La ciència i els científics a l’era Trump 2.0: assetjats però no resignats

La ciència i la comunitat científica estem en estat de setge, com proven les primeres setmanes de l’Administració Trump. Ens cal amb urgència una agenda per protegir la raó i el coneixement

Llavors van venir a buscar als científics,

i jo no vaig dir res.

(inspirat en la prosa poètica de “Primer van venir a buscar…", de Martin Niemöller, 1946)

La ciència i la comunitat científica estem en estat de setge. Per si algú tenia dubtes, les primeres setmanes de l’Administració Trump estan sent la prova d'allò que l’autoritarisme nacionalpopulista pot fer: aturar en sec projectes de recerca, acomiadar equips investigadors, tècnics i gestors, retallar dràsticament el suport econòmic als científics i científiques, i a les seves institucions, censurar algunes àrees de coneixement, impedir la difusió de determinada informació i de dades periòdiques, i qüestionar el paper de centres de recerca i educatius de reconegut prestigi, també en l’àmbit de la biomedicina i de la salut pública.

Es tracta de l’assalt en tota regla a l’ecosistema del coneixement, la ciència, la innovació i l’educació, un dels pilars de la democràcia i del desenvolupament econòmic i social arreu del món. Els “homes de negre” de Trump, emparats en arguments sobre la suposada ineficiència d’aquestes institucions i dels seus professionals, però amb abordatges que traspuen sectarisme ideològic entorn de la lluita contra el canvi climàtic, la vacunació, la diversitat de gènere o els drets reproductius, i amb procediments de dubtosa legalitat, han irromput a l’àgora de la ciència, en un esforç de demolició sense precedents recents. I dic recents perquè no podem oblidar la imposició de restriccions ideològiques a l’activitat científica i tecnològica a l’Alemanya nazi o a la Unió Soviètica.

Què podem fer la comunitat científica?

Davant d’aquesta situació, que amenaça dècades de coneixement i generacions d’investigadors i investigadores, no només als Estats Units sinó també a Europa i al món sencer, cal preguntar-se què pot fer (i subratllo, fer, més enllà de dir) la comunitat científica global, a la que pertanyem més de 9 milions de persones, sense comptar els respectius equips tècnics i de gestió. Aquí va una proposta de 7 punts per a una agenda urgent i proactiva perquè conjuntament aturem aquesta onada d’odi i d’intent d’enderrocament de la intel·ligència:

1. Ens cal superar l’estat actual d’estupefacció, i evitar posar-nos la pinça al nas mentre mirem cap a un altre costat, amb la vana esperança que això passarà i que tard o d’hora tornarem a la normalitat. No ens enganyem: el populisme i el negacionisme científic han vingut per quedar-se. Entretant, la ciència no pot limitar-se a refugiar-se darrera “la recerca de la veritat”, deixant de banda al servei de què i de qui es posa. Evitem caure en el silenci que, disfressat de prudència expectant, acabi cooperant en el descrèdit de la raó, del coneixement científic i dels qui treballem per al seu desenvolupament i la seva aplicació al bé comú.
2. Ens agradi o no, la batalla per les narratives és el signe dels temps actuals, i condiciona fortament el debat públic. Això implica bastir un argumentari atractiu, que esgrimeixi raons objectives, però que també mobilitzi emocions, en defensa de la confiança i del compromís de la ciència i dels científics amb la cerca de la veritat i del progrés de la humanitat, arreu i per tothom, amb ètica i integritat, posant il·lusió i esperança al servei de “l’home del carrer”.
3. Cal adreçar-se -per terra, mar i aire- a les comunitats i a la societat civil, especialment a les joves generacions i en aquells àmbits on preval la desconfiança cap a “les elits”, allà on s’agrupen els escèptics, els atemorits, els indecisos i els ressentits, mirant d’entendre els determinants de les seves actituds, però també oposant-hi les evidències de les contribucions de la ciència i la tecnologia al seu dia a dia: des del telèfon mòbil, la rentadora o el cotxe que els fa la vida més fàcil, fins al bisturí i el medicament que salva la vida dels seus fills, passant per l’ordinador, internet i les xarxes socials, que amb el suport de satèl·lits i de la tecnologia espacial ens mantenen comunicats.
4. Tots aquests esforços no poden ser la simple suma de voluntats i accions individuals i disperses, sinó que han de comptar amb la implicació estreta i cohesionada de les institucions científiques, les xarxes de coneixement, els finançadors de la recerca i la innovació, incloent la filantropia i el sector privat, i les entitats culturals. Tots ells tenen la responsabilitat d’estar a l’alçada de les seves respectives missions, protegint la intel·ligència davant la barbàrie.
5. Aquest front unit i actiu també ha de servir per impulsar tots els procediments legals necessaris per oposar-se a aquelles decisions que vulnerin la democràcia, l’estat de dret, el pluralisme i el respecte per la independència de la ciència i de les seves institucions, dels mitjans de comunicació i de la justícia.
6. Alhora, cal mantenir el diàleg objectiu i constructiu amb tots aquells que prefereixen pensar abans que odiar, per debatre de bona fe sobre la situació actual, des del pensament crític, sense rebutjar els matisos, evitant però les manipulacions pròpies de la mentida, la falsedat o la simple presa de pèl (bullshitting).
7. I, finalment, ens cal practicar el sentit de l’humor, aquell que tan sàviament van fer servir el Chaplin a “El Gran Dictador” o Woody Allen a “Bananas”, per desarmar els narcisismes arrogants i autocràtics. A l’era emergent de l“Antrumpocè” cal, com deia Bertold Brecht, aixafar als grans criminals polítics sota el pes del ridícul, oposant l’humor a l’estupidesa.

La situació és greu i probablement ja anem tard. Però no ens resignem: trobarem el coratge, la determinació i la perseverança per respondre positivament a l’agressió creixent a la ciència i a la comunitat científica, que no és sinó el reflex de la voluntat d’uns pocs de sembrar la desconfiança i l’odi entre molts, per desmuntar la democràcia i seguir augmentant el seu poder i la seva riquesa.