La pandèmia en 10 lliçons i reptes globals

[Aquest article ha estat publicat originalment a L'Avenç.]

Ara fa un any, l’11 de març de 2020, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) declarava que la COVID-19 podia considerar-se una pandèmia. Les mesures que es van adoptar arreu per combatre la malaltia han modificat profundament les nostres vides. On som ara?

“À défaut de donner un sens à la pandémie, sachons en tirer les leçons pour l’avenir.”

Edgar Morin, Changeons de voie, 2020.

Per si algú en tenia cap dubte, el segle XXI va començar al 2020, fa poc més d’un any, a partir de l’aparició a Wuhan (Xina) d’un brot de pneumònia ocasionat per un coronavirus llavors desconegut, que en molt pocs mesos va donar la volta al món en forma d’epidèmia global o pandèmia , causant una nova malaltia, batejada amb el nom de COVID-19 (les sigles en anglès de malaltia per coronavirus), un terme que ha esdevingut, de lluny, el més citat de tot l’any 2020.

Al tancament d’aquest article, a mitjans febrer, la COVID-19 ja ha causat prop de 2,4 milions de morts arreu del món, una xifra que la situa entre les 10 pandèmies més grans de tots els temps. Aquesta pandèmia, el final de la qual encara estem lluny de veure, és sens dubte el fet més rellevant per a la salut de més de quatre generacions.

Aquesta pandèmia, el final de la qual encara estem lluny de veure, és sens dubte el fet més rellevant per a la salut de més de quatre generacions

Mentre tot el planeta segueix plenament immers en la lluita contra el virus, i amb l’esperança que les vacunes que tot just s’han començat a administrar suposin un punt d’inflexió, ens cal també extreure algunes lliçons i identificar alguns reptes que —des del punt de vista sanitari— poden marcar els propers anys.

Lliçó 1. El microbi i Goliat.

Un virus amb efectes generalment lleus, després de nombroses mutacions, ha estat capaç d’obrir-se camí biològic a través de l’espècie humana , posant les seves millors capacitats per transmetre’s per via aèria entre persones, per colonitzar ràpidament el nostre organisme —en molts casos sense produir símptomes— i per aconseguir multiplicar-se sense matar la majoria dels infectats.

Un nou minúscul i alhora gran èxit de l’evolució que, no per previsible i repetidament anunciat, no hem sabut evitar, i que fa trontollar Goliat, el nostre món sense fronteres, fortament interconnectat i interdependent.

EL REPTE: disposar de sistemes globals de vigilància microbiològica, epidemiològica i ambiental , amb capacitat per recollir i analitzar de manera continuada mostres en animals, humans i en el medi ambient, per detectar precoçment l’aparició de nous agents infecciosos i poder-ne prevenir l’extensió.

Lliçó 2. La salut és planetària.

La nostra era, caracteritzada per la intrusió de l’activitat humana en els ecosistemes naturals —per això se l’ha coneguda com l’Antropocè—, està marcant l’evolució del planeta, provocant, entre d’altres, l’emergència i la disseminació de microorganismes que poden tenir conseqüències imprevisibles sobre la salut humana.

La nostra era està caracteritzada per la intrusió de l’activitat humana en els ecosistemes naturals

EL REPTE: redefinir la prosperitat i el benestar col·lectius, per tal que la millora de la qualitat de vida i de la salut per a tothom es faci amb respecte per la integritat dels sistemes naturals (aire, aigua, sòl, boscos, rius i mars, biodiversitat).

Lliçó 3. La sindèmia, sinèrgia d’epidèmies.

La pandèmia de la COVID-19 es veu potenciada per altres epidèmies concurrents, com ara la pobresa, l’obesitat, la malnutrició o el canvi climàtic.

EL REPTE: reconèixer com els factors polítics i socials condueixen, perpetuen o empitjoren l’aparició i l’agrupació de malalties diverses.

Gabriella Clare Marino / Unsplash

Lliçó 4. Uns sistemes de salut insuficients.

L’ombra del col·lapse dels sistemes sanitaris (especialment en l’atenció als malalts crítics per la COVID-19) planeja cada dia en tots els països i comunitats, portant al límit de l’extenuació milions de professionals hospitalaris, de l’atenció primària i dels serveis d’epidemiologia i salut pública, amb el repte afegit de no poder sempre atendre adequadament les patologies no covid.

L’ombra del col·lapse dels sistemes sanitaris (especialment en l’atenció als malalts crítics per la COVID-19) planeja cada dia en tots els països i comunitats

EL REPTE: renovar i innovar l’atenció sanitària centrada en les persones, reforçant la prevenció i la promoció de la salut, potenciant l’accés a les tecnologies de diagnòstic i als tractaments efectius, enfortint el capital humà professional, i assegurant reserves estratègiques en equipaments i productes sanitaris.

Lliçó 5. La ciència és transformadora.

El poder del coneixement científic ha permès —en uns temps mai no assolits abans— petits miracles com la seqüenciació i difusió mundial de la informació genètica del nou coronavirus en pocs dies o el disseny i producció en menys d’un any d’almenys 10 noves vacunes amb eficàcia demostrada i de desenes de noves vacunes en estudi, fruit de la col·laboració internacional i de la mobilització de recursos públics i privats.

EL REPTE: planificar, desenvolupar i finançar aquelles capacitats biotecnològiques i digitals punteres que permetin trobar noves solucions, enfortint les xarxes científiques i d’innovació internacionals, i ampliar la seva contribució als processos de decisió dels poders públics.

Benjamin Lehman / Unsplash

Lliçó 6. La governança, el trencaclosques polític.

Les respostes dels governs han posat de manifest el millor i el pitjor de la política, des de la cooperació més o menys solidària, com el cas de la Unió Europea (almenys després de la primera onada), fins al negacionisme populista, en el cas dels Estats Units o del Brasil. El lideratge empàtic i efectiu de diverses dones caps d’Estat també ha estat positivament determinant.

Les respostes dels governs han posat de manifest el millor i el pitjor de la política, des de la cooperació més o menys solidària, fins al negacionisme populista

EL REPTE: desenvolupar una cooperació multilateral i solidària, capaç de superar sobiranismes aïllacionistes i que es pugui recolzar en una Organització Mundial de la Salut (OMS) amb més autonomia d’acció i un finançament millor.

Lliçó 7. Les llibertats i el dret a la salut.

Hem hagut d’encarar la paradoxa d’haver de restringir la mobilitat i la interacció social per protegir la vida a base de limitar-la, confrontant el dret a la salut amb altres drets fonamentals que no només són determinants de la salut (com el treball, el suport social o la cultura) sinó que estan al cor de la dignitat i el desenvolupament de les persones.

EL REPTE: el dret a la salut no pot derivar en la religió de la bioseguretat, ni en la justificació de formes «biocràtiques» d’organització col·lectiva. Cal fomentar un diàleg que permeti actualitzar el contracte social entorn de les relacions entre el dret i la vida.

Cole Freeman / Unsplash

Lliçó 8. La comunicació, de la retransmissió a la confusió.

Els mitjans de comunicació i les xarxes socials estan trobant en la pandèmia una oportunitat excepcional per estendre la seva influència, contribuint tant al coneixement com a la confusió o a la falsedat, de vegades intencionada.

L’actualitat pandèmica narrada per primera vegada en la història de manera instantània —quasi com si es tractés d’una retransmissió esportiva global— i l’emergència de veus diverses que conjuminen l’expertesa no sempre contrastada i el dogmatisme amb aspiracions salvífiques amplifiquen una Babel «infodèmica», sumida en la confusió i el neguit.

EL REPTE: potenciar xarxes i fonts d’informació basades en el rigor i la qualitat, per damunt de la notorietat o la fama, que contribueixin a generar coneixement, confiança i seguretat.

Lliçó 9. La pobresa i la desigualtat globals, un recordatori tossut.

L’impacte més negatiu de la pandèmia ja s’està veient, dins i fora dels països, en l’increment de la pobresa i les desigualtats en salut, ja siguin socioeconòmiques, de gènere, grup ètnic o geogràfiques. El resultat no pot ser sinó l’increment dels conflictes i la inestabilitat, amb conseqüències greus i d’una magnitud imprevisible.

L’impacte més negatiu de la pandèmia ja s’està veient, dins i fora dels països, en l’increment de la pobresa i les desigualtats en salut, ja siguin socioeconòmiques, de gènere, grup ètnic o geogràfiques

EL REPTE: els valors de la intel·ligència cooperativa i de la solidaritat, però també el pragmatisme de l’autoprotecció, han de ser el nucli tractor pel futur d’un món en pau i amb un benestar més ben distribuït.

IMF Photo/James Oatway

Lliçó 10. Aquest només és un (nou) avís.

Aquesta pandèmia ens estreny però no ens ofega del tot. La baixíssima afectació dels infants i la poca gravetat en els adolescents i els joves difícilment poden ser un consol, però ens han de fer recordar que vindran noves pandèmies, que podran ser més greus i encara més disruptives.

EL REPTE: fer front a les nou lliçons mencionades, responent als seus respectius reptes... entre molts d’altres!

Vindran noves pandèmies, que podran ser més greus i encara més disruptives

S’ha dit que la pandèmia és un accelerador de tendències. Des de la visió de la salut com a bé públic global, les tendències descrites —amb traç gruixut— posen al descobert la complexitat i la incertesa del nostre (cada vegada més) petit gran món. La resposta per al segle que tot just ha “començat” no pot ser ni la nostàlgia ni el fatalisme, sinó un compromís compartit, proactiu i generós per construir una identitat planetària al servei de la salut, la justícia i la sostenibilitat.