ISGlobal a l’Amèrica Llatina: creixent a partir d’històries d’èxit per tal d’expandir l’agenda en salut global i abordar les necessitats de salut pública

[Aquest text està escrit per Carolina Batista, Focal Point d'ISGlobal per a l'Amèrica Llatina i el Carib, i Leire Pajín, directora de Desenvolupament Global d'ISGlobal-]

La Gabriela¹ és una dona negra jove que viu a Mangueira, una favela de Rio de Janeiro. Es va quedar embarassada del seu primer fill quan tenia 16 anys. Després que a la Gabriela li diagnostiquessin hipertensió durant l’embaràs, un psicòleg del centre de salut pública li va recomanar que demanés visita al centre de maternitat de referència. No obstant això, tot i que fer una cosa així pugui semblar fàcil, hi va haver diverses barreres que van dificultar l’accés de la Gabriela a una atenció sanitària apropiada.

Segons l’Organització Panamericana de la Salut (OPS), un terç de la població llatinoamericana s’enfronta a obstacles per accedir a l’atenció sanitària, i la regió continua essent la zona més desigual del planeta

Al principi, la por de patir algun tipus de violència obstètrica per part del personal sanitari, que acostuma a ser insensible als problemes de salut de les poblacions vulnerables, va fer que la Gabriela no busqués una atenció adequada. A més a més, no tenia ningú que la dugués al centre de maternitat: el seu xicot treballa tot el dia en una feina informal i depèn dels guanys de cada dia per sobreviure. Els seus pares pateixen un problema greu d’alcoholisme i no poden proporcionar-li suport de cap tipus. A més a més, no tenia diners per al transport, cosa que li feia molta vergonya. Avui en dia, fins i tot després del naixement de l’infant, encara no es pot permetre anar al centre de salut per a les consultes pediàtriques o les vacunes.

Malgrat la capacitat tècnica i la reconeguda excel·lència en salut pública de l’Amèrica Llatina, una part significativa de la població es troba atrapada en un cercle viciós de pobresa i malaltia com a conseqüència de necessitats mèdiques no ateses

Malauradament, històries com la de la Gabriela són freqüents a l’Amèrica Llatina. Aquests exemples demostren que les barreres socioeconòmiques, institucionals, racials i de gènere reforcen d’altres problemes i obstaculitzen l’accés a l’atenció sanitària. Segons l’Organització Panamericana de la Salut (OPS), un terç de la població llatinoamericana s’enfronta a obstacles per accedir a l’atenció sanitària, i la regió continua essent la zona més desigual del planeta. Malgrat la capacitat tècnica i la reconeguda excel·lència en salut pública de l’Amèrica Llatina, una part significativa de la població es troba atrapada en un cercle viciós de pobresa i malaltia com a conseqüència de necessitats mèdiques no ateses.

Cienfuegos (Cuba). Adam Cohn / Fickr

Els desafiaments en salut pública de l’Amèrica Llatina i el potencial local

Des de l’inici de la pandèmia de COVID-19, la major part dels sistemes sanitaris i els mecanismes de protecció de tot el món han patit fortes tensions, i alguns s’han col·lapsat. La major part de països llatinoamericans han tingut dificultats per respondre a les pressions sostingudes provocades per la pandèmia. Aquest escenari alarmant ha fet més profundes les desigualtats preexistents a la regió, i ha posat de manifest els desafiaments als quals s’ha d’enfrontar diàriament la seva població. Segons el Banc Mundial, els índexs de pobresa han augmentat per primera vegada en dues dècades, i a finals del 2021, els problemes contemporanis com ara la pandèmia de COVID-19, el canvi climàtic, els conflictes armats i la recessió econòmica global empenyeran milers de persones a la pobresa extrema, la qual cosa afegirà reptes addicionals per poder assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) l’any 2030.

La COVID-19 es considera una sindèmia, el resultat de la superposició de problemes socioeconòmics i de salut preexistents que s’han vist agreujats per la pandèmia. A l’Amèrica Llatina, les desigualtats en salut, la superposició de malalties no transmissibles i malalties infeccioses, les malalties emergents transmeses per vectors, els aspectes migratoris, la urbanització no planificada, el canvi climàtic i la violència representen actualment els principals problemes de salut i presenten desafiaments urgents que requereixen el disseny i la implementació de polítiques per reforçar, i en alguns casos redissenyar, els sistemes de salut locals (OPS, 2017).

A l’Amèrica Llatina, les desigualtats en salut, la superposició de malalties no transmissibles i malalties infeccioses, les malalties emergents transmeses per vectors, els aspectes migratoris, la urbanització no planificada, el canvi climàtic i la violència representen actualment els principals problemes de salut

Les capacitats de l’Amèrica Llatina en l’àmbit de la salut pública són àmpliament conegudes. Això es tradueix en polítiques de salut inclusives, una forta implicació comunitària, recerca i desenvolupament dirigits localment, una ampliació exitosa de l’accés a l’atenció per al VIH i la tuberculosi, i respostes innovadores als brots endèmics de malalties transmeses per vectors. Aquests factors, juntament amb una exitosa agenda per a la cooperació internacional, proporcionen un posicionament estratègic a la regió, que pot emprar al seu favor per tal d’obtenir col·laboracions i reduir la bretxa entre la seva població i el progrés en salut global.

Beneficiaris del programa brasiler Bolsa Família aNovo Cruzeiro. Leonardo LaraAldeia / Flickr

ISGlobal a l’Amèrica Llatina: passat, present i oportunitats de futur

Basant-se en experiències anteriors d’èxit, en col·laboracions existents i en la recerca en procés a la regió, i guiats per la creença en la cooperació internacional com un mitjà per assolir un impacte sanitari global, ISGlobal va decidir augmentar la seva dedicació a l’Amèrica Llatina. Amb un enfocament integral en l’excel·lència regional i les necessitats no ateses, ISGlobal busca consolidar i expandir les aliances estratègiques, construir una agenda comuna de recerca i obrir camí per tal d’avançar la salut pública i assolir els ODS. La presència regional d’ISGlobal va començar a Bolívia l’any 2009, centrada en la malaltia de Chagas.

Al llarg dels darrers anys, ISGlobal ha expandit significativament l’àmbit de les seves activitats, i ha contribuït amb èxit a l’abordatge de reptes de salut pública com ara la malària, el virus de Zika, la salut materna, la salut ambiental i d’altres aspectes transversals. Aquestes iniciatives han connectat ISGlobal amb un nombre creixent de col·laboradors, i han generat recerca i publicacions amb un impacte significatiu sobre les polítiques.

ISGlobal busca consolidar i expandir les aliances estratègiques, construir una agenda comuna de recerca i obrir camí per tal d’avançar la salut pública i assolir els ODS

Després d’una anàlisi exploratòria per tal d’identificar oportunitats d’alt impacte, les àrees de prioritat estratègica regional per a ISGlobal inclouen: les malalties tropicals desateses amb èmfasi especial en la malaltia de Chagas, la malària, els arbovirus, les malalties no transmissibles, la resistència antimicrobiana, la salut materna, la salut urbana, la tuberculosi, el VIH/SIDA, els determinants socials de la salut, l’avaluació d’impacte en salut, la salut ambiental, la COVID-19, la migració, la implementació de l’Agenda 2030, i la formació i el desenvolupament.

Mercat Lo Valledor (Xile) durant la pandèmia de COVID19. Max Valencia (FAO)

L’èxit del treball i de les col·laboracions d’ISGlobal en diverses parts del món, incloent-hi l’Amèrica Llatina, han demostrat la seva capacitat d’interaccionar a llarg termini amb una àmplia gamma d’organitzacions, des d’institucions acadèmiques, personal investigador i responsables del disseny de polítiques fins a grups de la societat civil. Aquesta capacitat proporciona a ISGlobal un avantatge estratègic per tal d’ampliar la seva col·laboració amb els grups llatinoamericans.

Els projectes en curs per tal de fer avançar l’agenda de salut i desenvolupament a la regió inclouen:

• Durant una cerimònia virtual duta a terme el 20 d’abril, ISGlobal va formalitzar una col·laboració amb Fiocruz (Brasil). ISGlobal i Fiocruz ja han cooperat en diversos projectes de recerca en col·laboració i en publicacions científiques conjuntes al llarg dels darrers anys, cosa que proporciona un avantatge estratègic i la legitimitat de formular un acord de cooperació i fer avançar l’agenda de salut pública.  
• Davant de l’actual crisi migratòria a l’Amèrica Llatina, ISGlobal, Lancet Migration, l’OPS i la Secretaria General Iberoamericana (SEGIB) van organitzar un webinar per abordar els desafiaments i les respostes en l’àmbit de la migració, la COVID-19 i el dret a la salut a l’Amèrica Llatina. Com a ponent principal, l’Alta Comissionada de l’ONU per als Drets Humans, la Michelle Bachellet, va apel·lar a una aproximació als migrants i a les persones en trànsit centrada en els drets humans. A més a més, l’esdeveniment va reunir representants de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la Fundació Unió Europea-Amèrica Llatina i el Carib (EU-LAC),  Metges Sense Fronteres (MSF) Lancet Migration Latin America, ISGlobal i líders polítics regionals. Al voltant de 150 participants de diferents països van assistir al webinar, que formava part de la Cimera Iberoamericana d’Andorra. D’acord amb l’objectiu principal de l’esdeveniment, s’espera que les recomanacions realitzades per les autoritats influenciïn les respostes dels governs i les institucions a aquest desafiament.
• La coordinació conjunta amb l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) i institucions regionals, incloent-hi l’OPS, l’ Institut Pasteur d’Uruguai i d’altres, per construir un centre iberoamericà per a la prevenció, la vigilància i la resposta a les epidèmies.
• L’aliança estratègica amb l’AECID i el Global Health Innovative Technology Fund (GHIT) per donar suport a la recerca sobre la malaltia de Chagas i ampliar-la a la regió de Gran Chaco.
• Negociacions en curs per tal d’implementar una col·laboració multilateral amb universitats llatinoamericanes i think tanks per treballar conjuntament en iniciatives de salut pública i abordar aspectes relatius als determinants socials de la salut, l’avaluació d’impacte, la salut ambiental, la resisència antimicrobiana (AMR) i les malalties infeccioses endèmiques.
• Juntament amb el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), ISGlobal ha proporcionat consultoria tècnica sobre la gestió de la resposta a la COVID-19 i la recuperació econòmica a la regió del Carib.

En un context on els reptes en salut s’han convertit en globals, ha esdevingut evident que les respostes nacionals, per si mateixes, no seran suficients per contenir l’emergència global de salut

En un context on els reptes en salut s’han convertit en globals, ha esdevingut evident que les respostes nacionals, per si mateixes, no seran suficients per contenir l’emergència global de salut. Una recuperació apropiada exigirà col·laboració i solidaritat. Es necessiten urgentment cooperació internacional i aliances estratègiques per tal de promoure la coordinació entre països i desenvolupar accions conjuntes que complementin les mesures dutes a terme per diferents organitzacions. ISGlobal ha demostrat que treballar conjuntament amb el personal investigador i les persones responsables d’establir polítiques a diferents parts del món, i construir una capacitat sostenible per dissenyar de forma conjunta respostes a mida que vinculin la salut global i el desenvolupament humà no només és possible, sinó que pot ser un veritable èxit.

L’Amèrica Llatina està vivint un moment històric en el qual els reptes antics es troben amb noves oportunitats i iniciatives per avançar cap a un accés més equitatiu a la salut, al progrés en salut pública i a un compromís polític per tal d’abordar els obstacles a la implementació de l’agenda dels ODS, cosa que per a ISGlobal representa una oportunitat única de consolidar i enfortir la seva presència regional per tal d’assolir un impacte més gran sobre la salut pública i la cooperació.