Eliminar l´hepatitis C és la porta d´entrada a una salut hepàtica holística

Els esforços i l'impuls per a eliminar l'hepatitis C s'han desaccelerat considerablement després de tres anys de pandèmia de COVID-19. Per això, i aprofitant el Congrés Anual de l'Associació Espanyola per a l'Estudi del Fetge (AEEH), ens disposem a reprendre les regnes d'aquest repte i lluitar per l'eliminació de les infeccions per hepatitis C (VHC) en 2030, d'acord amb la crida de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) en 2016.

Actualment, només onze països d'ingressos alts estan preparats per aconseguir aquest objectiu. L'any 2020, les consultes ambulatòries i les derivacions mèdiques per infeccions de VHC van disminuir dramàticament respecte a l'any anterior, un 41% i un 49% respectivament. Com a resultat, el nombre de pacients que va iniciar un tractament contra aquesta infecció es va reduir a més de la meitat (52%). Aquesta situació pot desencadenar conseqüències molt greus per a les persones que viuen amb el VHC, així com per als nostres sistemes sanitaris i, en última instància, en el camí cap a un accés equitatiu a la salut.

Impacte d'un diagnòstic d'hepatitis C tardà

Les persones que obtenen un diagnòstic tardà d'hepatitis C tenen major probabilitat de desenvolupar manifestacions hepàtiques greus, com ara cirrosi avançada, carcinoma hepatocel·lular o la necessitat d'un trasplantament hepàtic, així com altres manifestacions extrahepáticas, com a malalties cardiovasculars o diabetis, que són potencialment mortals.

A més, els sistemes sanitaris pateixen una càrrega assistencial i econòmica molt notable a conseqüència de la costosa gestió de condicions derivades de les infeccions per VHC. No obstant això, diversos estudis demostren que, malgrat el cost associat a nous règims antivirals contra el VHC, els antivirals d'acció directa (AAD) suposen una reducció molt important dels costos per al sistema sanitari, més enllà dels importants beneficis per als pacients.

L'hepatitis C a Espanya

En el cas d'Espanya, malgrat estar en línia amb l'objectiu marcat per l'OMS en termes del tractament contra el VHC, les taxes de diagnòstic eren baixes abans de la pandèmia, i s'han reduït després d'ella. A més, el nombre de diagnòstics tardans és preocupantment elevat, la qual cosa assenyala la necessitat de desenvolupar noves estratègies de garbellat per a accedir a les poblacions més vulnerables, fins i tot estratègies de microeliminació, com estem fent a les Illes Balears i a Catalunya, i en col·laboracions amb contraparts a Madrid, Milà i Atenes.

Per a redirigir aquesta situació, és important la implementació d'intervencions que permetin el diagnòstic primerenc de VHC, a través de mètodes diagnòstics ràpids, simplificats i integrals. Aquests han d'estar dotats d'una gestió descentralitzada que permeti accedir a poblacions amb alt risc de contreure la infecció, poblacions vulnerables (p. ex., persones que s'injecten drogues, i poblacions amb una baixa interacció amb el sistema sanitari. Finalment, és necessària una estratègia nacional no sols per a l'hepatitis C sinó per a totes les malalties hepàtiques. Això facilitarà el desenvolupament d'un sistema optimitzat i simplificat per a facilitar la gestió de casos positius, la seva avaluació, tractament i posterior monitoratge en hospitals i en la comunitat.