En lloc d’esperar que sorgeixin nous virus, hauríem d’estar buscant-los

Un matí, un nen de dos anys d’un petit poble de Guinea, país en el qual s’ha destruït gran part de la selva tropical per les activitats de tala forestal i mineria, es va asseure a jugar als peus d’un arbre mort ple de ratpenats que dormien. Un parell de setmanes després, ell i la seva família van emmalaltir i morir. Així és com es creu que va començar el pitjor brot d’Ebola de la història recent (30.000 casos i 11.000 morts).

Què tenen en comú l’Ebola, la sida, el virus del Nil Occidental i el nou SARS-CoV-2 que ha causat la pitjor pandèmia dels últims cent anys? Es tracta en tots els casos de virus que han saltat (una vegada o més) d’animals a humans. De fet, el 60% de les malalties infeccioses en humans les causen bacteris, virus o d’altres patògens que provenen d’altres animals, raó per la qual es coneixen com a malalties zoonòtiques.

Què tenen en comú l’Ebola, la sida, el virus del Nil Occidental i el nou SARS-CoV-2 que ha causat la pitjor pandèmia dels últims cent anys? Es tracta en tots els casos de virus que han saltat (una vegada o més d’una) d’animals a humans

Tot i que algunes zoonosis com ara la pesta bubònica o la ràbia són força antigues, el nombre de malalties zoonòtiques i la freqüència dels brots ha augmentat en les últimes dècades. Això és el resultat directe de les activitats humanes, com la desforestació i el tràfic d’espècies exòtiques, que incrementen la probabilitat d’entrar en contacte amb virus nous, així com de factors que n’afavoreixen la propagació, com la progressiva urbanització i els viatges internacionals. Tres de cada quatre noves malalties recentment descrites en humans tenen un origen zoonòtic.

La COVID-19 és l’última d’un seguit de malalties zoonòtiques que han sorgit en les últimes dècades. Tota l’evidència fins avui indica que el virus va sorgir d’una família de coronavirus SARS que infecta els ratpenats, tot i que la informació precisa de com, on i quan va tenir lloc aquest salt dels animals als humans encara no es coneix (una missió liderada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a la Xina està actualment mirant d’investigar-ho).

En algun moment cap a finals del 2019, un coronavirus relacionat amb els ratpenats va adquirir la capacitat d’infectar els humans i de contagiar-se de persona a persona. Si va caldre o no el pas a través d’un hoste animal intermediari encara és tema de debat

En qualsevol cas, en algun moment cap a finals del 2019, un coronavirus relacionat amb els ratpenats va adquirir la capacitat d’infectar els humans i de contagiar-se de persona a persona. Si va caldre o no el pas a través d’un hoste animal intermediari encara és tema de debat, però els pangolins podrien estar-hi implicats, atesa l’alta homologia entre un coronavirus de pangolí i el domini del SARS-CoV-2 que s’uneix al receptor humà ACE2, així com pel comerç habitual de pangolins als mercats flotants de la Xina.

Entendre com va començar la pandèmia de COVID-19 sens dubte ajudarà a evitar en el futur brots causats per d’altres coronavirus (posem per cas, una COVID-25 o una COVID-40). Malgrat tot, al marge de si aconseguim obtenir aquesta informació i de quan l’aconseguim, el que sí sabem és que hi ha certes coses que hauríem de fer per reduir el risc d’una altra pandèmia d’aquesta magnitud .

FOTO: Pangolí a Namíbia. Alex Strachan / Pixabay.

Busca, no esperis

Existeixen 320.000 virus desconeguts només als mamífers, segonsestima un estudi, o 40.000 segons un altre estudi (xifra encara molt alta, considerant que només coneixem 1.200 patògens humans, incloent-hi bacteris, virus i fongs). Durant anys, els científics han estat alertant del potencial pandèmic dels patògens zoonòtics, ja siguin coneguts o desconeguts. L'OMS fins i tot li va donar un nom (la malaltia X), reconeixent la probabilitat que la propera pandèmia fos causada per un patogen desconegut. Tenien raó.

En lloc d’esperar que sorgeixin nous virus, hauríem d’estar buscant-los. El projecte PREDICT, finançat per USAID, es va llançar el 2009 en resposta a l’ensurt de la grip aviària H5N1 2005 i va esdevenir la iniciativa més gran del món dedicada a trobar nous patògens. En col·laboració amb laboratoris de diferents països, fins i tot a Wuhan (Xina), els científics van visitar hospitals per identificar persones amb malalties d’origen desconegut i van prendre mostres animals a granges i mercats, així com a persones en contacte directe amb aquests animals. Això és el que s’anomena enfoc Una Salut (One Health).

Descobrir aquests virus costaria entre 1,5 i 6 mil milions de dòlars, no res comparat amb el cost estimat de la pandèmia actual: 16 bilions de dòlars

Els científics del projecte van detectar 1.200 virus amb capacitat d’infectar humans, 160 dels quals eren coronavirus. Irònicament, el finançament de PREDICT es va acabar tot just quan començava la pandèmia de COVID-19. Encara que el projecte no va predir ni evitar la pandèmia actual, sí que va ajudar a crear les capacitats necessàries per combatre-la en molts dels països participants. També va establir les bases per al Projecte Viroma Global (Global Virome Project), una iniciativa col·laborativa de 10 anys llançada el 2018 i l’objectiu de la qual és desenvolupar un atles global dels virus zoonòtics potencialment perillosos del planeta. Aquesta vigilància podria rebre el suport de l’Observatori Immunològic Global (Global Immunological Observatory), que recolliria i analitzaria mostres de sang a punts calents zoonòtics.

Descobrir aquests virus costaria entre 1,5 i 6 mil milions de dòlars, no res comparat amb el cost estimat de la pandèmia actual: 16 bilions de dòlars.

Foto: Desforestació a la província de Nan (Tailàndia). Boudewijn Huysmans / Unsplash.

Preparar-se, preparar-se i preparar-se

En algun moment això tornarà a passar. I podria ser pitjor. La propera vegada podria tractar-se d’un virus més mortal o encara més transmissible. Hem de preparar-nos-hi. Des del punt de vista científic, això vol dir desenvolupar eines de diagnòstic d’ampli espectre, medicaments antivirals i plataformes de vacunació fàcils de dissenyar (les vacunes ARNm, utilitzades amb èxit per primera vegada en aquesta pandèmia, resulten molt prometedores per respondre ràpidament a futurs patògens). A això ha contribuït enormement la CEPI (Coalició per a les Innovacions en la Preparació davant les Epidèmies, fundada el 2017).

Els països, i, com ha revelat aquesta pandèmia, en especial els països occidentals, també necessiten reforçar les bases de la salut pública, com ara les proves diagnòstiques, el rastreig de contactes, l’aïllament i la comunicació clara i oportuna amb el públic. Preparar-se també implica establir els marcs necessaris a nivell polític i de governança global per facilitar la cooperació científica internacional, assegurar la voluntat política de compartir dades i resoldre els problemes ètics que puguin sorgir. Preparar-se no és gloriós: requereix temps i treball dur, i rarament s’aprecia fins que les coses van malament. Però esperem que aquesta pandèmia hagi ajudat a convèncer els polítics de la necessitat de preparar-se en temps de pau i d’invertir els recursos que calguin (financers i humans) pensant a llarg termini.

En algun moment això tornarà a passar. I podria ser pitjor. La propera vegada podria tractar-se d’un virus més mortal o encara més transmissible. Hem de preparar-nos-hi millor

Eliminar les zoonosis és impossible: vivim estretament connectats amb d’altres éssers vius, inclosos els microorganismes. No podem evitar que els virus mutin i saltin d’una espècie a una altra. I aquesta és la raó per la qual hem de vigilar més i preparar-nos millor. Però també podem, en primer lloc, reduir considerablement el risc que virus perillosos saltin als humans. Prohibir el tràfic d’espècies exòtiques seria una magnífica manera de començar.

Lectura recomanada

How Humanity Unleashed a Flood of New Diseases. New York Times. Juny de 2020.