Grip aviària: ens hem de preocupar?

El virus de la grip aviària (H5N1) s’està estenent geogràficament, i infectant noves espècies d’ocells i diverses espècies de mamífers. Ara per ara, els casos en humans continuen sent pocs, sobretot en persones exposades a bestiar o aus infectades, i no s’ha detectat transmissió entre persones. Però això podria canviar en qualsevol moment.

[Aquest text l'han escrit Yvette Moya-Angeler, tècnica de comunicació a ISGlobal, i Adelaida Sarukhan, redactora científica a ISGlobal. S'ha actualitzat el 21/01/2025.]

Què és la grip aviària?

La grip aviària és una malaltia infecciosa que afecta els ocells. La causen els virus de la grip de tipus A, que pertanyen a la família Orthomyxoviridae.

Existeixen diverses soques del virus de la grip aviària, depenent del tipus de proteïnes (H i N) que presenten en la superfície. Les d'alta patogenicitat (IAAP), incloent-hi algunes soques H5 i H7, tenen una letalitat molt elevada, sobretot en ocells domèstics (les oques i ànecs semblen ser més resistents a emmalaltir). Cinc subtipus (expressant H5, H7 o H9) han mostrat ser capaços d'infectar a humans ocasionalment.

La grip aviària és molt contagiosa entre ocells i es pot expandir de granja a granja mitjançant el trasllat d'animals o de material infectat (productes, vehicles, gàbies, pinso, roba, etc.). La malaltia també es pot transmetre pel contacte entre ocells migradors i ocells domèstics.

Per què han sonat les alarmes amb la grip aviària?

La circulació del virus de la influença aviària altament patògena (IAAP) no és nova però, després d'un període d'estabilitat epidemiològica, des del 2020 han augmentat els focus de contagi.

Una major distribució geogràfica

En els últims dos anys, el món ha experimentat una onada sense precedents de grip aviària A (H5N1) que ha afectat -i matat- un gran nombre d'ocells domèstics i silvestres en moltes regions, inclosa l'Antàrtida. La propagació de la grip aviària en ocells silvestres podria tenir un efecte devastador en la biodiversitat dels nostres ecosistemes.

Un major nombre d'espècies

A més, el clade H5N1 que circula actualment per tot el món ha estat capaç de saltar la barrera de les espècies i infectar diversos mamífers salvatges i domèstics, incloent-hi ossos, lleons marins, foques, grans felins, ossos rentadors, gossos, gats, i, més recentment, centenars de ramats de vaques lleteres als Estats Units.

Encara que es considera que la transmissió de la grip aviària entre mamífers és molt poc eficaç, el brot de grip aviària en una granja de visons a Galícia, l'octubre del 2022 és un fet preocupant. Es tracta del primer brot conegut en què es documenta transmissió d'una soca altament patògena (H5N1) entre mamífers.

Un altre fet preocupant: el març del 2024 es van detectar infeccions per H5N1 en vaques lleteres als Estats Units. Des de llavors, el virus s’ha propagat a un gran nombre de ramats, probablement a través de la maquinària utilitzada per munyir-les. Més de 890 granges en 16 estats han donat positiu, i s’han reportat diverses desenes d’infeccions en treballadors del sector, la majoria amb simptomatologia lleu o moderada.

Foto: Dattatreya Patra / Unsplash

Les persones poden contreure grip aviària?

El risc per a la població general es considera ara mateix baix. Les persones poden contagiar-se'n per un contacte directe amb animals infectats o els seus excrements, sense mesures higienicosanitàries. Per tant, es recomana evitar el contacte amb aus silvestres i, si se'n troba cap de malalta o morta, comunicar-ho a les autoritats veterinàries de la comunitat autònoma perquè la retirin i analitzin.

Per a les persones que treballen en granges i estan en contacte amb aus o altres animals potencialment infectats, el risc és més elevat, per la qual cosa es recomana extremar les precaucions i utilitzar equip de protecció personal.

Des del gener del 2003 i fins al desembre del 2024, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha registrava registrar 954 infeccions humanes per virus de la grip aviària A (subtipus H5N1) a 24 països, i 464 morts. La majoria de casos van tenir lloc a Àsia i en persones en contacte estret amb aus infectades mortes o vives, o ambients contaminats.

L’any 2024 els Estats Units van reportar més de 50 infeccions en humans, la gran majoria en personal exposat a vaques lleteres. Els símptomes, en general, han estat lleus (sobretot conjuntivitis) i no s’ha identificat transmissió a contactes pròxims.

Quins símptomes té la grip aviària en humans? És perillosa?

Una persona infectada pel virus de la grip aviària pot desenvolupar una malaltia que va des d'una infecció lleu de les vies respiratòries superiors (febre i tos) fins a una pneumònia greu, sèpsia amb xoc, síndrome de dificultat respiratòria aguda i fins i tot la mort.

Més de la meitat de les persones que s’han infectat amb el subtipus H5N1 han mort (954 infeccions reportades, 464 morts). És possible que l’hoste, la via de transmissió i el clade viral determinin la gravetat de la malaltia. El genotip viral que circula actualment en el bestiar sembla causar infeccions més lleus (caracteritzades sobretot per conjuntivitis) en comparació amb el que circula en aus silvestres, que sol causar infeccions molt més greus.

Una persona infectada de grip aviària pot transmetre el virus a una altra persona?

De moment, no consten casos de contagi entre persones. El virus que circula actualment entre aus i bestiar no té la capacitat de transmetre's de manera "eficaç" entre humans.

Però el fet que estigui circulant en un nombre cada vegada més gran de mamífers augmenta la probabilitat que adquireixi, mitjançant unes quantes mutacions, la capacitat de fer-ho. La vigilància, tant en animals com en humans, és més necessària que mai.

Foto: Dattatreya Patra / Unsplash

He de prendre precaucions si consumeixo carn d'aus, ous o llet de vaca?

No cal. Fins ara no hi ha evidència científica que la grip aviària es transmeti a través de la cadena alimentària. En cas de viure en un lloc on hi ha ramats de vaques lleteres infectades, es recomana fermament evitar la llet crua, ja que pot contenir el virus viu. La pasteurització, en canvi, el desactiva.

Per què el virus s'expandeix tan ràpidament entre països?

Es creu que les rutes de les aus migratòries tenen un paper en la disseminació geogràfica del virus. Algunes publicacions apunten que els anàtids (els ànecs, oques o cignes), i sobretot els que són migratoris, són hostes naturals del virus. És possible que el canvi climàtic també hi jugui un paper: si canvien les rutes migratòries, les aus silvestres portadores del virus arriben a nous territoris.

A més, la malaltia es pot disseminar d'un país a un altre a través del trànsit internacional il·legal d'aus vives.

Què hi podem fer davant de la grip aviària?

Cal continuar treballant amb una perspectiva de One Health (Un Sola Salut), que tingui en compte que la salut humana, animal i planetària van unides. Tres quarts de les malalties emergents provenen avui d'animals: es tracta de malalties zoonòtiques en què un patogen salta d'un animal a l'ésser humà. Aquests brots de virus emergents no s'aturaran, perquè la globalització, l'agressió als ecosistemes, la irrupció als hàbitats naturals i la cria massiva d'animals n'afavoreixen l'aparició.