L'amenaça de la resistència antimicrobiana: cap a una crisi de salut global el 2050

El 2021, la resistència antimicrobiana (RAM) va ser responsable de 4,71 milions de morts. Si no actuem, serà la primera causa de mortalitat global el 2050.

Una recerca publicada per la revista The Lancet revela que 4,71 milions de persones van perdre la vida el 2021 a causa de la resistència antimicrobiana (RAM). En un 24% d'aquestes morts, la resistència antimicrobiana no va ser una complicació d'una condició mèdica existent, sinó la causa directa de la mort.

Què vol dir això? Que uns certs microorganismes, com els bacteris, han deixat de respondre als tractaments antimicrobians dissenyats per a eliminar-los, entre ells els antibiòtics. La causa principal és l'ús inadequat i excessiu d'antibiòtics i altres antimicrobians tant en humans com en animals. Això ha propiciat que algunes malalties es propaguin més ràpidament, esdevinguin més difícils de tractar i, en casos greus, resultin letals. De fet, les projeccions estimen que la resistència antimicrobiana podria convertir-se en la primera causa de mortalitat global.

Clica per veure un vídeo de menys d'un minut en què la Bea et parla de les resistències antimicrobianes i de què pots fer tu per evitar-les. 

Un futur inquietant: un 70% més de morts per RAM el 2050

Segons la recerca de The Lancet, en 2050 la RAM podria estar vinculada a 8,22 milions de morts anuals, de les quals 1,91 milions serien atribuïbles directament a infeccions bacterianes resistents als antimicrobians. Aquest escenari representa un augment del 69,6% en morts relacionades amb la RAM entre 2022 i 2050. Les regions més afectades serien el sud d'Àsia i Amèrica Llatina i el Carib, especialment entre els majors de 70 anys, on l'augment de mortalitat podria assolir un 65,9%. A més, s'estima que la discapacitat atribuïda a la RAM també creixerà en un 9,4%.

Les dades actuals: millora en nens, empitjorament en adults majors

La mateixa recerca, no obstant això, llança una dada positiva: entre 1990 i 2021, la mortalitat per RAM en nenes i nens menors de 5 anys va disminuir més del 50%. D'altra banda, en adults majors de 70 anys les morts van augmentar més del 80%. Aquest augment de mortalitat va afectar especialment persones majors de 5 anys en totes les regions analitzades. Un dels agents infecciosos més problemàtics va ser el bacteri Staphylococcus aureus resistent a la meticil·lina, les morts associades del qual gairebé es van duplicar: van augmentar de 261.000 el 1990 a 550.000 el 2021. També es va reportar un increment preocupant en la resistència als carbapenèmics, una classe d'antibiòtics considerada d'últim recurs en infeccions greus. L'estudi mostra que la resistència als carbapenèmics va augmentar més que a qualsevol altra classe d'antibiòtics, i les morts per bacteris Gram-negatius resistents a aquests fàrmacs van passar de 619.000 el 1990 a 1,03 milions el 2021.

Encara és possible un futur esperançador

Malgrat aquest panorama descoratjador, l'informe apunta cap a una possibilitat optimista: si es millora el maneig de les infeccions greus i es facilita l'accés als antimicrobians, es podrien evitar fins a 92 milions de morts entre 2025 i 2050. Per a arribar a aquest escenari ideal, caldria superar obstacles importants, entre ells els alts costos de la recerca i desenvolupament de nous antimicrobians, així com el lent procés d'aprovació de nous tractaments.

El moment d'actuar és ara

Per a mitigar les devastadores conseqüències de la RAM previstes per a 2050, necessitem una estratègia holística que combini intervencions clau. Entre elles destaquen la prevenció d'infeccions, la vacunació, l'ús responsable d'antibiòtics en l'agricultura i en la salut humana, i la inversió en el desenvolupament de nous antimicrobians. Si volem complir amb l'objectiu de reduir un 10% la mortalitat per infeccions bacterianes resistents per a l'any 2030, aquestes mesures han d'aplicar-se de manera contundent.

Des d'ISGlobal treballem en aquesta direcció mitjançant els grups de recerca i la iniciativa de RAM, que participen en projectes internacionals com AMREDUCare, reconegut pel seu impacte global i recolzat per estudis com el de The Lancet, per a prevenir i combatre la resistència antimicrobiana en tots els fronts.