndrome premenstrual a l’augmentar els nivells de l'hormona cortisol, que, alhora, podria estar associat amb un alliberament més gran de progesterona, que s'ha relacionat amb l'aparició de símptomes de la síndrome premenstrual.

Tres dels quatre símptomes que milloraven amb l'exposició als espais verds eren psicològics, cosa que és coherent amb el que ja es sabia: el contacte amb la natura és beneficiós per reduir l'estrès i millorar la salut mental

Recerques prèvies també relacionen els beneficis dels espais naturals amb l’augment de l’activitat física i la reducció de la contaminació atmosfèrica, però aquest estudi no va observar un paper mediador.

En un altre estudi liderat pel mateix equip i publicat l’any 2020 amb dades de gairebé 2.000 dones de nou països europeus es va observar que les dones residents en àrees amb escassa vegetació desenvolupaven la menopausa 1,4 anys abans de mitjana que aquelles que vivien en veïnats amb abundància d’espais verds. Per tant, es creu que els espais verds podrien tenir una relació amb una aparició més tardana de la menopausa.

Cada vegada hi ha més estudis científics que conclouen que els espais verds són beneficiosos, però en moltes ciutats no n’hi ha suficient o no estan a prop de la població, per la qual cosa les i els responsables polítics urbans haurien de prioritzar els entorns naturals com una aspecte essencial per a la nostra salut.