Grup de Seguiment Científic de la COVID-19: després de dos anys i mig intensos, és hora de fer balanç

Pot haver-hi alguna cosa positiva en una pandèmia? Els membres del Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment Científic de la COVID-19 (GCMSC) opinem que sí. Aquest text l'hem escrit entre tots.

Al setembre de 2020, impulsats per la Direcció d’ISGlobal i el Col·legi de Metges de Barcelona, vuit metges i metgesses de diferents especialitats i dues biòlogues vam formar el GCMSC. El nostre objectiu era identificar temes de particular interès per a la salut pública i que requerien una reflexió profunda, per donar-hi respostes basades en la millor evidència científica disponible. Des de llavors ens hem reunit regularment (sempre a través de la pantalla!) i hem produït una sèrie de documents (16 informes o comunicats avui dia) que s'han publicat obertament a la web d’ISGlobal i s'han distribuït als òrgans de decisió del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

En entrar a la primavera del 2023, l'escenari ja és molt diferent del que vam viure el 2020 i 2021. A pesar que la COVID-19 continua circulant i la infecció ha deixat una petjada irreparable en no poques persones, ja no ens trobem en situació d'emergència. En les últimes reunions del grup, com en una tertúlia de cafè, hem començat a identificar allò que hem après durant aquest temps històric, impactant i dolorós. Hi ha alguna cosa que en puguem treure de positiva? Amb aquesta idea, cadascun de nosaltres ha fet una valoració de les experiències viscudes, tant dintre del grup com en l'àmbit local.

L’emoció de l’agraïment social

Josep Maria Miró és consultor sènior de malalties infeccioses de l'Hospital Clínic-IDIBAPS, catedràtic de Medicina de la Universitat de Barcelona. Vicepresident del GCMSC i president del Comitè de Tractament de la COVID-19 del CatSalut.

Miró recorda la incertesa d'enfrontar-se a un repte desconegut, el treball en equip i els riscos personals d'exposar-se a un virus que no tenia tractament conegut i causava una elevada morbiditat i mortalitat, sobretot en persones d'edat avançada. Una cosa especialment emocionant va ser “el fenomen d'agraïment social cap als i les professionals de la salut, com no havia passat mai abans i com no crec que es torni a repetir.” Miró recorda el gran repte d'identificar els avanços mèdics reals per aplicar-los a la comunitat amb més benefici que risc. Igual que tots els membres del GCMSC, valora molt especialment la capacitat tècnica per desenvolupar vacunes davant del SARS-CoV-2 en tan poc temps. Les vacunes es van mostrar segures i eficaces per a la seva implementació a nivell global, “fet que ha canviat el curs de la pandèmia i ha permès que tornem a una nova normalitat”.

Les mascaretes haurien de quedar-se

Mireia Sans és metgessa de familia i directora assistencial CAP Comte Borrell, CAPSBE.

Sans recorda els sentiments negatius en la primera etapa: incertesa, incredulitat, por, preocupació, desbordament, solitud, aïllament, cansament, desil·lusió, invisibilitat de l'atenció primària… Sentiments que van ser superats per la capacitat d'adaptació, el compromís professional, l'esforç constant, la companyonia, el professionalisme i la solidaritat, “recuperant a poc a poc l'essència i els valors de la nostra professió”. A nivell directiu, Sans destaca la gran capacitat de treball, creativitat i lideratge per atendre pacients amb i sense COVID-19, realitzar visites telemàtiques, organitzar cribratges massius, controlar escoles i residències o incorporar i formar nous professionals. Recorda també els reptes de tornar a una normalitat que en realitat no era del tot normal, i de compaginar el reinici de l'activitat assistencial presencial amb la no presencial. Espera que entre els llegats de la COVID-19 es trobin les mascaretes, arribades per a, tant de bo, quedar-se. També que es mantinguin les vacunes com a mesura de prevenció.

La salut digital s’ha accelerat

Carles Brotons és metge d'atenció primària a l’EAP Sardenya de la ciutat de Barcelona.

Brotons se suma al que ja s’ha mencionat i comenta que hi ha hagut una acceleració sense precedents en l'àmbit de la salut digital. Per exemple, la utilització massiva d'eines com “La Meva Salut” a Catalunya o l'atenció telemàtica que va evitar en el seu moment que el sistema patís un col·lapse, i la digitalització de molts processos assistencials. Brotons també recorda l'aprenentatge accelerat de l'ús de l'ecografia pulmonar en l'àmbit de l'atenció primària per detectar lesions incipients i derivar ràpidament el o la pacient a l'hospital. Coincideix amb Sans que el repte actual és donar atenció als pacients amb COVID-19 persistent i potenciar la coordinació assistencial i la recerca en aquest camp amb els i les especialistes de l'hospital.

La col·laboració entre diferents disciplines

Julià Blanco és bioquímic i immunòleg a IrsiCaixa-IGHTP.

Blanco subratlla tres paraules del GCMSC que “defineixen la nostra tasca i la nostra aportació a la pandèmia: col·laboratiu, multidisciplinari i científic”. Destaca que, des del racó més petit del laboratori més remot del món, tota la comunitat científica ha treballat per buscar respostes a la COVID-19. Com a investigador, “he sentit l'angoixa, a vegades, d'haver de comunicar certeses que no tenia, però gràcies l'enorme esforç dut a terme per la comunitat científica, entre tots, hem contribuït positivament a la resposta a la pandèmia”.

El valor de la feina en equip

Magda Campins és epidemiòloga a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona.

Campins opina que la pandèmia de COVID-19 ha estat, sens dubte, la pitjor crisi sanitària del segle XXI. “El sentiment general dels i les professionals que treballàvem en l'àmbit hospitalari va ser de gran ansietat i impotència en els moments inicials, ja que necessitàvem donar una resposta a la comunitat i passar a l'acció amb propostes directes”. La capacitat d'autogestió i la implicació de tots els centres, tant públics com privats, va permetre respondre amb agilitat a la gran demanda assistencial que augmentava dia rere dia. “El treball en equip ha estat per a mi un dels aspectes que més valoro d'aquesta pandèmia. La posada en marxa de grups com el GCMSC i el Comitè Científic Assessor de la COVID-19 de Catalunya ens han permès compartir coneixements, reflexions i elaborar documents de posicionament o de consens que penso que han estat d'ajuda per a la presa de decisions al llarg de la pandèmia, així com també per a molts ciutadans i ciutadanes”.

La ciència no té respostes immediates per a tot

Quique Bassat és pediatra. Investigador ICREA a ISGlobal.

Bassat destaca la labor de comunicació dels científics i científiques a l'hora d'explicar en temps real el que estava passant. Mai fins ara el debat científic havia ocupat espais en horari de màxima audiència ni durant tant de temps! “Que les i els científics hàgim estat consultats per opinar i avaluar críticament les polítiques de salut i decisions que s'estaven prenent és una mostra de maduresa social i política, i una normalització del fet que la ciència pot contribuir i ha de contribuir en la presa de decisions.” S'ha normalitzat també que la ciència no té respostes immediates per a tot, i que en molts casos una resposta de “no ho sabem” és vàlida i necessària per establir noves hipòtesis. Sense això, en uns temps on el negacionisme i els xarlatans estan més presents que mai, “correm el risc que la presa de decisions es vegi influenciada per aquells qui no tenen les credencials necessàries per ser escoltats”.

Cal escurçar la distància entre ciència i societat

Juana Díez és viròloga de la Universitat Pompeu Fabra.

Díez insisteix en la importància de la comunicació. “La pandèmia m'ha fet ser més conscient de la necessitat de continuar acostant i explicant la ciència i el mètode científic a la societat”. La difusió de faules i postures negacionistes en la pandèmia s'alimenten d'aquesta distància ciència-societat. Espera que una altra de les lliçons de la pandèmia sigui preparar plans a nivell global que permetin un repartiment més equitatiu de les vacunes entre els diferents països en futures emergències sanitàries.

Decisions que aportin més beneficis que danys

Adelaida Sarukhan és immunòloga i redactora científica a ISGlobal.

Sarukhan recorda que el GCMSC va néixer en un moment en què el món estava semiconfinat, però la ciència sobre la COVID-19 avançava a un ritme vertiginós. L'objectiu era revisar el coneixement que s'anava generant, analitzar-lo des de diferents perspectives i comunicar-lo de manera clara i concisa per guiar la presa de decisions. “És difícil mesurar l'impacte real del nostre treball, però els documents del GCMSC s'han descarregat 56.000 vegades i s'han esmentat en molts mitjans.” En tot cas, aquesta experiència li deixa dues lliçons. Primer, que “el nostre paper com a grup és aportar la millor evidència científica, però la presa de decisions ha de també integrar factors socials i econòmics perquè el resultat final aporti més beneficis que danys”. La segona lliçó és que es pot treballar magníficament en un grup divers quan hi ha respecte, rigor i voluntat de contribuir al bé comú, deixant de costat interessos personals.

Menys sols en moments molt difícils

Silvia de Epidemiòloga a ISGlobal. Presidenta del GCMSC.

Sanjosé creu que la confluència de professionals que analitzen el problema, en aquest cas la COVID-19, des d'angles diferents, però amb un mateix rigor científic, és la millor manera de contribuir a la presa de decisions. “Com a grup ens hem enfortit, i hem pogut aprofundir conjuntament en les causes de la COVID-19 i com mitigar-ne els danys. Em sento orgullosa de formar part del GCMSC per tot el que hem après i també per ser un exemple de col·laboració científica quan més calia.” El que més m'ha impactat en aquest temps ha estat viure l'obtenció de vacunes contra la COVID-19 en un temps rècord i compartir i analitzar-ne l’impacte en la nostra població amb el GCMSC.

A nivell global, tots els membres coincidim a destacar l'arribada de les vacunes, una gran fita de la ciència i el moment més esperat. Alegria immensa, eufòria, emoció, abraçades compartides són els sentiments que millor defineixen l'inici de la campanya de vacunació.

A nivell personal, la participació en el GCMSC ha estat una experiència que tots els i les signants valorem com altament positiva i que ens ha permès estar menys sols en moments molt difícils.

Membres del GCMSC: Julià Blanco, Adelaida Sarukhan, Juana Díez, Quique Bassat, Magda Campins, Robert Guerri, Carles Brotons, Mireia Sans, Josep M Miro, Silvia de Sanjosé.