Espais verds i envelliment saludable

[Aquest article s'ha publicat en el butlletí “Espai Salut” de la Diputació de Barcelona]

Cada vegada hi ha més gent gran al planeta. Es calcula que l’any 2017 hi havia 962 milions d’adults de 60 anys o més i s’espera que aquesta xifra superi els 2.100 milions l’any 2050. Aquest envelliment progressiu de la població crida a prendre mesures per ajudar a prevenir i a reduir la malaltia i la discapacitat entre les persones grans i mantenir al sector de població d’edat més avançada en un estat saludable durant més temps. El concepte que s’utilitza per descriure això és ‘envelliment saludable’, que l’OMS defineix com “el procés de desenvolupar i mantenir l’habilitat funcional que possibilita el benestar de la gent gran”.

L'envelliment progressiu de la població crida a prendre mesures per ajudar a prevenir i a reduir la malaltia i la discapacitat entre les persones grans i mantenir al sector de població d’edat més avançada en un estat saludable durant més temps

El benestar dels adults de més edat es troba fortament lligat a l’entorn residencial, on la població gran generalment passa més temps que la població jove, a causa de circumstàncies com la jubilació o una mobilitat cada cop més limitada. Un factor important en l'associació entre el lloc de residència i la salut és l'entorn construït al voltant del domicili, que pot facilitar o dificultar la participació en activitats i un comportament saludable. Per exemple, s'ha trobat que si hi ha més infraestructures que faciliten el desplaçament a peu i l'accés a destinacions i serveis, la gent gran realitza una major activitat física i, en concret, camina més.

Evidència científica disponible

L’espai verd als entorns urbanitzats és un factor que ha rebut una atenció creixent en els últims anys. Entenem per espais verds les zones parcialment o totalment cobertes per vegetació (per exemple, arbres, herba i arbustos), que poden trobar-se en moltes formes, que van des de grans boscos a parcs petits o fins i tot a arbres del carrer. Estudis recents han descobert que viure en barris amb més espai verd s'associa amb una millora de la salut mental i de la salut física autopercebuda, així com amb nivells reduïts d'obesitat i menor risc de malaltia. Com que els adults grans estan en general més lligats a l’entorn més proper al seu domicili, es tracta d’un segment de la població que es pot beneficiar especialment dels espais verds del barri.

El benestar dels adults de més edat es troba fortament lligat a l’entorn residencial, on la població gran generalment passa més temps que la població jove, a causa de circumstàncies com la jubilació o una mobilitat cada cop més limitada

Pel que fa als beneficis dels espais verds en la salut de les persones grans, els estudis específics són menys abundants, però també existeixen evidències. S’ha trobat, per exemple, que les persones grans que viuen en barris amb més espai verd reporten una millor salut general, més satisfacció vital, i menys estrès. A més, una major exposició a l'espai verd s'ha associat amb un menor risc de patir malalties cardiovasculars com la diabetis. Així mateix, més espai verd al barri i més visites als espais verds s'han associat amb una menor mortalitat en la població més gran.

Més enllà d’exemples com els anteriors, la recerca sobre determinants de l'envelliment saludable és molt escassa. Un dels factors que determina de manera més important l'envelliment saludable és la funció cognitiva, que inclou habilitats com el raonament, la memòria a curt termini i la fluïdesa verbal. La funció cognitiva generalment disminueix a mesura que s’envelleix. En un estudi recent realitzat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) amb dades de més de 5.600 funcionaris britànics vam trobar que els qui vivien en barris amb més espai verd tenien un declivi cognitiu més lent.

Un altre factor determinant de l'envelliment saludable és la funció física. La funció física o capacitat física es refereix a les capacitats corporals que es necessiten per fer activitats bàsiques en la vida quotidiana, com ara caminar, l’equilibri o la força. En un altre estudi realitzat també amb funcionaris britànics vam trobar que els qui vivien en barris més verds i el qui vivien més a prop d'un espai verd tenien un descens més lent en la velocitat a l’hora de caminar.

De quina manera beneficia l’espai verd a la salut?

S'han proposat diverses vies a través dels quals l'espai verd pot beneficiar la salut. Algunes d'aquestes vies poden ser especialment rellevants per a la població més gran. Els barris amb nivells més alts d'espai verd fomenten la cohesió social i redueixen els sentiments de soledat, que són predictors de salut molt rellevants en la població més gran. A més, l'accés a espai verd al barri pot proporcionar incentius per fer més activitat física. Mantenir-se físicament actiu és important per a la salut en edat avançada. A més, els espais verds poden reduir l'exposició a factors nocius com el soroll, la contaminació atmosfèrica i la calor, a la qual la població més gran pot ser especialment vulnerable.

Els espais verds poden reduir l'exposició a factors nocius com el soroll, la contaminació atmosfèrica i la calor, a la qual la població més gran pot ser especialment vulnerable

La capacitat d’un espai verd per contribuir a generar beneficis en la salut depèn en gran mesura de la seva qualitat i del seu disseny, que hauria d'adaptar-se a la demografia del barri. En els cas de les persones grans, l’existència de bancs i de sendes per caminar poden ser especialment importants. A més, caldria prestar especial atenció a l'accessibilitat per garantir que tots els grups de població puguin gaudir dels espais verds. Per a què els adults majors s’hi desplacin, cal considerar la viabilitat i la seguretat dels carrers al voltant de l'espai verd i l'accés al transport públic. Per tant, per a disposar d’espais verds de bona qualitat que beneficiïn la salut, hem de contemplar també a la seva integració a la ciutat.

Tot i els beneficis dels espais verds, no són els únics factors de la vida urbana que determinen el grau d’adaptació de les ciutats a la població gran. En concret, l’OMS n’ha identificat vuit: espais i edificis a l'aire lliure; transport; habitatge; participació social; respecte i inclusió social; participació ciutadana i ocupació; comunicació i informació; i suport comunitari i serveis de salut.

En conclusió, la integració d'espais verds ben dissenyats i mantinguts pot ajudar a crear ciutats amigables amb les persones grans i és una intervenció en salut pública prometedora i necessària.