Les resistències antimicrobianes, una pandèmia silenciosa

[Aquest text ha estat publicat originalment en català al butlletí EspaiS@lut de la Diputació de Barcelona. Ha estat actualitzat a 02/02/2022]

Avui en dia, la majoria de les infeccions causades per bacteris es poden tractar gràcies als antibiòtics. Aquesta realitat pot canviar els propers anys: alguns bacteris causants de malalties estan desenvolupant mecanismes per evadir l'acció dels antibiòtics, provocant que, en començar un tractament antibiòtic, aquest no tingui efecte sobre les infeccions que patim i calgui utilitzar tractaments antibiòtics alternatius. Aquest fenomen s’anomena "resistència antimicrobiana".

Si bé els antibiòtics han estat un dels factors responsables de l’augment de la nostra esperança de vida, el seu ús indiscriminat ha provocat l’aparició exponencial de resistències bacterianes, un desafiament global que avui en dia ja provoca més d’un milió de morts a nivell mundial (segons el darrer informe publicat molt recentment a The Lancet, 1,4 milions de persones van morir el 2019 per infeccions atribuïdes a bacteris resistents), xifra que podria arribar als 10 milions l’any 2050, convertint-se en una de les primeres causes de mortalitat al món. La COVID-19 ha agreujat la situació (del consum total d’antibiòtics, només el 8% dels pacients en necessitava), pel que es fa encara més urgent sensibilitzar a tota la societat en l'ús d'antibiòtics, la medicina tradicional i els hàbits d’higiene per evitar infeccions i contagis.

1,4 milions de persones van morir el 2019 per infeccions atribuïdes a bacteris resistents, segons el darrer informe publicat molt recentment a "The Lancet"

Seguint aquesta tendència, ja han aparegut bacteris multiresistents –o superbacteris, resistents a diversos antibiòtics—, i fins i tot panresistents—resistents a tots els antibiòtics. A més a més, en les últimes dècades s’han desenvolupat pocs compostos amb potencial antibiòtic, degut a la dificultat d’accedir a antimicrobians de qualitat que siguin efectius contra aquestes espècies resistents. Aquesta escassetat està afectant a nivell global, especialment en els sistemes de salut d’arreu del món, suposant una alta despesa sanitària (l’aparició de resistències antimicrobianes provoca 2,5 milions de dies extra d’hospitalització cada any arreu de la Unió Europea, suposant un cost aproximat de 900 milions d’euros l’any). A nivell europeu, les resistències antimicrobianes són un problema especialment greu a les regions del sud d’Europa, degut a l’ús i mal ús dels tractaments d’antibiòtics.

D’entre les espècies bacterianes que provoquen les infeccions més comunes en humans, l'Organització Mundial de la Salut ha identificat les 12 famílies bacterianes amb major virulència i resistència a tractaments antibiòtics. Aquestes espècies són presents al nostre voltant, incloent els sectors de la ramaderia i l’agricultura.

L’any 2050, les resistències antimicrobianes seran una de les primeres causes de mortalitat al món

És per això que es considera les resistències antimicrobianes com un problema de salut global (One Health, una sola salut). Cada vegada hi ha més bacteris resistents que amplifiquen la capacitat de disseminació dels diferents tipus de resistències a altres bacteris i al medi. Si la tendència continua així, les panresistències i multiresistències seran una realitat per la majoria de bacteris. Això voldrà dir que no podrem utilitzar antibiòtics per tractar les infeccions, augmentant la mort per infeccions bacterianes.

El desenvolupament de nous tractaments antibiòtics és un procés molt llarg i costós, i malauradament no es destinen els recursos suficients per aconseguir-ho. És per això que cal regular el consum d’antibiòtics, tant en humans com en animals. En aquest sentit, fa uns anys que s'han instaurat diverses legislacions —europees, en el nostre cas—, prohibint l'ús d'antibiòtics per a promoure el creixement del bestiar, o en contra de l'ús d'antibiòtics com a tractament preventiu.

També hem de ser conscients en com seguir els tractaments antibiòtics. Només s’han de prendre contra infeccions bacterianes existents, seguint el tractament fins al final, tal i com ens ho hagin prescrit els professionals de la salut, encara que ja no tinguem símptomes. Aquests hàbits, en conjunt amb hàbits d'higiene i prevenció com el de rentar-se les mans sovint, llençar els antibiòtics restants als punts SIGRE de la farmàcia, no dur a terme activitats de risc d'exposició a infeccions bacterianes, o seguir el calendari de vacunacions, són algunes de les accions que tots hem de dur a terme per evitar l’increment de les resistències antimicrobianes, que ja són una realitat, i que arribem, en poques dècades, a l'era post antibiòtica, on la medicina moderna tal i com la coneixem avui dia ja no serà possible.

Hem de ser conscients en com seguir els tractaments antibiòtics. Només s’han de prendre contra infeccions bacterianes existents, seguint el tractament fins al final, tal i com ens ho hagin prescrit els professionals de la salut, encara que ja no tinguem símptomes

És prioritari augmentar l’interès i la sensibilització per a construir una societat educada en la prevenció i actuació davant possibles amenaces globals, com les que estem enfronant actualment amb la COVID-19, i una ja existent pandèmia silenciosa: la resistència als antibiòtics.