Espanya ha d actuar més ràpid i amb més determinació per protegir la seva població de la mala qualitat de l aire

La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea contra Espanya per incomplir la directiva europea de qualitat de l'aire posa de manifest la necessitat de prendre mesures dràstiques. No es tracta d'una moda, ni és una qüestió purament cosmètica: es tracta de prevenir morts prematures i malalties. S'estima que la mala qualitat de l'aire causa 300.000 morts evitables l'any a la Unió Europea, a més de milions de nous casos d'asma i bronquitis en la població infantil i de malalties cardiovasculars, ictus, diabetis, MPOC, pneumònia o càncer en adults.

Les ciutats en general —i Barcelona i Madrid, en particular— són focus de contaminació atmosfèrica i, malgrat que, amb major o menor decisió, les administracions han tractat d'adoptar mesures, queda clar que el ritme d'actuació no és prou ràpid, en part a conseqüència d'una oposició que des del punt de vista científic resulta injustificada.

Si Espanya ha estat castigada per la seva incapacitat per complir amb el límit de 40 µg/m³ en la mitjana anual de NO₂, com fer per rebaixar la contaminació fins a la meitat o, millor encara, fins als 10 µg/m³ que estableix l'OMS i que segons l'evidència són molt més segurs per a la salut?

El càstig a Espanya resulta especialment alarmant perquè la sentència es produeix per incomplir uns límits de contaminació de l'aire que, en realitat, ja estan obsolets. Després d'examinar la gran quantitat de literatura científica acumulada, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va decidir el 2021 rebaixar de manera notable els límits màxims de contaminació atmosfèrica recomenats, passant de 40 a 10 µg/m³ per al diòxid de nitrogen (NO₂). A l'octubre d'aquest mateix any vam conèixer la proposta de la Comissió Europea de rebaixar els límits permesos en la seva directiva de qualitat de l'aire de 40 a 20 µg/m³ per a NO₂.

Si Espanya ha estat castigada per la seva incapacitat per complir amb el límit de 40 µg/m³ en la mitjana anual de NO₂, com fer per a rebaixar la contaminació fins a la meitat o, millor encara, fins als 10 µg/m³ que estableix l'OMS i que segons l'evidència són molt més segurs per a la salut?

Sabem que no existeix una vareta màgica i que cap mesura per si sola pot reduir la contaminació de l'aire. El camí passa per paquets de mesures polítiques, acompanyades per una presa de consciència ciutadana. Hem de reduir el trànsit motoritzat privat a les ciutats i fer-lo més net. El transport públic i la mobilitat activa han d'ampliar-se i reforçar-se en les àrees metropolitanes. Hem d'aconseguir que el desplaçament en transport públic sigui més ràpid que els trajectes en vehicle privat.

El camí passa per paquets de mesures polítiques, acompanyades per una presa de consciència ciutadana. Hem de reduir el trànsit motoritzat privat a les ciutats i fer-lo més net

El full de ruta passa necessàriament per substituir l'asfalt per espais verds i apostar per intervencions que permetin reverdir les ciutats i eliminar el trànsit contaminant. Hem de transformar les autopistes urbanes en carrers i aplicar i fer complir un límit de velocitat de 30 km/h en tot el nucli urbà. Les zones de baixes emissions han demostrat ser un element útil: cal ampliar-les i restringir el seu ús a vehicles encara menys contaminants. Hem d'ampliar la infraestructura de carrils bici, fins i tot més enllà dels límits municipals. I eliminar el trànsit en un radi d'almenys 200 metres al voltant de les escoles.

El cotxe elèctric no és la panacea: resulta car, la seva introducció és lenta i no posa remei al gran error pel qual hem cedit la major part del nostre espai públic al trànsit motoritzat en detriment de les persones. No obstant això, el vehicle elèctric sí que hauria de ser l'alternativa per al transport públic, incloent-hi els taxis. També caldria bandejar de les ciutats les motos sorolloses i contaminants i substituir-les per motos elèctriques. I exactament el mateix amb els vehicles de repartiment, on a més d'electrificar la flota seria convenient acabar amb el repartiment porta a porta i apostar per un sistema basat en punts de recollida.

Amb tot això no només evitarem morts i casos de malaltia, sinó que alhora estarem adoptant mesures contra la gran amenaça que suposa el canvi climàtic. Per descomptat que no es tracta d'un camí fàcil. Requereix esforços addicionals per part de tots i totes, però cal per protegir la salut pública i garantir un entorn urbà saludable per a nosaltres i per a les generacions futures.