Les escoles com a refugis climàtics

Foto: Ajuntament de Barcelona

Aquest article ha estat escrit per Mònica Ubalde, investigadora postdoctoral, i Carolyn Daher, coordinadora de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal.

Segons les previsions, si no s’apliquen mesures per mitigar l’emergència climàtica, l’any 2050 la temperatura pujarà 2 ºC, un increment que afecta la salut i la qualitat de vida de les persones, especialment els col·lectius més vulnerables, com la infància i la gent gran.

Per aquest motiu, ciutats com Barcelona es preparen per abordar aquest desafiament amb projectes com els Refugis Climàtics, una iniciativa municipal que planteja intervencions a onze escoles amb un paquet de mesures blaves (incorporació de punts d’aigua), verdes (vegetació) i grises (espais d’ombra i actuacions sobre els edificis per millorar-ne l’aïllament).

Ciutats com Barcelona es preparen per abordar l’emergència climàtica amb projectes com els 'Refugis Climàtics', una iniciativa que planteja intervencions a onze escoles

Illes de calor i salut

L’augment de les temperatures s'agreuja sobretot en entorns urbans amb l'efecte anomenat “illes de calor”, que són resultat d'una planificació urbana i del transport que cedeix fins el 70% de l'espai públic als cotxes, i on els espais naturals s'han substituït amb materials que absorbeixen i emmagatzemen calor.

La pujada de les temperatures, durant els mesos més càlids de l'any, està directament relacionada amb un augment de la mortalitat i l’agreujament de malalties cròniques (principalment cardiovasculars, respiratòries, renals i del sistema nerviós), però també afecta el benestar físic i psíquic, la interacció social, la funció cognitiva i els nivells d'activitat física. De fet, les temperatures elevades són el desastre natural que resulta en més morts cada any a nivell mundial.

Aquest impacte negatiu en la salut es pot veure reduït amb mesures sostenibles de planificació urbana que implementin l’augment i accés als espais verds (vegetació) i blaus (d'aigua), així com l’adaptació del edificis i la provisió d’ombra.

Els espais amb vegetació i/o aigua proveeixen d’aire més fresc, redueixen la temperatura, milloren la qualitat de l'aire, fomenten el contacte amb la natura, i contribueixen a incrementar les interaccions socials. Tot això genera beneficis significatius per la salut física i psicològica de les persones adultes i de la infància. Un estudi d’ISGlobal va mostrar que els nens i les nenes que s'han criat en habitatges envoltats de més espais verds tendeixen a presentar més volums de matèria blanca i grisa en certes àrees del seucervell. Aquestes diferències anatòmiques estan associades amb efectes beneficiosos sobre la funció cognitiva.

Els espais de les escoles, claus per a la salut

L'entorn de les escoles (les seves infraestructures, el seu terreny, els voltants i el barri) és de vital importància ja que pot reduir exposicions nocives que impactin directament en el benestar dels nens i nenes, i promoure la salut. Tot i això, aquests espais sovint no es dissenyen explícitament pensant en la salut.

Per tant, les escoles, suposen una oportunitat d’adaptar espais públics, fent-los accessibles a la ciutadania per tal de combatre les onades de calor, cada vegada més freqüents, i així facilitar on lloc poder refrescar-se, on els nens i nens puguin jugar i fer activitat física, i on els veïns pugin descansar i interaccionar amb la comunitat. Especialment en ciutats compactes i d’espai públic limitat, els patis escolars poden ser un recurs important per a estudiants i comunitats. A més, les intervencions en espais escolars ofereixen un àmbit d’intervenció equitatiu, perquè gairebé tots els nens i nenes van a escola i a tots els barris hi ha col·legis.

11 escoles seran refugis climàtics

El projecte Refugis Climàtics és una iniciativa innovadora liderada per l'Ajuntament de Barcelona i compta amb finançament de la Comissió Europea (Urban Initiative Action-UIA). La ciutat de París ha posat en marxa també el projecte germà OASIS, que farà adaptacions de les escoles al canvi climàtic amb solucions basades en la natura.

L'objectiu del projecte a Barcelona és adaptar 11 escoles de primària (una per cada districte i la sòcia del projecte), amb solucions de vegetació (verd), aigua (blau) i/o adaptació d´edificis (gris), als efectes adversos del canvi climàtic, fent-les accessibles a la ciutadania ja que romandran obertes en festius, caps de setmana i/o a l´estiu. Els canvis en cada escola es desenvoluparan en un procés participatiu amb els col·legis.

Des de l’equip investigador i tècnic d’ISGlobal, en coordinació amb l'Agència de Salut Pública de Barcelona, ens encarregarem d’avaluar si aquestes adaptacions tenen efectes com canvis en la temperatura, humitat o qualitat de l’aire i, quin impacte té això per la salut i el benestar. Per exemple, analitzarem el comfort tèrmic, els nivells d'activitat física i d’atenció dels nens i nenes, abans i després de la intervenció, així coml'ús dels espais i les interaccions socialsdels alumnes i dels i de les usuàries.

Des d’ISGlobal, en coordinació amb l'Agència de Salut Pública de Barcelona, ens encarregarem d’avaluar si aquestes adaptacions tenen efectes com canvis en la temperatura, humitat o qualitat de l’aire i, quin impacte té això per la salut i el benestar

Com es tracta d'un projecte d'innovació, ens permet provar diferents mesures per generar canvis, amb l'objectiu de buscar solucions que són replicables a nivell local i també per tot Europa. Els resultats de les avaluacions ajudaran a identificar quines adaptacions han generat millor resultats per ser replicables en el futur.

Les escoles participants són:

• Sant Martí: L’Escola Vila Olímpica (sòcia del projecte)
• Ciutat Vella: Escola Cervantes
• L’Eixample: Escola Els Llorers
• Sants-Montjuïc: Escola Ramon Casas
• Les Corts: Escola Ítaca
• Sarrià – Sant Gervasi: Escola Poeta Foix
• Gràcia: Escola Rius i Taulet
• Horta-Guinardó: Escola Font d’en Fargas
• Nou Barris: Institut Escola Antaviana
• Sant Andreu: Escola Can Fabra
• Sant Martí: Escola Poble Nou

Més informació

• Projecte ‘Refugis Climàtics’
• Informe digital “5 claus per a ciutats més saludables”