La salut: un dret o un privilegi?

Encara ara patim les conseqüències d’una crisi financera que ha travessat fronteres amb la rapidesa pròpia d’una malaltia infecciosa, i molt contagiosa, com a conseqüència de la interdepèndencia dels estats. Una crisi econòmica que va arribar en un moment àlgid per la salut i el desenvolupament en el marc dels Objectius de Desenvolupament del Mil·leni de les Nacions Unides.

Des de l’aprovació per unanimitat de la resolució de les Nacions Unides recolzant la Cobertura Sanitària Universal i instant als governs a adoptar mesures que garanteixin a tothom l’accés a serveis sanitaris assequibles i de qualitat, aquesta ha anat guanyant terreny en molts països en vies de desenvolupament mentre que, alhora, la crisi econòmica provocava retrocessos i limitava l’accés a la salut en alguns països, posant en entredit el model i la seva viabilitat.

Quin paper juga l’economia d’un país en el funcionament dels sistemes sanitaris? Com es financia la salut? Si es retalla en serveis sanitaris als països rics què pot passar en els més necessitats? Ens enfrontem, veritablement, a un problema de model?

La salut és el camí cap al desenvolupament de les nacions i també cap al desenvolupament econòmic i ja hem vist en crisis anteriors que des-invertir en aspectes socials té importants conseqüències. Aprendre d’anteriors errors comesos ens hauria de portar, en moments de dificultats econòmiques, a augmentar les inversions en les persones i en els serveis públics, garantint l’equitat, l’efectivitat i l’eficiència de totes les intervencions sanitàries per promoure benestar i seguretat en la societat i així enfortir el desenvolupament.

Les aportacions de fonts públiques per a finançar els sistemes sanitaris que garanteixen l’accés a la salut a tota la població s’han vist reduïdes darrerament, permetent la implicació i expansió de models privats i allunyant als governs dels seus objectius essencials: protegir i garantir les necessitats bàsiques dels seus habitants, entre elles, la salut.

Quin és el paper dels governs en garantir aquest accés i en contribuir a finançar-lo? I dels organismes internacionals? I de la població, a l’hora de reclamar el seu dret a la salut en un món cada vegada més participatiu? És una responsabilitat compartida?

Les polítiques internacionals juguen un paper fonamental en el benestar social i haurien de ser capaces d’anar més enllà de la prosperitat econòmica.  Els temps actuals no són fàcils, el futur és incert i el finançament del sistemes sanitaris és un gran desafiament al qual ens hem d’enfrontar.

A l'Escola d'Estiu de Salut Global de Barcelona Health by System: The Role of Health Systems and the Path to Universal Health Coverage ens proposem el repte de comprendre el funcionament dels sistemes de salut en el context de l’objectiu de la Cobertura Sanitària Universal de l’Organització Mundial de la Salut, analitzant-ne el funcionament, l’evolució, les mancances i els reptes que suposen arreu del món i el paper clau que juguen en l’accés equitatiu a la salut.

"Considero que la Cobertura Sanitària Universal és el concepte més poderós que la salut pública pot oferir. La Cobertura Universal ens implica a tots. Permet unificar serveis i lliurar-los de manera global i integrada, basada en l'Atenció Primària de Salut". Dra Margaret Chan, Directora General de l’Organització Mundial de la Salut.

Més informació

The World Health Report